Cercador
Desintoxicació. El planeta UPRA. Part 1
Un relat de: Karl Rider- Compartir:
El dia que havia d'ingressar al UPRA em vaig aixecar a les sis del matí. Les mans hem tremolaven com de costum per falta d'alcohol i aquell mateix dia unes hores més tard havia d'ingressar en un centre de desintoxicació. Ja vestit em vaig prendre uns dos mil·ligrams de Trankimazin i deu de Valium i vaig anar a passejar el ca. Érem en el camp i jo vaig emprendre un camí de terra acompanyat per aquella bestia inofensiva de setanta quilograms que em considerava el seu pare mig diví.
El dia encara es resistia a començar i la capa de vellut flotava al cel indecís. Jo sabia on anava i el meu ca m'ho permetia degut a la seva bondadosa innocència. Arrera d'una paret del camí hi tenia amagada una botella de vi blanc on hi quedava un terç del seu contingut. Me la vaig beure d'immediat, desitjant que la mescla dins l'estómac buit dels ansiolítics amb el vi amb fes algun efecte. Després de donar-li la darrera xuclada a la botella de vi vaig somriure i li vaig dir al meu ca que era el meu company de festa preferit. Segurament si sabés que m'estava destruint no s'hagués quedat mirant i movent la cova. Segur que tendria un discurs convincent que em salvaria.
Desprès del passeig vaig tornar a casa i ficarem tot l'equipatge dins el cotxe i marxarem.
Durant el trajecte per l'autopista la combinació perillosa del matí tocaria fer el seu efecte, però ja arribarem al recinte psiquiàtric on es trobava el centre de desintoxicació i no vaig experimentar cap sensació i vaig haver de resignar-me a no evadir-me, a ser aquell jo que tant odiava en aquells moments. Estava massa habituat i la tolerància reclamava més quantitat. Almenys se m'havien passat els tremolors
Estàvem a l'edifici d'admissions i fent passes entre unes columnes hi havia un home passat de pes que devia esperar el mateix destí que el meu. Em feren anàlisis. Sabia que donaria positiu en alcohol i benzos, però el primer era el que anava a eliminar del meu organisme i el segon era una medicació receptada pel metge, tot i que jo no sempre en feia un bon us a causa de l'alcohol. Plovia molt i vam anar amb el cotxe de la meva mare. També m'acompanyava la meva parella. S'ajuntà al nostre vehicle l'home que havia vist abans i no va aturar de donar conversa. Quan vam arribar al centre ens requisaren tot objecte que pogués tallar, com per exemple les fulles d'afaitar. També requisaren tota la nostra medicació i ens van fer entrega d'un pijama i una bata. Aquell pijama i la bata des de aquell moment havien de ser el nostre uniforme, estava prohibit anar vestit amb roba de carrer. Ja no érem civils i més endavant explicaré el perquè d'aquella norma. M'assignaren una habitació i el meu company va ser l'home que havia arribat en mi. Es nomia V. i des de els primers moments es va mostrar cordial amb mi, mentre jo encara em trobava desubicat i no era capaç de reaccionar correctament. Els tremolors de les mans tornaven però les infermeres no van tardar en dur-nos la nostra dosis matinal de medicació que vaig calcular que eren uns trenta o trenta i cinc mil·ligrams de Valium.
Ràpidament vaig establir una molt bona relació amb el V. i semblàvem disposats de cuidar l'un de l'altre.
El recinte tenia forma de T. Les habitacions es trobaven enumerades i col·locades de forma consecutiva al llarg d'un passadís.L'interior de les habitacions era el típic d'un hospital públic amb la particularitat que les finestres estaven creuades per ferros. El bany s'inundava durant la dutxa i si no corries presa a empenyer l'aigua dins el desaigua, s'omplia l'habitació d'aigua. Enmig hi havia la sala de control de les infermeres. A la mateixa franja de les habitacions hi havia distribuïts els despatxos del metge, la psicòloga i la psiquiatra. Just a l'entrada del nostre edifici hi havia la zona d'oci combinada amb un gimnàs. Disposàvem d'una taula de ping pong, bicicletes estàtiques, una cinta per corre, una televisió central, peses, diversos jocs de taula, retoladors i llapis de colors per colorar plantilles amb dibuixos. A la part anterior hi havia un jardí amb indicis d'un passat més decent que l'aspecte que tenia quan jo vaig arribar. A la part frontal hi havia un pati del qual teníem prohibit sortir per perill de fuga. En aquest pati hi havia una cistella de bàsquet a una altura ridículament baixa i també hi havia un tendal que era la adorada salvació dels fumadors els dies de pluja.
El primer dia em trobava molt actiu i això que cada un parell d'hores em donaven més Valium. El primer dia no et deixen anar de passeig, però jo que tenia una energia sobrant a causa de l'abstinència vaig fer una hora de bicicleta estàtica després de suplicar una estona a la infermera.
Em vaig dedicar a la lectura a l'aire lliure ja que s'havia aturat de ploure i fumava cigarrets d'embolicar de marca Winston sense pausa. El menjar tenia poca cosa comestible pel meu paladar, sort que m'havia portat provisions de casa.
