La veritat és que he entrat al teu perfil perquè m'ha cridat l'atenció el títol, que a vegades és un bon ham.

La meva millor amiga de la infància es diu Maria, i llegir-lo també m'ha transportat al passat, amb un somriure.

Et continuaré llegint :)

Ben escrit, concís i bonic.

M'ha agradat molt!

Soc de comarques i tota la meva infantesa i adolescència la vaig passar íntegrament en un poble, però quan vaig començar a estudiar a la capital me'n vaig enamorar. Vaig descobrir tot un ventall cultural i vaig fer molt més bones amistats que les que havia tingut anteriorment, així que al final m'hi vaig quedar a viure, i crec que serà per uns anys més. També és cert que mai he viscut al centre i sempre he buscat la perifèria i fa bastanta llàstima la massificació que pateixen algunes zones, a banda de la discriminació lingüística que comenteu, però per sort en el meu cercle mantenim la tradició :)

També és cert que la gent de fora de Barcelona ve a viure a Barcelona i la de Barcelona marxa a viure a comarques. Ningú es conforma amb el que té, ha, ha, ha!

Bon relat, com sempre, per cert! I bon estiu!!!

Bonic poema! Es mou entre la malenconia i l'esperança. L'he llegit també més d'un cop :)

No sé per què, però em recorda a una cançó d'en Joan Dausà: Quan soni la tendresa. Si no la coneixes, te la recomano!

Al final del carrer - Sau: https://youtu.be/k787tyoNeCE
Percentatges - Sau: https://youtu.be/sck4TXxSBuI

Viure sense tu - Sau (d’on vaig treure el meu nom d’usuari): https://youtu.be/6pfzABNIw3g

Amb un llenguatge i redacció impecables, ens expliques aquesta història de final macabre i sorprenent.

Et continuaré llegit! :)

Mai t'havia llegit, però a partir d'ara penso fer-ho sovint.

El teu relat destil·la talent, tendresa i, segons el meu punt de vista, cert optimisme. El protagonista es mostra agraït pel que ha viscut i pel que vindrà ara.

Ens anem llegint! :)

El protagonista aconsegueix allitar-se amb la seva "ídola".

No he pogut desenganxar la vista del text des del principi fins al final, enhorabona! :)

Tant el toc nostàlgic del relat com les referències a Manel.

Jo també tinc algun relat que porta per títol una cançó seva :)

Records d'infància, de la mare que ha marxat, però sempre resta amb tu.

Preciós!

Amb aquest breu relat has aconseguit emocionar-me. Que tristes poden ser a vegades les relacions humanes i d'amor... Preciós.

Poema sentit i trist, de l'enyor cap algú tan estimat.

Espero que no sigui l'únic que penges! ;)

Relat ben trenat, llenguatge planer però molt adequat i argument més que interessant. M'ha cridat l'atenció perquè les metàfores dels trens que s'escapen també les he utilitzat en més d'un relat! ;)

Destacaria aquesta frase:
"I la vida se'ls mira i fa que no amb el cap, ja no els hi donarà cap més oportunitat a aquest parell de porucs."

Quanta raó! Per la por de fracassar molts i moltes hem perdut tantes oportunitats...

Bon estiu!

Diria que és un tema "a l'ordre del dia", però certament sempre ha existit, sols que no s'havia visibilitzat tant com en els últims anys.

Bon relat, continuaré llegint cosetes teves :)

*Cançó del relat: Paris sera toujours Paris - Zaz (versió)
https://youtu.be/tmiI98EG1Fo