Per això compto petxines

Bones! El títol m'ha cridat molt la atenció, m'ha encisat. (A més, no sabia que també fessis poesia, o cançons com tu dius) Trobo que és una frase molt bonica... i la resta no m'ha decepcionat en absolut! M'ha semblat una idea molt bona. És ben cert que, de vegades, la por sembla que freni el ritme de la nostra vida o que la frenem nosaltres mateix, a voluntat, per la por que sentim a continuar, a canviar o a trobar quelcom desconegut i, potser, no saber enfrentar-nos-hi.
En fi, que m'ha agradat molt.

Petons!!

En sóc totalment contrària a la por a viure, potser per haver viscut la mort de gent molt estimada que lluitava per a no marxar.
Les petxines són metàfores de la inactivitat, de la solitud i de la closca que ens protegeix, però que no ens deixa viure plenament.
Un poema carregat de tristor, de por i que convida a animar a l'escriptor a endinsar-se nu al mar de la vida, que de vegades és fred, però d'altres ens acaricia i ens fa l'amor.

petons

angie

Malgrat siguin bons o dolents, només viure pels records ens ancora i ens xucla la força i la decisió d'obrir nous camins per descobrir.
La imatge d'aquestes petxines em fa venir al cap quelcom que resta inert i que un dia va tenir vida.
Malauradament solem tenir por de viure i també de morir; tot plegat una roda que s'ens engoleix grans fraccions d'un preuat temps que ja no es torna a repetir...

Crec que toques un tema profund i alhora quotidià. Preguntes i propòsits que ens fem molt sovint.

He vist el teu missatge al fórum de que ja hauria de haver publicat un altre relat, segons els teus càlculs. M'has fet mirar si realment seguia alguna cadència...
És passió per l'estadística o tens poders endivinatoris?
Mira per on, n'estic acabant un; a poc que pugui demà el penjo.
Gràcies per fer-me somriure!

Una abraçada!!!

quantes coses ens perdrem per la por al desconegut, a fer-nos mal.. a no endur-nos una decepció..

¶:)