Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
A Can Brians 3 entretenia els deu anys de condemna encarregant-se de la biblioteca i dels cursos d'alfabetització. Per un elemental sentit de la prudència, entre els reclusos no utilitzava els singulars mètodes pedagògics que l'havien fet tristament famós.

Uns anys abans, quan donava Matemàtiques a primària, era aficionat a fer preguntes puntuals que requerien respostes concretes. Els alumnes més espavilats ja sabien que, si no n'estaven segurs, més valia no badar boca que equivocar-se, perquè, si s'equivocaven, aquella mala bèstia no els titllaria d'ignorants sinó de mentiders, posant més èmfasi en la conducta culpable per haver infringit el Vuitè Manament —ja ho sabeu: "No diràs mentides"— que en la de simple error cognitiu o memorístic. Tot això ben amanit amb una gratuïta exhibició d'histrionisme, que aquells pobres vailets d'entre vuit i deu anys interpretaven com a veritable mostra d'indignació: "Déu meu, Déu meu! Que no saps que abans de sumar els numeradors de les fraccions has de reduir-les a comú denominador? La fracció resultant t'ha donat 42,55 quan havia de ser 180!: ets un mentider, i la diferència entre la teva mentida i la solució correcta és de 137,45. Això representa... —deia sempre, consultant el barem que duia a la butxaca— que no arriba a pecat mortal perquè cal un error de 250 unitats, però sí que és un pecat venial molt gros. Em sents, desgraciat?" I no parava fins que l'alumne arrencava el plor. Llavors el malparit, satisfet, esclatava amb una sinistra rialla de dolent de pel·lícula.

Els pares no feien cas del que explicaven els fills: tot massa forassenyat per ser veritat. Fins que un dia, a classe, en el paroxisme de les acusacions, el cor de l'alumne inculpat no ho pogué suportar i va caure rodó, sense que els de l'ambulància poguessin fer res per reanimar-lo.


Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXXV (tema: MENTIDES) i consta de 300 paraules, entre elles "rialla" i "plor". segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • Assetjador matemàtic[Ofensiu]
    llpages | 26-04-2024 | Valoració: 10

    Un relat amb un argument innovador, el del professor que assetja els seus alumnes amb càstigs per les errades que poden fer estudiant matemàtiques, propi d'una ment ben recargolada. Ara bé, d'aquí a provocar la mort d'un alumne, ho trobo inversemblant, però haig de reconèixer que aquest és el punt original del text. Bona feina, Joan!

  • Narració[Ofensiu]
    SrGarcia | 25-04-2024

    Bona narració. Al començament hi ha el final de la història i només al final sabem que hi feia a Can Brians.
    Un professor amb uns mètodes expeditius, partidari de fer entrar la lletra amb sang. Avui en dia tant els faria que els diguessin pecadors, però hi havia èpoques que això era molt seriós.

  • Un bon exercici d'imaginació[Ofensiu]
    histories_medievals | 25-04-2024 | Valoració: 9

    M'agrada el teu relat, és imaginatiu, està ben fet, el professor cruel que es basa en la biblia i en les matemàtiques per als alumnes no prou inteligents "que es mereixen un càstig".

    I els pares que no saben veure la maldat que s'amaga darrera del professor... quin espectacle...

    Lo dit, un bon exercici d'imaginació, m'ha agradat.

    A reveure, Joan!!!