Bon dia, jomagi:

Després de llegir el teu text, tan original, ben escrit i enginyós, l'he incorporat a favorits perquè crec que s'ho mereix. Et felicito!
El tema de l'herència de vegades és molt feixuc i dona peu a moltes baralles entre familiars. Tu l'has tractat d'una manera diferent.

Un abraçada, resguarda't del fred i a continuar escrivint,

Helena

Bon dia, Montserrat Agulló Batlle:

M'ha agradat molt aquest text que ens expliques: mescles descripció amb records i anècdotes d'un riu que és tan calmat com amenaçador.
L'àvia n'ha vist de tots colors i recorda riuades...
Jo, que vinc de la zona del Baix Ebre, entenc com és de necessari un riu a les nostres vides.
Et continuo llegint, una abraçada,

Helena

Bon dia, perla de vellut:

Transmets un missatge madur, de superació i aprenentatge en l'acte de brindar.

No és sempre fàcil fer-ho: gràcies per aconseguir-ho i per compartir-ho en aquest bell poema.

Tens un cor gran, on habiten els bons moments. (I segur que en venen molts més).

Que tinguis un bon desembre i que la salut t'acompanyi.

Gràcies pels teus comentaris als meus relats.

Helena

Bona tarda, Joan G. Pons:

Has obert un tema enriquidor i que de vegades fa falta per acceptar-se i aprendre a conviure en un món ben divers en quant a opinions, creences i diferents punts de vista.

Potser no compartim les mateixes idees, però hem d'aprendre a escoltar-nos més.

Algunes ments inclús poden arribar a evolucionar, perquè els pensaments poden canviar amb el factor temps. I si no canvien, també tenen el dret de no fer-ho. Però l'important és respectar-se sempre i ser tolerants.

Que tinguis un bon desembre, pau i harmonia.

Helena

Bon dia, Miguel Fabra:

Un poema que m'ha semblat atípic, però que m'ha agradat en el fons.
Demostra creativitat i també ritme. Les il·lusions queden personificades.
En canvi, el físic d'aquesta parella que balla està una mica descrit amb característiques d'animals, no? Per exemple, les potes, els salts...
Pot ser que es tracti d'una persona amb un animal els que ballen?

Que tinguis un bon dia i a continuar escrivint.

Una abraçada,

Helena

Bon dia, Endevina'm:

Has composat un poema incert, però molt descriptiu.
Reflexa molts de dubtes i trobar el camí adequat és difícil enmig de la boira, perquè ens perdem en múltiples horitzons.
L'última estrofa m'ha encissat, el parlar dels arbres, aquesta bella personificació i voluntat comunicadora. A través de la boira, segur que se senten més vius per la humitat i ens parlen a la seua manera.

Una forta abraçada i que tinguis un dia feliç.

Helena

Bon dia, Rosa Gubau:

Has composat un poema de temàtica molt original i m'ha agradat molt.

Donar les gràcies a totes aquestes personetes que altruistament escriuen i no paren d'escriure, s'atreveixen a compartir-ho, i formen part d'aquesta comunitat de Relats en Català, que és tan diversa amb múltiples veus i punts de vista.

A més, està molt bé i és de grans motivar als que volen aprendee l'art de les lletres i senten molta passió per la literatura.

Felicitats i que tinguis un bon dia.

Una abraçada,

Helena

Bon dia, ales de foc:

Un poema que eleva el PRESENT al màxim, avui en dia anem massa de bòlit i no ens aturem a gaudir de l'instant, de l'ara. Veig que tu sí, en canvi.
Un poema que m'ha agradat i he afegit a preferits.

Bons desitjos per a la setmana que comencem,

Una abraçada,

Helena

Bon dia, Tiamat:

Un relat que m'ha engrescat fins al final. Veig que el vas escriure al 2004.
T'absorbeix en cada frase i s'explica una situació molt complicada: l'estat de coma.

La manera com has presentat la vida d'aquesta protagonista, m'ha encantat: escenes curtes i que s'entremesclen com els pensaments reviscuts.

Has donat suspens també, sorpresa, desconcert, angoixa... I un final inesperat.

Com fa tant de temps que vas escriure aquest relat, no sé si t'arribarà aquest comentari. Desitjo que continuis escrivint en l'actualitat ja que hi tens traça.

I sí que és molt complicat posar títols al relats, però s'aprèn amb el temps.

Una forta abraçada,

Helena

Bon dia, Ramon Grau:

Un relat que m'ha impressionat per la descripció tan caòtica i bruta que s'hi detalla. Fins m'ha semblat impregnar-me d'aquest greix i viscositat. Molt ben descrit!
Un relat social que amaga molt més del que es diu, abandonar-se i abadonar l'entorn (en aquest cas, la cuina) pel buit a l'ànima que deixa quan es perd la persona estimada.

Una abraçada,

Helena

Bon dia, Prou bé:

Un poema que invita a pensar-hi. No tothom pot gaudir de la seua idea.
Admiro aquestes persones a qui va dedicat.
Destaco la importància d'estimar-se, ser amants amb les mans entrellaçades malgrat el temps avanci i continuar junts fins al final.
La memòria s'encarrega de revifar els bons moments passats.

Una abraçada,

Helena

Bon dia, llpages:

Has escrit un text valent. Endavant les tradicions enfront la festa importada de Halloween. Com les castanyes, ens dones força i coratge.
M'ha agradat aquest conte a la vora del foc, aquesta atmosfera que has recreat.

I sobretot el personatge de la castanyera que ens guia! (L'únic, vigila la puntuació en els diàlegs, no es posen espais entre els guions que obren la parla i la paraula que segueix...)

Una abraçada i a seguir escrivint.

Helena

Bon dia, Nua Dedins:

Amb les teues paraules, has sabut submergir-me als records en un escenari de tardor. Has sabut capturar-me i captivar-me alhora. I és que t'estàs convertint en una de les meues autores favorites de Relats en Català.

Uses un llenguatge senzill, però molt poètic a la vegada, provoques sensacions a l'ànima de qui et llegeix. Rosegues records (quina imatge la de la regalèssia). Segueix així!

Una abraçada,

Helena

Perdona, Xavier, m'he adonat que la primera frase del diàleg seria així, perquè "xiuxiuejar" es un verb de dicendi, i per tant van en minúscula al posar-ho entre guions:

—Quedem a les quatre al canal —li xiuxiueja la Clemència a l’orella.

Hola un altre cop, Xavier:

Gràcies pel teu amable comentari al relat de l'Àngela petita... De fet, aquest relat el vaig escriure quan tenia 19 anys i posteriorment el vaig reescriure...

Com has demostrat interès en el tema dels diàlegs, et diré que personalment vaig tardar molt en saber com s'escrivien, perquè no vaig trobar mai un manual en català on s'expliqués.

L'important és no mesclar mai guions petits en llargs, pots triar o un o l'altre. I tampoc posar espais entre guions i les paraules que les segueixen:

Baix el meu criteri, ho posaria així:

—Quedem les quatre al canal. —Li xiuxiueja la Clemència a l’orella.
—Bé —respon la Sabina—. Vindrà la Maria.
—Sí.

—No hi ha roba. Ens han vist o ens veuen…
—Què fem…? —Responen les amigues. (Crec que després del signe d'interrogant, el verb va en majúscula)....

L'important és que continuis en la tasca d'escriure com segur que fas i, a més, que vulguis millorar-la. El text escrit sempre es pot perfeccionar. També hem de saber dir prou a tanta perfecció, però això ja és un altre tema...

Una forta abraçada i ens continuem llegint,

Helena