DESENGANY (O NO)

Un relat de: Ros Martí
Tant se val que les llambordes
Se'n riguin
Que la lluïssor del cel blau
Desfermi
Alegria en els transeünts
Vianants
Aliens a tu, desconeguts
Vestits
Passavolants exercint
Sempre més
La productivitat de l'empresa
Voraç

Tant se val que els conills fugin
Il·lusos
Del tro de les bales calentes
Veloces
Que els senglars ens persegueixin
Afamats
Per pistes d'arenes roges
Estretes
Si els esbarzers ens atrapen
Punxeguts
Ens menjarem les móres
Madures

Meloses
No farem escarafalls
Ens miraran enzes gelosos
Sense copsar l'agonia
Perenne
Que ens traspassa les ninetes
Dels ulls
Aquoses translùcides orfes
De llum
Apagades excloses humils
Espurnes
Borroses lluernes llunyanes

Sabem
Que la dama blanca espera
Senyora
De totes les òrbites buides
El peus
De plom blavós arrossega
Menuts
Vora del llit que s'enfonsa
Corcat
De tants tombs i rebregades
Dels temps
Enyorats mesclats acabats

I ens sorprèn malgrat tot ell
L'esperit
Del vi que bevíem líquid
Negre
Acaba amb l'amor, la vida
Lleu
La mort i el desengany







Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ros Martí

Ros Martí

74 Relats

169 Comentaris

21947 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Travesso de tornada el pont de les estrelles.

Tots els meus relats, poemes i cabòries a celesti1462.blogspot.com.es

També el meu e-book RELATS FUGISSERS, disponible a Amazon per a qualsevol dispositiu. Va, que costa menys que un esmorzar...