A les dones de la meva vida

Un relat de: Marta Milà Vallvé


I és que si sóc com sóc,
en part és mèrit d'elles,
i és que si sóc com sóc,
en part és culpa d'elles.

Cada gest, cada paraula,
cada carícia, cada crítica,
componen un trencaclosques
únic i diferent.

La meva essència està feta
d'amor i molt més.

Ara sé que cadascuna
va fer el que podia i sabia fer,
per això els dono gràcies
i no tinc cap retret,
perquè a qui fa el que pot
no li pots demanar més.

Comentaris

  • repàs de la vida [Ofensiu]
    Atlantis | 03-12-2022

    en el record de les dones que t'han estimat, reconeixent potser, que en el seu moment no va saber valorar-les. Un record gens idealitzat, sinó realista.

  • Mirallets[Ofensiu]
    Nil | 03-12-2022

    Les persones que apareixen , en aquest cas dones, en la vida d'un, per bé o per mal afaiçonen el tarannà.... Crec que cada ésser humà que se'ns presenta és un bocí de mirall, una mena de trenca-closques del que som... En ell teu poema resta palès aquesta evidència....Nil.

  • Agraiment[Ofensiu]
    Prou bé | 03-12-2022

    I reconeixement del paper que han jugat les "teves dones" perquè siguis el que ets, expressat amb amor i gratuït. Amb frases senzilles dius molt!
    Amb total cordialitat

  • Acceptació....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 03-12-2022

    de tot el que aprenem. Un poema escrit des de la gratitud a les dones de la teva vida.

    Ben escrit Marta.

    Salutacions.

    Rosa.