Records d'infància, de la mare que ha marxat, però sempre resta amb tu.

Preciós!

Amb aquest breu relat has aconseguit emocionar-me. Que tristes poden ser a vegades les relacions humanes i d'amor... Preciós.

Poema sentit i trist, de l'enyor cap algú tan estimat.

Espero que no sigui l'únic que penges! ;)

Relat ben trenat, llenguatge planer però molt adequat i argument més que interessant. M'ha cridat l'atenció perquè les metàfores dels trens que s'escapen també les he utilitzat en més d'un relat! ;)

Destacaria aquesta frase:
"I la vida se'ls mira i fa que no amb el cap, ja no els hi donarà cap més oportunitat a aquest parell de porucs."

Quanta raó! Per la por de fracassar molts i moltes hem perdut tantes oportunitats...

Bon estiu!

Diria que és un tema "a l'ordre del dia", però certament sempre ha existit, sols que no s'havia visibilitzat tant com en els últims anys.

Bon relat, continuaré llegint cosetes teves :)

*Cançó del relat: Paris sera toujours Paris - Zaz (versió)
https://youtu.be/tmiI98EG1Fo

Has fet poesia i has relatat molt bé aquest fet tan i tan trist. Veig que és un relat biogràfic... sort de l'escriptura, que ens salva en els moments més foscos, que no deixen de ser part de la vida.

Continuaré llegint-te :)

Perdre un "amic pelut", ja que al final són un membre més de la família, donen amor i fan molta companyia :(

Sort al concurs!

Reconec que el personatge del Dràcula sempre m'ha despertat "sentiments retrobats". Per una banda, és un personatge malèvol, però alhora té un cert punt de misteri que m'atrau i m'agrada, no sé ben bé com explicar-ho.

Felicitats pel relat!

Com he fet altres cops, us deixo amb una cançó que em va inspirar el títol i el relat:

Joan Dausà - Si et despertes
https://youtu.be/kct6FwuQAPg

Espero que la disfruteu! :)

Tendre, suau, melancòlic... el poder seductor d'una mirada que mai oblidem.

*M'ha passat una cosa ben curiosa llegint-lo! S'assembla moltíssim a un dels meus últims relats: Cicatrius :)

L’entranyable relació entre una mascota i el seu amo/a, que al final acaben sent una família i estimant-se i comunicant-se cadascú a la seva manera.

Un plaer llegir-te, com sempre! :)

Quin poema més bonic!

He de confessar que quan he començat a llegir m’anava entristint, però el final —el de la frase del títol del comentari— m’ha sorprès positivament.

Ens continuem llegint!

Molt original, dels millors poemes/relats que he llegit per aquí.

M’ha encantat la frase:
“Un dia em vaig trobar morta l’autoestima.”

Ens anem llegint!!

Us volia agrair a totes i a tots les lectures i comentaris d’aquestes tres parts de "Casa de muntanya”. Tal com bé heu vist i m’heu posat en alguna de les parts, el que pretenia és explicar una història eròtica, en aquest cas a tres bandes, de manera natural i desinhibida, tal com els personatges la van viure i tal com jo l’entenc. Sempre he viscut l’amor i les relacions íntimes de manera natural i lliure, i així m’agrada explicar-ho als meus relats.

El fet que una noia sigui la protagonista i la que “porta la batuta” és simplement casual, simplement perquè jo soc una dona i he explicat un fet que no he viscut i m’agradaria viure, de la manera com m’agradaria que passés i amb qui m’agradaria que passés. Per això escrivim, molts cops, per viure vides que ens són del tot alienes.

Bon estiu, i ens continuem llegint per aquí! :)