Vaig calcular que el primer dia em donaren uns cent trenta cinc mil·ligrams de Valium. Al matí trenta, al migdia vint-i-cinc, per la tarda quinze més una pastilla de deu extra que vaig demanar, al sopar hem donaren vint i a l'hora de dormir trenta més junt amb una pastilla de l'antidepressiu sedant que prenia per dormir. Em vaig dormir sense dificultats però l'abstinència em perseguí durant el meu descans, assetjant-me amb somnis terrorífics que semblaven reals i només vaig poder dormir de forma intermitent per culpa dels sobresalts que em causaven els monstres d'un petit delirium tremens.
El dia encara es resistia a començar i la capa de vellut flotava al cel indecís. Jo sabia on anava i el meu ca m'ho permetia degut a la seva bondadosa innocència. Arrera d'una paret del camí hi tenia amagada una botella de vi blanc on hi quedava un terç del seu contingut. Me la vaig beure d'immediat, desitjant que la mescla dins l'estómac buit dels ansiolítics amb el vi amb fes algun efecte. Després de donar-li la darrera xuclada a la botella de vi vaig somriure i li vaig dir al meu ca que era el meu company de festa preferit. Segurament si sabés que m'estava destruint no s'hagués quedat mirant i movent la cova. Segur que tendria un discurs convincent que em salvaria.
Desprès del passeig vaig tornar a casa i ficarem tot l'equipatge dins el cotxe i marxarem.
Durant el trajecte per l'autopista la combinació perillosa del matí tocaria fer el seu efecte, però ja arribarem al recinte psiquiàtric on es trobava el centre de desintoxicació i no vaig experimentar cap sensació i vaig haver de resignar-me a no evadir-me, a ser aquell jo que tant odiava en aquells moments. Estava massa habituat i la tolerància reclamava més quantitat. Almenys se m'havien passat els tremolors
Estàvem a l'edifici d'admissions i fent passes entre unes columnes hi havia un home passat de pes que devia esperar el mateix destí que el meu. Em feren anàlisis. Sabia que donaria positiu en alcohol i benzos, però el primer era el que anava a eliminar del meu organisme i el segon era una medicació receptada pel metge, tot i que jo no sempre en feia un bon us a causa de l'alcohol. Plovia molt i vam anar amb el cotxe de la meva mare. També m'acompanyava la meva parella. S'ajuntà al nostre vehicle l'home que havia vist abans i no va aturar de donar conversa. Quan vam arribar al centre ens requisaren tot objecte que pogués tallar, com per exemple les fulles d'afaitar. També requisaren tota la nostra medicació i ens van fer entrega d'un pijama i una bata. Aquell pijama i la bata des de aquell moment havien de ser el nostre uniforme, estava prohibit anar vestit amb roba de carrer. Ja no érem civils i més endavant explicaré el perquè d'aquella norma. M'assignaren una habitació i el meu company va ser l'home que havia arribat en mi. Es nomia V. i des de els primers moments es va mostrar cordial amb mi, mentre jo encara em trobava desubicat i no era capaç de reaccionar correctament. Els tremolors de les mans tornaven però les infermeres no van tardar en dur-nos la nostra dosis matinal de medicació que vaig calcular que eren uns trenta o trenta i cinc mil·ligrams de Valium.
Ràpidament vaig establir una molt bona relació amb el V. i semblàvem disposats de cuidar l'un de l'altre.
El recinte tenia forma de T. Les habitacions es trobaven enumerades i col·locades de forma consecutiva al llarg d'un passadís.L'interior de les habitacions era el típic d'un hospital públic amb la particularitat que les finestres estaven creuades per ferros. El bany s'inundava durant la dutxa i si no corries presa a empenyer l'aigua dins el desaigua, s'omplia l'habitació d'aigua. Enmig hi havia la sala de control de les infermeres. A la mateixa franja de les habitacions hi havia distribuïts els despatxos del metge, la psicòloga i la psiquiatra. Just a l'entrada del nostre edifici hi havia la zona d'oci combinada amb un gimnàs. Disposàvem d'una taula de ping pong, bicicletes estàtiques, una cinta per corre, una televisió central, peses, diversos jocs de taula, retoladors i llapis de colors per colorar plantilles amb dibuixos. A la part anterior hi havia un jardí amb indicis d'un passat més decent que l'aspecte que tenia quan jo vaig arribar. A la part frontal hi havia un pati del qual teníem prohibit sortir per perill de fuga. En aquest pati hi havia una cistella de bàsquet a una altura ridículament baixa i també hi havia un tendal que era la adorada salvació dels fumadors els dies de pluja.
El primer dia em trobava molt actiu i això que cada un parell d'hores em donaven més Valium. El primer dia no et deixen anar de passeig, però jo que tenia una energia sobrant a causa de l'abstinència vaig fer una hora de bicicleta estàtica després de suplicar una estona a la infermera.
Em vaig dedicar a la lectura a l'aire lliure ja que s'havia aturat de ploure i fumava cigarrets d'embolicar de marca Winston sense pausa. El menjar tenia poca cosa comestible pel meu paladar, sort que m'havia portat provisions de casa.
Vaig calcular que el primer dia em donaren uns cent trenta cinc mil·ligrams de Valium. Al matí trenta, al migdia vint-i-cinc, per la tarda quinze més una pastilla de deu extra que vaig demanar, al sopar hem donaren vint i a l'hora de dormir trenta més junt amb una pastilla de l'antidepressiu sedant que prenia per dormir. Em vaig dormir sense dificultats però l'abstinència em perseguí durant el meu descans, assetjant-me amb somnis terrorífics que semblaven reals i només vaig poder dormir de forma intermitent per culpa dels sobresalts que em causaven els monstres d'un petit delirium tremens.