Com una flor oberta a la vida...

He llegit el poema tot cantant-lo.
Fantàstic.
Com m'agradaria fer música dels meus poemes!!

El pas del temps. Com una xerrada quan som nens ensvpot encaminar a la bida.

Nadala clàssica d'una festa catòlica. Avui en dia una mica desfasat. Però sempreva bé conservar els arrels religiosos per qui així ho senti

I si hi aneu demà o la setmana que vé o l'any vinent sempre et somriurà, content de vrure't de nou.

Moltes gràcies pels teus comentaris als meus relats. Pel que fa al "Forat negre" aquí rau la màgia dels micros, que no tor és explicit i totes les interpretacions són bones. La parella fa anys que viuen junts (ténen nens, no sabem quants). Potser el que amoïna la Caterina és que el Manelic expressi el seu desig en públic, sense haver-li exposat abans a ella i per això envermelleix, renega i diu "tu primer"... o potser hi ha altres raons. Qui som nosaltres, pobres relataires, per ficar-nos en les raons dels nostres personatges. ?

De vegades els somnis són tan reals que ens posseeixen un cop desperts...

Moltes gràcies pels teus comentaris als meus relats!!