Compartint el mateix cel

Un relat de: març

Una història de principi a final
no és la nostra, que sé que no acaba mai.
Tantes hores de paraula entre tallats,
tantes hores amagades del voltant.

Porto a dins la teva llum, el teu color,
la teva mirada és còmplice de tot.
La tristesa perd sentit al teu costat.
Una veu em crida més enllà del mar!

I és que amb tu sóc millor
quan la boira tapa el sol,
quan la llàgrima de por m'estreny el cor.

Si m'abraces de nit
des d'una altra part del món,
compartint el mateix cel,
jo sóc millor.

Comentaris

  • AtzaVaRa | 14-10-2005

    Quin poema més bonic, Marta!!
    Una abraçada ben forta,
    AtzaVaRa

  • Amb ...[Ofensiu]
    Henry | 14-10-2005

    el regust dels últims poemes que t'he llegit. Amb versos que només pots escriure quan t'has sentit estimada, amb l'esperit del que saps que no s'acabarà mai, que durarà sota aquest cel o sota un altre, però que perdurarà sempre...

    És genialíssim!
    Una abraçada nena,

    Henry

  • guau!!!![Ofensiu]
    Becari | 27-09-2005 | Valoració: 10

    poema preciós....fantàstic

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: