I tanmateix et trobo

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Sé que vas marxar, que el món és un enorme espai buit
I tristament anhelant,
Bocabadat, famolenc de tu i dels teus records que,
Com perles irisades,
O com gotes argentades d'una pluja ara remota,
Mullen la meva enyorança
Fins arribar al punt que no sé si son rosada o llàgrimes.

Sé que ja no hi ets, que els dies son closques buides
I tristament melangioses,
Nostàlgiques, abstinents de tu i dels teus somriures que,
Com perles d'un ivori mitològic,
O com pètals de la Rosa dels Vents, ara calmada,
Repeteixen els records
Fins arribar al punt que penso -o desitjo- que els estic vivint tot just ara.

No hi ets, i quan miro el cel, la pluja, el mar o el vent,
Torno a sentir que ets meva per sempre,
Així que sempre tinc un últim esguard,
(un esguard que és sempre el primer)
Perquè sé que avui no hi ets

I tanmateix, en totes les coses, et trobo.

Comentaris

  • Marta Blanc | 09-03-2018 | Valoració: 6

    Molt maco

  • Magnífic[Ofensiu]
    olgalvi | 06-05-2017 | Valoració: 10

    Es llegeix amb el cor encongit. Felicitats

  • Que preciós!

  • Malgrat no haver coincidit en comentar-nos...[Ofensiu]
    llamp! | 14-08-2009


    ... Llegeixo algunes coses que, tanmateix, valen la pena com el teu poema.

    Versos llargs i fent ús de vàries tècniques poètiques, aconsegueixes expressar lirisme i bones vibracions. M'agrada com està puntuat (en quant a puntuació, punts i comes, ...).

    Felicitats,

    llamp!

  • Bon escrit...[Ofensiu]
    natasha | 03-05-2008 | Valoració: 9

    ... transmet allò de "no et busco, però tot fa olor de tu, en cada racó hi ha quelcom que em recorda a tu, sento una melodia...i ets tu".
    A més el com ho has escrit...resulta molt proper.
    Una abraçada

  • comparteixo la idea amb la mònica.[Ofensiu]
    lataularodona | 03-05-2008 | Valoració: 10

    és el primer cop que et llegeixo i el que m'has transmès se m'ha impregnat a la memòria. simplement una descripció perfecte.

  • felicitats[Ofensiu]
    mònica | 09-12-2005

    és tan cert el que transmets que fa venir esgarrifances

  • Sol passar[Ofensiu]
    Queca | 28-08-2004 | Valoració: 9

    que miris on miris, tot et recordi a aquesta persona que vas estimar tant (i que encara ho fas, potser involuntàriament...) i que ja no hi és.

    Un poema molt especial, com la majoria que fas.

    Una forta abraçada i a seguir escrivint!!

  • I tanmateix, sorprens[Ofensiu]
    Marc Freixas | 02-06-2004 | Valoració: 9

    Si, tanmateix et torno a trobar per tornar-te a llegir; tanmateix et tinc present per continuar el camí que ens toca fer, de mica en mica, cap a les portes poètiques d'un tot que m'imagino.
    Imagina't per uns breus instants, que tens la llum a tocar de les teves mans; jo de tu no m'ho pensaria dues vegades, i em llençaria per les portes de la llum que t'il·lumina : una llum que t'està esperant per transmetre-li el teu art tan preuat pel qui et llegeix.
    ENHORABONA UN COP MÉS PER LA TEVA FACILITAT D'EXPRESSIÓ, I PER TORNAR-ME A DEMOSTRAR EL BON POETA QUE ETS.

Valoració mitja: 8.83