Mimosa

Un relat de: wynelland
La seva cabellera lluïa sota el cel blau, net de núvols. Jo la contemplava des de la tanca del jardí, amb les mans enfundades en uns guants de llana i els ulls plorosos. Admirava el seu afany d’arreglar-se. Totes les seves companyes dormirien encara unes setmanes més en la letargia de l’hivern. Ella no. S’havia llevat a trenc d’alba per engalanar-se, i ho havia fet amb un munt de flors espesses i grogues que la cobrien tota. Estava preciosa. Vaig caminar cap a ella. I quan la vaig tenir davant vaig saber que s’havia abillat així per parlar-me. A mi. Per dir-me que la primavera no era un somni. Que un dia la vida continuaria, i que jo també hi seria. Vaig somriure mentre passava els dits per aquelles fulles tan delicades.
-La primavera encara no ha arribat -vaig dir-li-, però benvinguda. La vida comença amb tu.

Comentaris

  • Groc espaterrant[Ofensiu]
    Montseblanc | 29-01-2018

    M'ha encantat el teu escrit. Sí, les mimoses, que s'avancen a florir perquè saben que de vegades ens costa de superar l'hivern, que no podem esperar al març o a l'abril, que necessitem colors, aromes i promeses ja.
    Les teves lletres m'han recordat un poema de Lluís Àvila i Magrinyà. Espero que no et sàpiga greu que en posi un fragment aquí:

    NO ESTAN FLORINT ENDEBADES ELS AMETLLERS

    No estan florint endebades els ametllers.
    Saben perfectament a que els exposa llur blanca gosadia.
    Saben molt bé que el fred amenaçador és tirà,
    que no respecta els detalls.
    Però no per això volen deixar d’expressar llur joia
    en pressentir l’arribada d’un temps millor.

  • Lluminós.[Ofensiu]
    Nil | 28-01-2018 | Valoració: 10

    M'encanta la mimosa, així com també la ginesta. La mimosa és un arbre que s'avança a la primavera per a mostrar el seu color: lluminós i esponjós. Enguany, més que mai, aquesta tonalitat esdevé símbol de llibertat. La teva descripció d'aquest arbre. m'ha fet volar la imaginació, Nil