Un cafè i prou

Feia un mes i escaig que havien començat a xerrar, Facebook, xat, més tard Whatsapp... en unes 5 o 6 sessions de conversa van passar de filosofies vitals genèriques a explicar-se els neguits més íntims i secrets, encara que sempre amb un toc trapella, un to subjacent de flirteig a punt per sortir en el moment menys esperat, que els enrigolava i els excitava tots dos... d’aquí al ciber-sexe van passar-hi gairebé sense adonar-se’n.

Ella, casada, amb una vida muntada, estable, estàtica, avorrida, decebuda, totalment predecible, ell, casat, avorrit, decebut, trist, cercant una sortida d’emergència per a la seva vida, obert d’una manera inversemblant per als sentiments més profunds, però hermètic pel que feia a les circumstàncies de la seva vida. La seva ciber-relació havia esdevingut el punt central, el punt emocionant, el punt viu dels seus trajectes vitals.

Es va quedar glaçada quan aquell dia al xat, de sobte, li va proposar quedar l’endemà per fer un cafè a Barcelona i xerrar en persona. Teclejar segons què era una cosa, era un joc, era una trapelleria, però veure’l en persona encara que fos només per prendre un cafè, era anar una passa més enllà, una passa que l’espantava. Ell va notar la seva indecisió i la va pressionar amb el fer burleta i malèvol que tantes vegades feia servir i que tant els excitava. Un cafè i prou, es va dir ella.

La va veure entrar al bar de disseny on l’havia citada, li va veure recórrer el local amb la mirada fins que els seus ulls es van aturar en la seva cara somrient. Es van conèixer a l’instant per les fotos que s’havien enviat per mail. La va veure acostar-se a la taula, amb un somriure inquiet, fent mirades als costats, com esbrinant si algú la coneixia. Anava vestida molt seriosa, amb una camisa de color perla, semblava de seda, i uns pantalons negres, seriosos, de roba lleugera d’estiu.
Mentre s’acostava a la taula, ella va veure amb una certa fiblada d’ira, com ell la repassava amb la mirada, de dalt a baix, descarat, sense amagar-se’n gens, per tornar a clavar-li la mirada als ulls. Es va aixecar per rebre-la. En fer el gest de donar-se dos petons, tot agafant-la pels dos colzes, la va aproximar cap a ell, fent que els pits d’ella es premessin contra el seu cos. Li va fer un petó a una galta i amb calculada malevolència, els seus llavis van estar molt, molt, molt a prop de tocar-se, en canviar de galta. Ella estava evidentment descol•locada, va deixar la jaqueta i la bossa a la cadira del costat i es va girar d’esquena per anar a demanar el seu cafè al cambrer darrera la barra. La va seguir amb la mirada. La roba dels pantalons s’arrapava a les natges, com si obeís els impulsos del seu propi cervell, la forma de la tanga s’intuïa subtilment. Va notar l’escalfor dins es seus calçotets.
Ella el va sorprendre mirant-la. Va sentir dins seu, una barreja explosiva d’agressió, indignació i... desig. Es va sentir desitjada. Feia molt de temps que no es sentia així.

-Al final has vingut - va dir ell, tot somrient, així que ella asseia al davant.
-Sí. Em va costar decidir – va contestar ella, intentant semblar distesa i relaxada.
-Encara que no t’ho sembli, jo també en tenia de neguits...- va fer una pausa, amb un somriure maliciós- Les últimes sessions de ciber-sexe han estat una bogeria i ...

La frase la va agafar descol•locada i va sentir una onada d’escalfor per les seves galtes, tot recordant el que s’havien arribat a dir en les seves sessions. Ell somreia obertament, divertit per l’evident incomoditat d’ella.

-Hi ha molts factors en contra. – el va tallar ella – Tots dos estem casats, tenim una vida, a part que, una cosa és un xat, però hi ha molts altres factors que fan que la gent s’agradi, si fos tan fàcil...- va fer una pausa, com pensant - Hem estat jugant però encara no hem fet res “irreversible”...
-Encara? – va dir ell amb un posat maliciosament innocent, provocant una altra onada de vermellor a les seves galtes- això es corregeix fàcilment.
-Em sembla que ha estat un error venir. A què jugues?! Segur que perquè ens hem esverat pel xat i ens hem dit quatre marranades, et penses que te l’acabaré xupant, amb quatre frases de xulet de discoteca! – va dir, menys irada del que volia semblar, tot intentant prendre el control de la situació.

I ell va tornar a exhibir el somriure malèfic i clavant els ulls als llavis humits d’ella va contestar pausadament...

-No m’ho penso pas. Sé que d’aquí a mitja hora tindràs el meu sexe ficat a la boca demanant-me desesperada que ejaculi...

