Eureka

Després de molts anys repartint càstigs a tort i a dret, Zeus es començava a quedar sense idees. Quan era jove va fer carregar al tità Atlas amb els pes dels cels, va encadenar a Prometeu per a que fos devorat cada dia per una àguila enorme i moltes altres genialitats. Però últimament és trobava davant d’una crisis creativa important. Així que va decidir convocar una reunió extraordinària amb els déus de l’Olimp per fer un 'brainstorming'.

- En aquest espai, no hi ha idees incorrectes o fora de lloc. Així que animeu-vos a participar activament, escoltar amb cura i construir sobre les idees dels altres.

Atena va demanar la paraula:

- Proposo que la persona castigada hagi d’escriure mil vegades el seu crim a la vora del mar i que les onades ho esborrin tot a cada moment.

- Molt bona filleta meua! - digué Zeus.- Però doneu-me alguna cosa més violenta, amb una mica més de sang.

- I si fem que cada dia la persona en qüestió hagi de lluitar a mort i sense armes contra sí mateix?- Va saltar Ares.

- Com t’agrada lo que t’encanta, eh? Aquesta és bastant original!
Zeus va veure una mà alçada que no reconeixia i va recordar que havia convidat a la reunió al mortal Heràclit per tenir una petita quota de representació terrenal en els seus 'meetings'.

- Senyor Zeus, perquè no prova de fer servir un enfocament restauratiu global?
Els déus es van mirar entre ells.

- Enlloc d’aplicar el càstig etern directament es podria intentar solucionar l’arrel del problema, veure perquè la persona ha comés aquell crim i donar-li eines per a que sigui més responsable en un futur. Sobretot, perquè moltes vegades aquests crims dels que estem parlant consisteixen en el déus sentint-se insultats per qualsevol cosa.

La cara de Zeus es va il•luminar. Orgullós d’haver recuperat la seva creativitat, va dictar que Heràclit passaria l’eternitat enmig d’un camp amb la mà alçada esperant que un llamp li caigui a sobre cada dia. Quin gust quan les reunions de feina són així de productives!