Un relat amb missatge (o no!). El poder de la fe. Molts medicaments "alternatius" curen com ho fan les visites a Lourdes. Digues-li fe o autosuggestió. Un text ben trobat i escrit amb gràcia.

Molt ben escrit, aquest relat. M'ha agradat això del rosari de llentilles. No tinc clar que la fe siga l'eix central de la història, però, en qualsevol cas, el text és molt bo. I molt real: en la dura època de la postguerra, molta gent va avorrir alguns aliments, com ,per exemple, les coques de dacsa.

Ho va desitjar tant, que es va complir! Va aconseguir "moure muntanyes". Ara esperem que aquell no se'n torne a anar! ;)

Un final sorprenent i suggeridor. Potser m'arriba una mica sobtat, però és un bon relat, bonic i evocador.

Molt reflexiu aquest escrit, Aleix. La temprança davant situacions adverses. El missatge és extrapolable a altres escenaris. El text es llegeix de principi a final amb facilitat. Molt bé.

Has sabut triar les paraules precises per transmetre eixa calma en què et recrees. Poema senzill, bonic i realista.

El cas és que em sona aquest personatge, no sé per què...

Crònica de l'actualitat en clau de ficció crítica. Un text divertit.

Un relat escrit amb sensibilitat i tendresa que, a més, és realista. Ens captiva la protagonista -Nati- i la seua actitud natural i desimbolta. Bonic.

No sé de qui parles exactament, i el cas és que em sona d'alguna cosa...

Bromes a banda, veig que aquesta paròdia-denúncia en forma de relat té gràcia i compleix la seua funció a la perfecció. Ben ideat, amb la frase final que tanca el cercle. Molt bé.

Una bona història de terror. Com a tal, sabíem que no podia acabar bé. Bon gir final, ambientació apropiada.

Molt ben trobat, aquesta mena de conte de Nadal tan especial. Des del gènere fantàstic, el text pot funcionar com una crònica de l'actualitat. Tot llisca bé, hi ha fluidesa. Un bonic cant a l'esperança (de la mà de la fortalesa).

Està molt bé, Aleix. Anem intuint que alguna cosa no va bé, i la frase final acaba de dibuixar-nos el context. La prosa té una cadència especial, hi ha un ritme suau i tendre. Magnífic!

Més enllà de la referència òbvia actual, el relat pot funcionar en diferents contexts imaginats pels lectors, també de maner simbòlica. Recrees molt bé l'ambientació a la història i el to remet a certa èpica, dignitat... Molt bé.

Crec que el millor seria una combinació de les dues, no?

El teu relat és molt original i està molt molt ben escrit. Les frases flueixen, amb precisió lèxica. Curiosa història, que es presta a lectures simbòliques. M'ha agradat.

Un relat molt inquietant. Imagine que el context se situa als Estats Units i que hi ha certa crítica: somni americà, frustracions, monstres... Un text original, on has sabut suggerir amb paraules apropiades.