març

Barcelona,

42 Relats, 280 Comentaris
72495 Lectures
Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
24 de març de 1984. Vilafranca del Penedès.

Últims relats de març

Últims comentaris de l'autor

  • març | 01-06-2008

    M'has sorprès...

    Molt bé, molt bé!

    Apa, una abraçada!!!

  • març | 26-11-2007

    No esperava trobar res nou aquí! I mira, només té uns dies, això! Brutal, m'encanta! Per la transparència no és senzilla, al contrari, és un do que cal valorar moltíssim! I sí, prou d'acotar el cap, no ens ho mereixem! T'estimo, peque!

  • març | 11-09-2006

    Oh! Ha estat una agradable sorpresa tornar a llegir de tu! No sabia que havies publicat res de nou...

    Els personatges apareixen i desapareixen de la nostra vida, sempre. És qüestió de saber-ne guardar bé l'essència per mantenir-la en el record.

    Una abraçadíssima!

  • març | 27-05-2006

    Encantada de compartir amb tu la vetllada d'ahir, t'he de dir que em va encantar veure't tan feliç i saps, el temps posa les coses al seu lloc. Amb això t'ho dic tot.

    Molts petonarros i fins aviat!

  • març | 22-04-2006

    Justament, avui em sento molt i molt identificada amb les teves paraules, nina! Fa dies que no parlem...En tinc ganes.

    Un petonàs ben fort

  • març | 10-03-2006

    una bona teràpia, em vas dir. Doncs sí, i tant! Està molt bé que puguis verbalitzar-ho així. Em quedo amb l'última frase "fa dos anys que no et veig i una vida que t'espero".

    M'has fet posar tristona...

    T'estimo!

  • març | 23-02-2006

    Ei, Lluís!

    Tan de bo totes les batelles fossin com aquesta. Ara, també et diré que quina mandra trobar-se en una d'aquestes! Sento no haver estat de gran ajuda en les nostres darreres converses, però ja ho saps, que en qualsevol moment que ho necessitis, aquí estic!

    Un petonàs, artista!!!

  • març | 20-02-2006

    Doncs sí, l'Aureli és un mentider! jajaja! Això és "lógica aplastante" que diuen...Simple i original, com sempre!

    una abraçada, machote! ;p

  • març | 20-02-2006

    Ohhh...quina il·lusió llegir-te de nou, sabent que has escrit des de lluny! Se't troba a faltar!!!

    Descius totes les sensacions que em provoquen pànic i que fan que no faci el que has fet tu! I com t'he dit un munt de vegades, és per això que t'admiro! Perquè després de la por, la solitud, l'enyorança ja ets mig italiana!!!

    Molts petons i fins aviat, preciosa!!!

  • març | 08-02-2006

    És molt tendre, Lluís. Ja tenia ganes de llegir alguna coseta nova. M'encanta el títol: "mar de cotó", una expressió preciosa!

    Doncs, res, nino, ara tinc poques coses a dir-te després de l'intensiu que vam fer ahir. Això sí, t'envio molts petons i abraçades cap a la neu!

  • març | 03-02-2006

    M'he quedat sense paraules. M'hi sento molt identificada. La veritat és que no sé què dir-te... Només et vull agraïr les paraules que m'has dedicat en els teus comentaris els darrers mesos i enviar-te un sac de petons i abraçades.

    Gràcies de tot cor.

  • març | 18-01-2006

    M'alegro que finalment t'hagis decidit a enviar les teves paraules aquí. És genial, Peris, molt tendre, molt teu, de fet. No diré que em sorprèn perquè ja sabia que tenies la intenció de penjar-ho i perquè ja havia tingut el gust de llegir-ho.
    Amb els retocs finals...genial! Espero que segueixis escrivint!!!

    Un petonàs i fins el proper sopar de correfoc!!

    Marta

  • març | 27-11-2005

    Totalment d'acord amb tu, nino! M'agrada el punt d'ironia amb què amaneixes aquest assaig.

    M'alegro de veure que de tant en tant segueixes enviant textos. Genial!

    Un petonàs i fins aviat!!!

  • març | 28-10-2005

    Ostres, Lluís! Unes paraules precioses, per un sentiment meravellós! Felicitats, noi, és un text genial!

    Gràcies pel teu comentari, m'ha arribat al cor!

    A veure quan quedem, agafes la guitarra i em cantes totes aquestes cançons que has anat escrivint al llarg de l'estiu! I ens posem al dia, també, que fa la tira que no parlem!

    Un petonàs, artista! I moltes felicitats per aquestes línies!

  • març | 26-09-2005

    només em queda donar-te les gràcies. Perquè la vida no deixa de sorpredre'ns amb mals moments, però també amb gent com tu: desconeguts que de cop, un dia, deixen de ser-ho i es converteixen en un suport més important del que una mateixa es podria haver imaginat mai.

    Moltíssimes gràcies, de nou!

    Petonsss!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: