Cervesa ràpida

Els sopars a terres llunyanes i barates acaba, i partim dins un coet blanc de vagarosos vagons cap a terres més altes i gracioses, engalanats de tresos i verds. Arribats a destinació, me proposes un destí per aquesta nit, a qualsevol bar proper, lluny de musaranyes que no t'acaben de fer el pes, sempre en Newtons. La teva dent torta encara me somriu, exclosa del seu lloc natural per l'acció superba de les altres, cobdicioses com jo de l'espai que deixa la teva boca quan els teus pulmons respiren.

S'accepta la proposta,
clam com a resposta,
i després de la posta
baixam una costa;
arribam i la taula és nostra.

Sublim el poema, dirien els relators. La Canya i la Clara s'ajunten damunt el marbre, degotant sabonera per tots els costats, com bons epilèptics. L'una té gust de sucre, l'altra encara no camina, tot i l'aire fred de les muntanyes. Com sempre, el cambrer bada en veure que el fort és el feble a l'hora de beure. Passa a tot el món, ja t'ho dic jo.

Bevem un glop. Estàs guapa, enguany, no t'engany. De vegades no hi estàs, no sé com ho fas per dissimular tan bé la teva bellesa, però avui estàs radiant, com roda de bicicleta, com sol ixent. Deu ser perquè pens que aquesta matinada brilles només per jo, per a jo. O potser sóc jo que te faig brillar (m'han dit que somiar encara és de franc, tot i que de vegades has de pagar-ne interessos).

Un altre glop. Xerram, mos recordam les vides i mos tornam a dir que allò va estar tan i tan bé, tot i que no hi sabem posar un nom, però tanmateix per què n'hi hem de posar un si ja sabem què és, si ja sabem amb un somriure de què estam xerrant.

Mos comencen a treure defora. Per sort la cervesa no engata i dura molt, com aquelles nits que l'edredó se feia curt i te'l donava perquè no tenguessis fred. Ara ja t'ha crescut, m'has dit, i jo només somiï de comprovar-ho. I el que mos deim és de veres i és sincer, com el cel blau de sa Roqueta. M'agradaria agafar-te les mans, però només m'atrevesc a acaronar-te una mica el braç esquerre, dissimulant-ho amb la conversa, i no deix de mirar-te els ulls, per rebre tots els missatges que m'agrada imaginar que me dius amb ells, aquells ulls tan intensos que me varen travessar aquella nit de tardor, sempre abans de les nou de la matinada, si és que les matinades poden durar tant al regne dels infidels i els pecaminosos.

I bevem cervesa ràpidament després que mos treguin defora una vegada i una altra, i nosaltres no volem fugir perquè s'està de puta mare al teu costat, i al teu davant, i al teu dedins i als teus ulls, i no vull anar-me'n d'aquí perquè aquest somni que estic vivint aquesta matinada d'hivern assolellat s'acabarà i explotarà en mil i un bocins de plàstic cendrós, com el vidre dels tassons que mos prenen i mos escuren de les butxaques sense aranyes, i per tres euros he passat una vetllada improvisadament meravellosa i estranyament feliç, perquè el que no va ser potser no serà ni és però podria ser i jo n'estic obsessivament content i trasbalsat, com en Balzac quan feia randa.

I t'acompany al teu niu per estar més temps amb tu, i imagín que tu me vols acompanyar quan jo t'he acabat d'acompanyar, i així successivament fins a la sortida del Sol radiant que ets tu, i el meu altre jo, que sóc jo mateix, vol demanar-te si necessites un radiador, perquè un dels meus jo en necessita un que li somrigui, però l'arada comença a guanyar terreny al bou i no convé tornar a trobar una paret de cendres ara que torn a córrer amb els ulls embenats. I vull venir amb tu a París o allà on vagis, i no són bromes, perquè les arrels les duc incorporades a l'esquena i en dos minuts sé fer una maleta de somnis, i tant me fa aquí com allà mentre me facis somriure com aquesta nit que m'està costant tant d'oblidar.