Vaig dubtar entre caminar cap a casa o quedar-me a fer de gàrgola en alguna cornisa i deixar caure un xorret sobre els vianants.
genial

costa, però després com pètals al matí s'aperturen mostarn sa belleça. felicitats, mestra

Les pobres gregues estaven subjugades als homes. Un paper nul. Com penelopea.mercès.
total cordialitat

enmarevellat.

Ho deia un jubilat que vaig coneixar mentre voltava per Pèrsia i o ho he oblidat mai. Hasta que no se cata el melon no sabes como es. jiji.Avui amb tanta imatge i artificialitat, el postis complementa els anhels, somnis i fites. Però guita, Igial creix. Siguem optimistes

marededéu. no li disitjo a ningú. tan de bo fos el net que tenia intució telepàtica

Una de les meves formacions es psicològia sistèmica-humanista-biodescodificadora(Mèxic 2022). La psicologia clàsica a europa fa basarda, és limitadora, asimiladora al sistema podrit, castrant i frustant.

Des d'aquesta òptica.(no dic que sigui veritat. antuvi sols crec amb la mentida), el nasciturus no era volgut. (la meva formació juridica)el nado vaja. Per això la menga era tòxica. El pa(pare) no esmentes la llet???i més coses. És llei natural. L'antropofàgia és simplement no disgregar-se del refús de sa mare. La sang és família. Quan més sang, més m'accepte, més m'imtegro(el rebutg mata)i més em sento dins del clan. encara que la mare tampoc s'estimava

ja veus. palles mental de jet lag

tant de bo

la pus es sanació, un esglaó esglaïat menester menant a la naia


si hi ha pus.....hi ha vida...
estimem-la.

o empordà

No hi ha res com el rim menjat directament del cep, deia l’àvia, avesada a anar a la vinya.

bonic.......molt.......ho puc ensumar i botir-me dels teus mots de foc. La sort de viure 6 anys a cap de creus. Indeleble....

Segur que era del cap de creus. Ni gota Pas m'equivocaria.

gràcies

Fascinant.

La il·lusió de l'ordre crea estructures fictícies.

La dissolució sovint és la solució.

Desintegrant-se capa l'harmonia. Deixant rere llocs foscants estacats puerils porucs, com diu l'amic Nil de Castell-Ruf. Foscants com un mer pas... simplement.

Fascinant.

La il·lusió de l'ordre crea estructures fictícies.

La dissolució sovint és la solució.

Desintegrant-se capa l'harmonia. Deixant rere llocs foscants estacats puerils porucs, com diu l'amic Nil de Castell-Ruf. Foscants com un mer pas... simplement.

Fascinant.

La il·lusió de l'ordre crea estructures fictícies.

La dissolució sovint és la solució.

Desintegrant-se capa l'harmonia. Deixant rere llocs foscants estacats puerils porucs, com diu l'amic Nil de Castell-Ruf. Foscants com un mer pas... simplement.

hora foscant. m'agrada aquest joc de paraules.

sí. tot un geni de les arts amatòries.
Incansables. I és cert. qui són encisats en aquest remolí, l’energia, cansament, esgots, són planys aliens dels que assassinats per la cultura en cara van en bolquers