Cercador
A les dones de la meva vida
Un relat de: Marta Milà VallvéI és que si sóc com sóc,
en part és mèrit d'elles,
i és que si sóc com sóc,
en part és culpa d'elles.
Cada gest, cada paraula,
cada carícia, cada crítica,
componen un trencaclosques
únic i diferent.
La meva essència està feta
d'amor i molt més.
Ara sé que cadascuna
va fer el que podia i sabia fer,
per això els dono gràcies
i no tinc cap retret,
perquè a qui fa el que pot
no li pots demanar més.
Comentaris
-
repàs de la vida [Ofensiu]Atlantis | 03-12-2022
en el record de les dones que t'han estimat, reconeixent potser, que en el seu moment no va saber valorar-les. Un record gens idealitzat, sinó realista.
-
Mirallets[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 03-12-2022
Les persones que apareixen , en aquest cas dones, en la vida d'un, per bé o per mal afaiçonen el tarannà.... Crec que cada ésser humà que se'ns presenta és un bocí de mirall, una mena de trenca-closques del que som... En ell teu poema resta palès aquesta evidència....Nil.
-
Agraiment[Ofensiu]Prou bé | 03-12-2022
I reconeixement del paper que han jugat les "teves dones" perquè siguis el que ets, expressat amb amor i gratuït. Amb frases senzilles dius molt!
Amb total cordialitat -
Acceptació....[Ofensiu]Rosa Gubau | 03-12-2022
de tot el que aprenem. Un poema escrit des de la gratitud a les dones de la teva vida.
Ben escrit Marta.
Salutacions.
Rosa.