La minusvàlua

Un relat de: MJosep
La minusvàlua
Em llevo, vaig a treballar, dino, torno a treballar, plego, trec el gos a passeig, escric, llegeixo, vaig al gimnàs, miro alguna cosa a la tele, sopo, em dutxo, vaig a dormir. Cada dia és pràcticament igual. Les amistats son molt poques, per no dir escasses. La gent de la feina, la deixo a la feina. Tot el que es de la feina s'hi queda fins l’endemà, no m'enduc res ni ningú. La veritat és que a molts els suporto, perquè no hi ha més remei, però mai els triaria. I no es que jo em cregui millor, en absolut. Però prefereixo estar sola a estar amb algú que no es del meu gust. El problema està en l’autoengany. Sigui per sentiments d’inferioritat, manca d’autoestima o altres traumes, o sigui perquè en molts moments vull estar sola, acabo auto excloent-me de moltes relacions socials, per després comprovar, lògicament, que els altres ja no compten amb mi: ella va a la seva. Sí, perquè m’he acostumat, segurament des de la infantesa, a creure que no soc suficient. Per què, si no, pensaria que jo no puc arribar lluny laboralment, o que ningú es pot fixar en mi de forma creïble? Aquesta minusvàlua costa de superar I pesa en l’ànima de qui la pateix de manera equivalent a qualsevol malaltia física .

Comentaris

  • l'Equilibri[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 19-12-2023

    "Més val estar sol que mal acompanyat". De vegades aquesta frase és un parany. Si és cert que estar sol no és dolent, també és bo tenir amistats poques, però les necessàries, i que entengui que de vegades la solitud és la nostra aliada. Crec que el secret és trobar l'equilibri.
    Bones festes,
    PD: Gràcies per comentar-me el meu relat.
    Neus

  • Viure-la[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-12-2023 | Valoració: 10

    És molt difícil comprendre una Minusvalia si no es conviu amb ella. Malgrat tot, l’esforç Personal d’un mateix és la millor resposta. Li desitjo tota la sort del món el protagonista o la protagonista del teu relat. Una forta abraçada i que passis un bon Nadal.
    Aleix

  • L'autoestima...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 16-12-2023

    és un llast que s'arrossega, però quan un en pren consciència, és el primer pas per resoldre aquesta càrrega que no permet creure en un mateix. Però n'estic totalment segura, que es pot aconseguir. L'autoestima és vital per tenir èxit i confiança en tots els sentits.

    Bon relat MJosep.

    Rosa.