Bon dia, Perla de vellut:

Moltes gràcies per dir-me que m'he superat en el relat de «Fragments diaris».
Si sabés més d'escacs, potser disfrutaria més d'aquest poema. Però poc en sé, (només el moviment que fa cada peça i poc més).
Això sí, m'ha semblat molt original. Posar l'excusa d'una partida d'escacs per a parlar d'altres coses.
"Batalla sense genets, sense sang entre els dits...".
Suposo que ens parles de la guerra, perquè he vist moltes referències en aquest poema. (O potser estic susceptible al tema).

Una abraçada carregada de pau.

Bon dia, Iona:

M'ha agradat que el protagonista sigui un gat i el seu punt de vista.
M'has despertat ganes de saber-ne més d'aquesta dona.
A la vida no, però quan llegeixo em considero una gran tafanera, vull saber-ho tot.

Una abraçada i a continuar escrivint,

Bon dia, Víctor:

M'agrada com has comparat la infància amb "les setmanes inacabables i estacions infinites".
Cada cop ens queda menys temps i l'hem d'aprofitar. El temps que se'ns escola és molt relatiu, depenent del moment en que estem, el vivim d'una manera o d'una altra.


Una forta abraçada i a continuar escrivint. (A veure si descobrim la vida d'adolescent del protagonista del relat).

Bon dia, aleshores:

És un poema d'autoconeixement que invita a viure a pesar de les pors, el silenci i la solitud que ens aboca la pròpia existència.

M'ha agradat molt.

Una forta abraçada,

Bon dia, DavidGB:

Ens parles d'un tema tan delicat com és la salut mental des del punt de vista d'un afectat. Els demés no li fan costat i s'aparten d'ell com la Laia que no el mira més amb els mateixos ulls. Això és molt habitual, perquè tenen por i desconfiança.

M'agrada que el Marc tingui aquests últims somnis i vulgui ser feliç en la vida. S'enfronta a les seues carències i ara té un treball per demostrar que és apte per a moltes coses. Segur que això l'omplirà d'autoestima.

Revisa algunes paraules ja que hi ha alguns errors ortogràfics: per exemple, els "te" quan són del verb tenir porten accent: té.

Una forta abraçada i continua escrivint,

M'ha agradat molt aquest relat. En una breu passejada aquesta protagonista ha canviat i a més assistim al seus pensaments. Comença buida i acaba plena, perquè l'amor s'hi ha infiltrat.
Tant de bo s'acabi i els propòsits de Martí Pol es compleixin: Tant de bo la guerra acabi.

Bon dia, Rafael:

Has aconseguit fer-me riure amb aquesta anècdota que expliques. De vegades, desitgem coses contradictòries. (Dormir o disfrutar d'una fantasia que ens fa rejovenir?).
A la vida, no ho podem tenir tot. Encara que dormir és una necessitat primària, que et persegueixi un jovençà ple de desitjos és una necessitat que a la dona del relat li dona vida.

Una forta abraçada

Bon dia, Sol_ixent:

Quina història. Dura, però endolcida amb el record. Una vida que despega i truncada a la infantesa.
I la vida de la protagonista del relat, plena de suposicions i possibilitats, del que hagués pogut ser.
Maleïdes malalties, que ens roben l'essència.

Una forta abraçada i a continuar escrivint.

Bon dia, Aleix:

Un poema trist fins l'infinit.
Parles d'aquesta barbàrie, de les dones i dels infants. I de la boira, i de les ombres...
Però, els de dalt ¿realment ploren en veure el que fan i provoquen?
Tant de bo, s'aturi la guerra i esdevingui PAU. (Que les mans estiguin netes i ens provoquin orgull quan ens mirem als ulls).

Una forta abraçada i continua escrivint i invinta'ns a la reflexió.

Bellíssim poema amb un clar missatge. A veure si entre tots el complim i aquesta llum ens demostri el poder que té la poesia: el desgel dels plans de guerra.
Que es fongui d'una vegada el rígid hivern i la primavera deixi de tremolar...

Una forta abraçada,

Expresses d'una manera concissa i sense floritures, el que està passant en aquest moment. M'ha agradat molt, perquè remous consciències.
Realment ,"Ara" el que estem fent és donar l'usat i el que ens sobra... Mentre continuem amb la nostra vida plena de sopars, festes i esbarjo.
I així avança el mes de març...

M'ha encantat aquest relat. Crees un cert aire de suspens que t'invita a parar atenció en cada mot.
I sobretot et felicito pel canvi d'òptica del personatge i per com acaba el relat. Senzillament, genial.
Una abraçada.

Bon relat on assistim a la transformació de la Laia.
Hi ha gent que sap mirar el que s'amaga sota les capes com el Pep.
Una abraçada i a continuar escrivint...

Un relat magnífic en la que has tingut la suficient capacitat i habilitat per traslladar-me allí. M'ha encantat llegir-te.
Una abraçada.

M'ha semblat un relat molt enginyós. Et felicito. Reflexes la ràbia, l'engany des de la persperctiva d'una gallina. Esperem que aquest futurs pollets destaquin i siguin els més bonics del galliner. (Almenys servirà d'alguna cosa el gran sacrifici que està fent la protagonista del relat).

Una forta abraçada,