És clar que moltes vegades a primera vista pot semblar que una persona no té aptitud per a certes coses. O que moltes vegades aquest talent no és valorat pels que l'envolten. Però amb tenacitat es pot arribar a la meta. Per a mostra el protagonista de la teva història.

Una molt bona història de perseverança.
Un plaer llegirte versos_erduts.

M'ha agradat molt el relat, reflecteix l'actualitat.
Molt ben resumit el que passa més d'una vegada a les comunitats de veïns, versos_perduts.
Imagino la teva història és fictícia, però t'asseguro que a la meva escala alguna vegada a causa d'algun follon nocturn, ha hagut d'intervenir la Guàrdia Urbana i total per què????
Amonestació com a molt i ja!!

M'ha agradat molt el relat, reflecteix l'actualitat.
Molt ben resumit el que passa més d'una vegada a les comunitats de veïns, versos_perduts.
Imagino la teva història és fictícia, però t'asseguro que a la meva escala alguna vegada a causa d'algun follon nocturn, ha hagut d'intervenir la Guàrdia Urbana i total per què????
Amonestació com a molt i ja!!

Està molt aconseguit el teu relat, versus_perduts.

Sona la història a ciència ficció, però potser en un futur no gaire llunyà, arribi a ser una realitat.

Seria una manera que la solitud de moltes persones desaparegués?

Fantàstic, la pèrdua de memòria de vegades funciona. El commutador ha donat resultat vist, la quantitat de lectures del relat. Exit total!!

Enhorabona!

Qui que ha passat una infància feliç vol oblidar el passat? Relates molt bé uns records del barri on vas créixer. Una època en què els nens tenim lluny la por al final de la vida.
El teu relat m'ha fet recordar els meus temps d'infantesa.

Sempre és un plaer llegir-te versos_perduts.

Qui que ha passat una infància feliç vol oblidar el passat? Relates molt bé uns records del barri on vas créixer. Una època en què els nens tenim lluny la por al final de la vida.
El teu relat m'ha fet recordar els meus temps d'infantesa.

Sempre és un plaer llegir-te versos_perduts.

Prefereixo descobrir i provar l'ànima de la persona besant a qui estimo i no consolant-me degustant una magdalena o el fred marbre d'una estàtua.

La vida quotidiana més d'una vegada té caractisques d'òperes, operetes o obres de teatre. Molt aconseguida la història!!

Com sempre és un plaer llegir els teus relats, versos_perduts

Bon relat, versus_perduts.


Una història fictícia que bé podia ser real. I demostra que l'edat no és impediment per enamorar-se. I sens dubte tots dos surten de la monotonia.

Una narrativa genial del que poden suposar els futurs viatges a l'espai.

La narradora ens introdueix de manera desenfadada en els molts problemes que només llançat el coet a l'espai descobreix.
Però serà una bona manera de promocionar la comarca d'Osona.

Enhorabona versos_perduts!

La protagonista del teu relat té un bon dilema.

La vida és una muntanya russa, plena de pujades i baixades i difícil de gestionar, ser líder encara ho posa més difícil.
Tot són traves. Però trobar la persona adequada que et doni suport, ajuda a superar-les. Junts és més fàcil arribar a un final feliç!! El teu relat el reflecteix perfectament!!

Un bon relat, versos_perduts

Fantàstic relat, versos_perduts

El Toni, va tenir sort, jajajaja. No es pot anar per la vida de sobrat. Però en aquesta història, com a la vida real, que no es fa per amor, o per conquerir una dona??

Interessant relat.

Quan se'ns trenquen els esquemes de la vida que ens hem creat, per diferents circumstacies, és dur.
Però hem de seguir endavant, quedar vidu o vídua, no vol dir, que no podem tornar a tenir noves il·lusions.
El teu relat ho expressa perfectament i està vist que les xarxes socials a vegades poden ser útils.
M'ha semblat una boníssima història, versos_perduts!!

Molt bon relat, una demostració que els diners no donen tota la felicitat i que els fills no sempre segueixen els passos dels pares. Han de volar i prendre les seves pròpies decisions!!

Felicitats versos_perduts, es un plaer llegir-te, mes a mes!!