un Celatge cada cop més lluny i aliè de nosaltres
ple de xemtrails, metalls en suspension amenaçants

però gaudim del teu quadre tendra i somniós
quan encar son prístins, clars i nets
i que l'amor esvaeïxi les maletrugances
com esponjosos i fugisers níguls
que conviden a encoixinar i delir

Sovint em passa amo el maleït tornavis

D'escumes sensuals, riques de fluïts diversos. Càstig tremend guaitar-se totes hores.I més pel que fa de substenidor

entretingut i divertit, amb fons cinic profund
mercis

I amb quina sencilleç les paraules i relats trasbalsa el seny

DE sobte, quan sé menys és quan sé més.

El gran i malaurat Dr. Hammer deia que quan passa això més o menys , es qu bestem en fase de ressolució. Encar que sia difícil, segur vas resolver o concluye quelcom. Res és atzaros. El que passa convé. Encar que sigui un relat....
Mercès per tes consòl. Sí. Dançar amb penes, adversittats i dolors, i tronar el gong i placer de vibre malgrat tot
mercès

molt bonica les teves lletres nadalenques i el llenguatge floral enflaire.mercès de nou

mercès per la teua visita.bon nadal també

un dia de nou apostarà per desidentificarse, terrabastallar límits, i en lainidentidad recuperarà l'ànima holística

quan l'existencia tè un preu ja passen aquestes coses.

Fins el mes gran a la terra, és inferior al més petit del cel.

Tots volem reconeixement. l'acceptació. Els mèrits. Que ens estimin. Però al fons es perque no ens estimem a nosaltres mateixos.I més quan la fama avui está prostituida,venuda, i comercialitzada. Estimat cada vegada més. Recorda que l'unicorn era l'unic que sabia el camí al cel. Per això el van exterminar. I curiosamente sols el podia matar una noia verge, Cel,verge, immortalitat s'embullen plegades.Però saps amic. El cel i l'infern se'l fa un mateix. Cadascún té el ser infern. I com més ruinaos i miserable és més dolent el seu inferno. perdona el rotllo. Una ànima noble com tú, ja és famosa.creut'ho
abraçada

bones lletres que amagen una ànima insurgent. Es trist però és així. Estem en plena guerra tercera mundial i por ho veuen. sempre quedarà no obstant l¡epigenètica com arma per ser amos del nostre infern i cel, que no deixa de ser les nostres vibratios

fantàstic

cobejo i gruo aquest tró. mercês