ESCAPADA A RISC

Un relat de: Bonhomia


ESCAPADA A RISC

Avui he deixat una dona. Ella hi ha estat completament d'acord. Em pregunto si em sentiré culpable, doncs l'auto-culpabilització és molt freqüent en l'ésser humà civilitzat, i jo en sóc un d'ells.
Que un ésser humà sofreixi per amor és considerada una cosa natural. I tant natural. Doncs no, no, no ho hauria de ser. Diria més: no ho és.
Ens hem acostumat a obeïr el sentiment quan aquest es transforma en esclavitud i hi ha gent ( jo n'he estat testimoni ) que pot arribar al límit del suïcidi, entre molts d'altres negatius fenòmens que hi trobem pel camí, pels camins de l'amor i del desamor.
Jo m'arraparé a mi mateix i faré que la meva estima, ara en va, sigui supèrflua: a la manera de qui no es necessita sinó a si mateix, amb la mena de canvis que això implica. Ho puc fer; no ploraré ni cap a fora ni per dins.
Però potser tinc un plor, un plor molt profund. Em trobo en un claustre d'on no trobo finestró ni per mirar enfora. Aniquilat, frustrat, a la manera d'una víctima lligada per totes bandes a l'esclavatge del seu propi cor, em trobo.
És possible, que jo m'alliberi d'aquest caòtic fruit nostàlgic tant present? M'ho curarà la meva auto-proposada lliure empresa d'agafar nous camins seductors els quals jo tinc l'esperança que superin ( i em facin estar d'allò més bé ), el túnel de la desgraciada infàmia provocada per la dèbil i fràgil mancança que puc arribar a sofrir de manera tant i tant pesada... i potser enganyosa?
No em manca res en el dubte, doncs ja no tinc dubte: ho provaré, provaré d'alçar el vol amb unes ales que naveguin el més dolçament possible per nous cels, abismes i espais.
Ho aconseguiré?


23-11-23
Sergi

Comentaris

  • Un viatge pels valents[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 26-12-2023 | Valoració: 10

    Què ens pot fer més por que endinsar-nos en un mateix?, l'amor, el desamor de vegades són l'excusa o bé són el motiu (la clau) del pany de l'única porta que s'obre cap a l'univers del nostre ser. Quin viatge tan encoratjador? Un viatge pels valents.
    Enhorabona,
    Neus

  • Escapada amb molt de risc[Ofensiu]
    Prou bé | 04-12-2023

    Escapar cap a endins d'un mateix? Escapar i no afrontar és sempre perillós, però
    Entaforar-nos recargolats en el nostre interior es ofegant. Sort que el protagonista sembla que se'n surt!
    Amb total cordialitat

  • Desamor [Ofensiu]
    MJosep | 03-12-2023 | Valoració: 9

    Sergi

    No saps quantes vegades ens trobem immersos en aquesta desesperació alguns. M' atreveixo a dir que moltes vegades no és l'amor que ens fa mal, sinó l'esclavitud que ens pa restar al costat d'algú que no es per nosaltres,com si volguéssim fer encaixar en el nostre trencaclosques una peça que no hi pertany. L'amor ha de ser fàcil i fluir. Si fa mal, simplement no ens convé. Es la millor decissió deixar enrere tot el que ens fa mal. El futur és SEMPRE molt millor, Inclús sense parella.

    M'agrada molt com escrius

  • Amor i desamor[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 24-11-2023 | Valoració: 10

    Sempre hi ha espai per descobrir nous entorns i persones per trobar un altre amor que ens ompli més; així i tot, hi ha un temps d'enyorança i frustració que ens condueixen a confusió i inseguretats. El dol necessita un temps per recuperar-se, però sempre penso que si abans d'estar acompanyat amb una persona era feliç, ho puc tornar a ser. És qüestió d'intentar veure la part positiva i tornar a creure en un mateix. Un enfocament molt ben plantejat de l'amor i el desamor.

    M'ha encantat Sergi.

    Rosa.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

512385 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.