M'has sorprès...

Molt bé, molt bé!

Apa, una abraçada!!!

No esperava trobar res nou aquí! I mira, només té uns dies, això! Brutal, m'encanta! Per la transparència no és senzilla, al contrari, és un do que cal valorar moltíssim! I sí, prou d'acotar el cap, no ens ho mereixem! T'estimo, peque!

Oh! Ha estat una agradable sorpresa tornar a llegir de tu! No sabia que havies publicat res de nou...

Els personatges apareixen i desapareixen de la nostra vida, sempre. És qüestió de saber-ne guardar bé l'essència per mantenir-la en el record.

Una abraçadíssima!

Encantada de compartir amb tu la vetllada d'ahir, t'he de dir que em va encantar veure't tan feliç i saps, el temps posa les coses al seu lloc. Amb això t'ho dic tot.

Molts petonarros i fins aviat!

Justament, avui em sento molt i molt identificada amb les teves paraules, nina! Fa dies que no parlem...En tinc ganes.

Un petonàs ben fort

una bona teràpia, em vas dir. Doncs sí, i tant! Està molt bé que puguis verbalitzar-ho així. Em quedo amb l'última frase "fa dos anys que no et veig i una vida que t'espero".

M'has fet posar tristona...

T'estimo!

Ei, Lluís!

Tan de bo totes les batelles fossin com aquesta. Ara, també et diré que quina mandra trobar-se en una d'aquestes! Sento no haver estat de gran ajuda en les nostres darreres converses, però ja ho saps, que en qualsevol moment que ho necessitis, aquí estic!

Un petonàs, artista!!!

Doncs sí, l'Aureli és un mentider! jajaja! Això és "lógica aplastante" que diuen...Simple i original, com sempre!

una abraçada, machote! ;p

Ohhh...quina il·lusió llegir-te de nou, sabent que has escrit des de lluny! Se't troba a faltar!!!

Descius totes les sensacions que em provoquen pànic i que fan que no faci el que has fet tu! I com t'he dit un munt de vegades, és per això que t'admiro! Perquè després de la por, la solitud, l'enyorança ja ets mig italiana!!!

Molts petons i fins aviat, preciosa!!!

És molt tendre, Lluís. Ja tenia ganes de llegir alguna coseta nova. M'encanta el títol: "mar de cotó", una expressió preciosa!

Doncs, res, nino, ara tinc poques coses a dir-te després de l'intensiu que vam fer ahir. Això sí, t'envio molts petons i abraçades cap a la neu!

M'he quedat sense paraules. M'hi sento molt identificada. La veritat és que no sé què dir-te... Només et vull agraïr les paraules que m'has dedicat en els teus comentaris els darrers mesos i enviar-te un sac de petons i abraçades.

Gràcies de tot cor.

M'alegro que finalment t'hagis decidit a enviar les teves paraules aquí. És genial, Peris, molt tendre, molt teu, de fet. No diré que em sorprèn perquè ja sabia que tenies la intenció de penjar-ho i perquè ja havia tingut el gust de llegir-ho.
Amb els retocs finals...genial! Espero que segueixis escrivint!!!

Un petonàs i fins el proper sopar de correfoc!!

Marta

Totalment d'acord amb tu, nino! M'agrada el punt d'ironia amb què amaneixes aquest assaig.

M'alegro de veure que de tant en tant segueixes enviant textos. Genial!

Un petonàs i fins aviat!!!

Ostres, Lluís! Unes paraules precioses, per un sentiment meravellós! Felicitats, noi, és un text genial!

Gràcies pel teu comentari, m'ha arribat al cor!

A veure quan quedem, agafes la guitarra i em cantes totes aquestes cançons que has anat escrivint al llarg de l'estiu! I ens posem al dia, també, que fa la tira que no parlem!

Un petonàs, artista! I moltes felicitats per aquestes línies!

només em queda donar-te les gràcies. Perquè la vida no deixa de sorpredre'ns amb mals moments, però també amb gent com tu: desconeguts que de cop, un dia, deixen de ser-ho i es converteixen en un suport més important del que una mateixa es podria haver imaginat mai.

Moltíssimes gràcies, de nou!

Petonsss!!!