Sentiment d’humanitat

Quan ens fem grans més apreciem aquests petits actes. La tendresa és inherent en l'ésser humà. Aquest nen ha perforat amb el seu amor la pell dura de la teva senectut....Per part teva un reconeixement literari que el fa un angelet. M'ha emocionat..

.

I és que a la tendresa no li calen paraules, per comunicar-nos n'hi ha prou amb escoltar les emocions que ens transmet l'altra persona.
M'ha agradat molt aquesta escena, és com la fotografia del què seria donar sense esperar res a canvi.
Una abraçada :)

Hola:

Un relat amb sentiments. Amb una conversa que és tendra pel seu contingut. Aquest Àngel és com si fora un llibre obert, però amb gestos.
Molt ben plantejat, aquest relat biogràfic.

Enhorabona, aleshores.

Cordialment.

Bon dia, aleshores:

El que ens fa humans són sentiments com aquest, tu l'has copsat i l'has sabut transmetre. Sense paraules i sense veu us heu comunicat. Gestos com aquests i estar a prop de persones que et desperten tendresa val la pena, veritat?
Aprofita tots aquests sentiments per escriure com has fet.

Una abraçada,

Helena

Un sentiment que es descobreix, aquesta vegada en la mà d'un nen.

Amb senzillesa expliques un fet entranyable.

... que són un bàlsam per l’ànima. Quina sort!

M'ha agradat això que odiaves la paraula "tendresa" fins que et vas fer gran. Suposo que a certa edat un és un milhomes i després se n'adona de com van les coses. El fet de ser avi et pot fer canviar molt.
Una història precisa la que et va passar amb l'Àngel, un nen que no parla amb la veu, però que es comunica perfectament. Potser ell també prefereix la tendresa i sap on trobar-la.

absoluta. Quina genialitat, que d'un fet tan senzill, sorgeixi un sentiment tan profund i sensible.
Preciós aleshores.
Rosa.