Molt original i ben pensat, tot i que també té un punt de tristesa i melancolia: la soledat de la vellesa i l'abandonament per part dels fills als qui (segurament) ella ha dedicat molt de temps i esforços.

Ens llegim, una abraçada!

allò que ens prohibeixen sempre, oi?

Bon relat, ben escrit i autèntic.

Molta sort al concurs! :)

A vegades és millor "sol" que mal acompanyat ;)

Molt original!

Molt eròtic i amb un final inesperat i original.

Sort al concurs!

Descripció del relat: Relat participant al XI Concurs ARC de Microrelats “GÈNERES NARRATIUS”. Subtema: Negre.

Ben redactat, bon contingut i final agredolç, però -trobo- que just.

Sort al concurs! :)

Text basat en la figura de la Teia, coneguda com a “l’última bruixa de Catalunya”. Vivia en un mas que avui es diu que està maleït —Can Mallol— situat a la carretera que va de Vallvidrera a Molins de Rei amb la seva mare invident. La llegenda diu que es convertia en gos per atacar als veïns dels masos del voltant, amb qui estava enemistada per dur una vida desimbolta i liberal. Es diu que va desaparèixer en forma d’aquest animal i així va poder escapar de ser aniquilada per la Inquisició.
Les dates són aproximades, ja que no es coneix exactament l’època en què va viure.

Sort al concurs!

I tan de bo aquest món ideal fos cert.

Molta sort al concurs!

Gràcies pel teu comentari :))

Que bonic i trist aquest teu! La mort i la vida sempre de la mà... preciós.

Doncs el tornaré a llegir a veure si a la segona l'entenc hehe

volem allò que no tenim. Crec que és un mal humà, això de comparar-nos amb la resta i no valorar les virtuts pròpies.

Un bon relat, breu i ben trobat.

Sol_ixent

A mi el tren també m'inspira molt. De fet, hi he escrit més d'una cosa durant els trajectes :)

Bones Festes!!

T'entenc perfectament. Escriure sempre ens salva :)

Crec que expresses molt bé aquesta sensació contínua de la roda eterna, d'acabar per tornar a començar.

Et llegiré més!