NADAL A L'HEMISFERI SUD

Un relat de: Lluís

S'acosta Nadal. S'acosten els sopars, els dinars, les sobretaules infinites després d'uns banquets que fan esgarrifar. Dies meravellosos per a retrobar-te amb la familia i poguer sentir-te una mica més unit a tots els membres que la conformen.
Evidentment, també s'acosten els regals…L'espera nerviosa del "què em cagarà el tió?", o els exàmens de consciencia obligats després de la pregunta "ja t'has portat bé aquest any?" tot esperant que els Reis mags d'Orient hagin passat per alt alguna que altra malifeta.
Ara, la cosa té collons. Què cony ens han de portar uns reis vinguts de l'Orient? Si a l'Orient no hi ténen res! Si es moren…o bé de fam, o bé de malalties, o bé de guerres entre ells, o sinó, senzillament, exterminats a mans de soldats dels EEUU. Pot ser els reis d'Orient deuen tenir mà a l'OPEP i són uns sultans que viuen a les mil marevelles en algun oasis enmig del no res. O pot ser han comprat alguna illa del Carib i es passen l'any prenent el Sol, dormint sota una palmera en una hamaca i amb alguna mulata que els venti mentre beuen piña colada. O pot ser s'han pre-jubilat i han comtractat alguns sense papers perquè els hi fagin la feina pagant-lis a 2 euros la hora i sense contracte… Vés a saber…
La única cosa que sé, és que quan era més petit, els Reis Mags de l'Orient eren més bons i més mags que ara!
També m'està cridant l'atenció la mala orientació d'aquests tres homenots rics que passegen pel món repartint felicitat per totes les cases. Totes??? Noooo!! No sé si és per manca de temps, d'infraestructura, d'informació o de ganes, però la cosa és que sempre es deixen l'hemisferi Sud per repartir! I no és per malpensar eh… però després de 2005 anys… ja han tingut temps per passar-hi algun cop!!
És per això que els hi hauriem de regalar un mapa i una brúixola! O millor, un GPS! Que segur que a sobre dels camells quedaria superxulo! Ara bé, com que sabem que són rics… també es podrien gastar els quartos i montar sucursals del Toys'r'us arreu de l'hemisferi sud! I així, a banda de tenir fàbriques de joguines per tot el món també donarien feina als pares dels nens i nenes de tot el planeta que no ténen ni un plat d'arròs ni un got d'aigua potable per subsistir.
Per tant, proposo que totes aquelles persones que volgueu un món una mica més just i on la desigualtat econòmica que es font de conflictos dia a a dia no creixi més… A l'hora d'enviar la vostra carta als reis, poseu-hi un mapamundi doblegadet, i senyaleu-lis la ruta des d'Orient fins a tots els llocs del món on la pobresa és el pa de cada dia i on l'esperança és una paraula borrada dels seus diccionaris. Intentem reescriure-la entre tots.
Un altre món és possible.

Comentaris

  • més clar...[Ofensiu]
    annah | 30-11-2009 | Valoració: 10

    impossible....

    Fabulós! Crític i reflexiu...

    I, saps que és el més trist de tot?
    Que aquí... vivint en l'abundàcia dels regals que ens durant els reis mags, no serem feliços...

    I, a l'hemisferi sud, la majoria de nens i no tant nens, celebraran un Nadal de veritat!
    Un Nadal d'amor... perquè no tene res més que els faci perdre el temps i el sentit de tot plegat.

    Una abraçada!

    Anna

  • ENVIA-HO A tribuna@guimera.info[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 30-11-2009 | Valoració: 10

    Hola;

    Dissortadament el "fons" de la teva història, no ha millorat ambel anys, oi ?

    El text en foramt word en un arxiu annex a l'email adreçat a tribuna@guimera.info



    Gràcies

  • clar que sí![Ofensiu]
    març | 27-11-2005

    Totalment d'acord amb tu, nino! M'agrada el punt d'ironia amb què amaneixes aquest assaig.

    M'alegro de veure que de tant en tant segueixes enviant textos. Genial!

    Un petonàs i fins aviat!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lluís

Lluís

10 Relats

24 Comentaris

13550 Lectures

Valoració de l'autor: 9.14

Biografia:
Sóc fill d'una familia treballadora, humil i honrada. Obligada a marxar de la seva terra per establir-se a Catalunya, i fer d'ella, la seva patria, el seu país. El nostre país.
He crescut envoltat de l'amor d'una família que sempre ha estat al seu lloc per ajudar a convertir-me en un homenet de bé. Ho han aconseguit? No ho sé...El temps dirà.
Moltes han estat les ensenyances que d'uns i altres he rebut...i de tots, els que estan aquí i els que porto a dins per sempre, intento recordar-me a diari.
Ni molt menys sóc ni escriptor, ni poeta, ni res de res de tot això!! Simplement, quan tinc ganes d'escriure alguna cosa, doncs agafo paper i llapis i deixo que el cor escrigui el que li vingui de gust. Així de fàcil. Senzill.
Tot i haver passat uns anys meravellosos a la meva vila natal...ara és moment de canvi...i, per tant, poc a poc, estic sortint a conèixer món! A buscar aire nou que m'ompli els pulmons i les idees amb noves maneres de veure la vida, d'entendre les coses, de sentir, d'existir...
El món és molt gran i només conec una petita part...I quedant-me de braços creuats...Doncs no en coneixeré massa més...Per tant, hauré de moure'm i descobrir noves postes de sol, nous horitzons, noves imatges, nous sorolls, noves olors...
Així...que mica en mica, arriba l'hora de sapiguer valorar lo bo de la meva estimada vila i guardar-ho al cor...perquè aviat, molt aviat, la deixaré cada vegada més enrere...¨
És hora de volar.