Lluny del món

Un relat de: aleix
Les històries ocorren
com les vides, igual.
La memòria s'esborra
on respira l'estrany.

En camins d'hores mortes
hi ha qui esquiva el parany,
els turons freds s'albiren,
duen sempre al final.

No és cert que ara estiguis
on el vent xiula en pau,
serà indret on estimis
o bé el fort temporal.

Criatura salvatge
no deturis els anys
i quan miris enlaire
sigues au voleiant.

No creguis mai mentides,
al món lliura't plorant.
Balles, jugues i crides,
cor que vetlla l'instant.

Comentaris

  • Profund poema, gran reflexió[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 10-01-2021 | Valoració: 10

    Quina alegria he tingut avui al trobar-me amb aquest poema tan esplèndid en el contingut i en la forma.
    La vida està plena d'històries per viure-les en present.
    Aprofita l'instant des del cor.
    Una gran abraçada i continua atrapant-nos amb les teues lletres.
    Helena

  • LA VIDA VA PASSANT[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-01-2021 | Valoració: 10


    Les mentides van passant al voltant de la vida. La vida en sí és una història.
    Un poema molt bo i amb una rítmica molt bonica.
    M'ha agradat per la seva condició.
    Saluts...
    PERLA DE VELLUT

  • Està...[Ofensiu]
    Bonhomia | 08-01-2021 | Valoració: 10

    ...genialment rimada i provoca una emoció genial, també. Admiro la teva manera d'escriu-re.


    Sergi

Valoració mitja: 10