Ella va sentir la humitat, el neguit físic al seu sexe, barrejats amb una inestabilitat estranya des de l’entrada de l’estómac fins a les extremitats. Es sentia com una nena petita, que s’ha perdut al supermercat, vulnerable, desesperada per arrencar a córrer, inestable, vergonyosa pel que sentia dins... pel que desitjava tenir a dins. Es va aixecar de la cadira, els seus ulls van recórrer el local, com si cerqués la sortida d’emergència.

-Al final de la barra – va dir ell assenyalant a la dreta, amb el cap – hi ha unes escales que baixen. Al fons de la sala hi veuràs els lavabos, si és el que busques...

Va mirar-la seguir el camí que li havia indicat, envaït pel desig i el neguit. Tenia tanta por de no agradar-li, que la màgia del xat es perdés pels detalls misteriosos que fan que dues persones s’atraguin o no...

Va esperar dos minuts, es va aixecar deixant les jaquetes, les bosses i les begudes a mitges a la taula i, per dissimular, es va dirigir a la barra per preguntar al cambrer on hi havia els lavabos. Havia estat diverses vegades en aquell local. Es va adonar que en el fons, l’havia citada allà, perquè els lavabos són espaiosos... i molt nets... Es va sentir malparit.

Al cap d’un moment, travessava la planta inferior, un menjador “deshabitat” amb la llum mínima perquè els clients trobessin els lavabos sense fer-se mal amb res, i en arribar a la porta del lavabo de senyores, va trucar.

-Obre’m. – uns segons de silenci.
-Ets tu? què vols? – va sentir la veu d’ella des de darrera la porta.
-Vull que em deixis entrar. - va dir, tot pensant com de capciosa era la petició- No et vull fer estar malament. Cal que decideixis. –va fer una pausa- Has de decidir si t’arrisques a equivocar-te i em deixes entrar, o et quedes el dubte de què hagués pogut passar, perquè t’acompanyi les nits de vetlla de la resta de la teva vida.

(Silenci Total)

-Com vulguis. –va dir ell, ressignat.

Quan es girava, va sentir el soroll del pestell, i el contorn de la cara d’ella es va retallar sobre la llum de dins de l’estança. A corre-cuita va entrar. A corre-cuita ella va tancar la porta altra vegada. Una pausa d’un instant que va semblar un segle. Els ulls clavats a les boques. Les respiracions evidentment agitades.

Les mans d’ell la van agafar per la cintura, ella va enganxar el seu cos al d’ell, els llavis s’exploraven, les llengües es tastaven... una mà d’ell va engrapar viciosament una natja i tot seguit va anar a cercar, tot baixant, la vall on es troben les dues cames, encaixant la mà en aquell complex racó de superfícies corbes i desig, tot notant el relleu de la tanga per sobre dels pantalons de roba fina i estiuenca, el relleu del seu sexe... notava com ella havia iniciat un sensual moviment vertical, tot refregant el seu pubis contra el d’ell. El seu cor li manava penetrar-la i acabar... El seu cap li demanava pausa...

Ella no podia pensar. Gairebé li semblava que sentia les gotes de fluix que regalimaven avall, per lubricar la penetració que tant desitjava. Aquells llavis, aquella llengua... no eren com els havia imaginat... mai a la vida no és com un imagina. Un miler de sensacions, sentits, gustos, recorrien el seu cos i la seva ànima. Necessitava separar les cames i sentir-se envaïda per ell.

-Gira’t i refrega’m el cul – va dir ell amb la veu entretallada.

Ella va obeir, tot notant el seu sexe dur sota els pantalons, empresonant-lo entre les natges i la paret, arquejant l’esquena per intentar a instants, que els sexes contactessin. Va recolzar el cap a l’espatlla d’ell. Ell, d’una tibada, li va obrir dos botons de la camisa, que miraculosament no es van trencar, deixant al descobert els sostenidors de blonda negres amb transparències, i va agafar els pits tot omplint-se les mans, amb luxúria, mentre li mossegava el coll i l’espatlla. Sentien les respiracions l’un de l’altre. Ella, agafant una mà d’ell i fent que llisqués pel seu cos, la va conduir fins el pubis on va començar a guiar-la en sensuals moviments circulars...

Per a tots dos, ja no existia res més. No hi havia cap altra vida ni cap altra realitat que no fos aquell instant. Totes les pors i neguits ja eren fum.

-Primer Nivell – va xiuxiuejar ella, amb un somriure seductor.

Després d’uns segons, va obrir la cremallera del pantaló, tot tibant lateralment i va conduir la mà a continuar els moviments circulars, sobre la tela de la tanga. Els dits d’ell van notar com la humitat començava a travessar la tela... li costava mantenir el control.

