Existir

Un relat de: Lluís

Podria dir que no penso en tu. Podria escriure-ho o fins i tot podria mentir-me... Però, podria convèncer-me?
Suposo que costarà temps i esforç mirar d'apagar aquesta petita flama, brasa eterna, que reneix al recordar-te.

No vull saber el per què de la màgia que desprens al passar...

Només vull tornar a sentir un oceà immens dins meu quan passes a prop, molt a prop... i segueixes volant com ocell en una vall... tot harmonia... tot melodia...

Només veure com les fulles cauen amb els batecs del teu cor... suaus... dolces... i a cada volta, veure les cares de la veritable moneda...

Només sentir-me petit, insignificant, diminut. Però al teu costat. I notar-me part d'un tot, d'un món.

Quin...?

Aquell on la lluna, les estrelles i el firmament eren el nostre escenari, i on les constel·lacions cobraven vida... -i començàvem la funció-... I jugàvem a ser feliços i a existir sense preocupacions... I gaudíem... I cada segon era un any... I cada minut era un dia... I cada dia era una vida... I cada vida un renaixement...

Màgia en estat pur... Felicitat!! Existir... Només existir...

Però al teu costat...

Comentaris

  • Gran![Ofensiu]
    Mnse | 18-10-2012

    És genial!
    et deixo el meu blog per si mai vols pasar-hi

    nadiedicepormi.blogspot.es

  • uauu![Ofensiu]
    març | 28-10-2005

    Ostres, Lluís! Unes paraules precioses, per un sentiment meravellós! Felicitats, noi, és un text genial!

    Gràcies pel teu comentari, m'ha arribat al cor!

    A veure quan quedem, agafes la guitarra i em cantes totes aquestes cançons que has anat escrivint al llarg de l'estiu! I ens posem al dia, també, que fa la tira que no parlem!

    Un petonàs, artista! I moltes felicitats per aquestes línies!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lluís

Lluís

10 Relats

24 Comentaris

13549 Lectures

Valoració de l'autor: 9.14

Biografia:
Sóc fill d'una familia treballadora, humil i honrada. Obligada a marxar de la seva terra per establir-se a Catalunya, i fer d'ella, la seva patria, el seu país. El nostre país.
He crescut envoltat de l'amor d'una família que sempre ha estat al seu lloc per ajudar a convertir-me en un homenet de bé. Ho han aconseguit? No ho sé...El temps dirà.
Moltes han estat les ensenyances que d'uns i altres he rebut...i de tots, els que estan aquí i els que porto a dins per sempre, intento recordar-me a diari.
Ni molt menys sóc ni escriptor, ni poeta, ni res de res de tot això!! Simplement, quan tinc ganes d'escriure alguna cosa, doncs agafo paper i llapis i deixo que el cor escrigui el que li vingui de gust. Així de fàcil. Senzill.
Tot i haver passat uns anys meravellosos a la meva vila natal...ara és moment de canvi...i, per tant, poc a poc, estic sortint a conèixer món! A buscar aire nou que m'ompli els pulmons i les idees amb noves maneres de veure la vida, d'entendre les coses, de sentir, d'existir...
El món és molt gran i només conec una petita part...I quedant-me de braços creuats...Doncs no en coneixeré massa més...Per tant, hauré de moure'm i descobrir noves postes de sol, nous horitzons, noves imatges, nous sorolls, noves olors...
Així...que mica en mica, arriba l'hora de sapiguer valorar lo bo de la meva estimada vila i guardar-ho al cor...perquè aviat, molt aviat, la deixaré cada vegada més enrere...¨
És hora de volar.