-Segon Nivell – va dir ara ella, amb malícia, en un gemec

Sense poder esperar, sense apartar els dits del cos d’ella, els va fer lliscar lentament de dalt a baix, per sota la tela de la tanga i mentre recorria el pubis, ell va dir:

-Tercer Nivell...-van somriure i gemegar al mateix temps.

Va arribar al sexe, xop, va sentir el tacte del clítoris inflat, va sentir el gemec d’ella, va sentir com separava les cames per obrir-li pas, li va introduir un dit... li costava cada vegada més mantenir el control.

-Necessito menjar-te aquest cony tan sucós – va xiuxiuejar gairebé amb ràbia, mentre continuava amb els sensuals moviments circulars directament sobre el clítoris.
-
Ssssi, fes-ho...
-Demana-m’ho...
-Si-us-plau, menja’m el cony - va gemegar ella queixosament.
-Prega-m’ho...
-Necessito que em mengis el cony, necessito que em llepis, t’ho prego!!!

La va posar de cara a la paret, tot baixant-li el pantaló d’una tibada i agenollant-se, el va llençar cap el costat, li va separar les natges amb els dits grossos i li va fer una llepada des del final del sexe, recorrent el perineu i arribant a l’anus.
Presoner de la passió, la va fer girar i va posar els llavis sobre el pubis, recolzant el front al seu melic un instant per intentar recuperar la calma. Ella ja l’havia perduda, i agafant-lo pels cabells, desesperada, maldestre, feia moviments per situar la zona del clítoris davant dels seus llavis. En ser-ne ell conscient, amb una onada de brutalitat, li va arrencar la tanga i es va posar a devorar a llepades i xuclades aquell sexe xop i calent. Ella gemegava, articulant monosíl•labs i sons initel•ligibles, i feia petits intents de posar-li la cama a l’espatlla.
Ell agafant la cama pel genoll, la va aixecar cap el costat, acostant el genoll a la paret, deixant aquell sexe sucós totalment obert i descobert.
Ella li agafava els cabells amb força acostant-lo cap a ella, i aquella petita punxada de dolor, encara l’excitava més. La seva llengua recorria els llavis exteriors, es ficava dins, jugava amb el clítoris, visitava el perineu... volia alimentar-se només d’aquella menja... Els gemecs d’ella pujaven de volum... tots dos començaven a perdre el control. Ella li va treure la samarreta.
Ell es va posar dempeus, acabant d’obrir d’una tibada la camisa color perla i amb el mateix moviment, baixant la camisa i els tirants del sostenidor fins a mig braç. La va besar, li va devorar els pits, mentre ella lluitava amb el pantaló d’ell. Sense aturar-se un instant van passar a menjar-se les boques, al mateix temps que ell alliberava el seu sexe i iniciava un moviment horitzontal, endavant i endarrere, fent lliscar tota la cara superior del sexe, pel clítoris.

-Et necessito dintre – va dir ella.
-Et vull follar com un boig – va dir ell.

Amb presses, ella es va girar d'esquena, va inclinar el cos endavant, recolzant-se al dipòsit del W.C. amb les cames separades. Ell agafant-la per la cintura, la va penetrar bruscament, amb força, fins el fons, quedant-s’hi, empenyent les natges d’ella amb el pubis, en un esforç d’estar més i més endins, alliberant tots dos, els crits de desig presoners de les seves vides quotidianes. Ell va començar a moure’s, amb força, cada vegada amb més rapidesa, ella ja perdia el mon de vista, ja flotava en la tensió prèvia a l’esclat.

Sense saber com, ella es va trobar asseguda al W.C. amb el cos recolzat enrere, les cames plegades amunt en una posició gairebé fetal, amb ell agenollat al terra penetrant-la salvatgement, a un ritme frenètic, com una piconadora. Notava els seus pits com saltaven amunt i avall per la força de les embranzides, tot esgarrapant-li l’esquena cada vegada que ell feia el moviment d’enretirar.

-No aguanto més, m’escorro, m’escorro.
-Sí, amor meu, escorre’t dins, omple’m amb la teva escalfor, vull sentir les esquitxades fins l’ànima – va desitjar dir-li, però només va encertar a articular uns tristos monosíl•labs- sssi!!! ssssiiii!!!!!.


Van arribar junts a l’orgasme, entre crits, amb els cors (i les ànimes) a 1000.

-Al final t’has equivocat – va dir ella dèbilment al cap d’uns instants, amb ell encara a dins, exhaurint els últims instants.
-En què? – va dir ell entre sospirs, sense haver recuperat la respiració
-No te l’he menjada – va dir somrient maliciosament.
-Tens pressa? Podem pujar a dalt.
-A dalt?
-Sí. Visc a sobre el bar.

Van riure. Les cames d’ella es van abraçar a la seva cintura i es van besar llarga i apassionadament, amb pressa per anar a dalt.