Algunes veus

Un relat de: març

Algunes veus deien que era massa sort,
d'altres ho celebraven.
"És el càstig per mals actes en altres vides",
opinaven algunes veus que creien en resurreccions.
Algunes veus afirmaven que era el moment,
que s'ho mereixia, per tot allò que havia hagut de viure.
D'altres advertien d'un final ja dibuixat
que no va ser prou escoltat.
Algunes veus empenyien a córrer el risc,
per un cop a la vida, deixar-se de quadrícules,
de planificacions mil·limètriques.
D'altres encoratjaven a deixar-se endur,
a deixar escapar el control de totes les situacions,
dels pensaments, dels actes, dels sentiments.
Algunes veus callaven en trobar-se just al mig
de la història i dels seus protagonistes.
D'altres patien per una fragilitat que, als seus ulls,
encara ara, despunta.
Algunes veus es limitaven a escoltar,
d'altres opinaven, aconsellaven.
Algunes veus morien mentre d'altres despertaven.

Algunes veus eclipsaven la pròpia.

Algunes veus.

Comentaris

  • Algunes impressions...[Ofensiu]
    neusetes | 01-04-2007

    Hola bonica,

    quan temps sense llegir-te...

    m'he reenganxat a l'univers relataire i no podia deixar de fer-te una visita...fa temps que no escrius...podré llegir alguna cosa teva aviat?

    1 abraçada i cuida't molt

  • Un bon retrat[Ofensiu]
    brideshead | 16-06-2006 | Valoració: 10

    d'aquest brogit de veus al voltant que, tot sovint, opinen sense ser preguntats, parlen sense ser demanats. Mil i una cabòries que cadascú fa seves, sense arribar mai a saber el perquè de les coses, el perquè un té més sort a la vida que un altre, el perquè del destí, de la mort o la vida.

    "...
    Algunes veus morien mentre d'altres despertaven.

    Algunes veus eclipsaven la pròpia.

    Algunes veus".

    M'ha encantat retrobar-te, avui, per aquí, tot voltant pel web. T'he llegit un comentari recent a un altre relataire i he pensat de venir al teu raconet a veure si hi havia res de nou, des del passat octubre.... i sí, hi havia "Algunes veus". I mira, et diré que té la reminiscència d'aquells escrits tan colpidors i tan emocionants que vas escriure l'any passat, però amb la serenor recuperada de qui s'ho comença a mirar amb perspectiva, amb una sàvia pau interior.

    Ara feia molt que no sabia de tu, i encara recordo el teu agraïment pel que tu em vas dir que et va suposar el meu suport. Em van alegrar molt les teves paraules si, mínimament, et van poder ajudar en alguna cosa.

    M'agradaria molt seguir-te veient per aquí i saber que tot està anant-te bé i que vas recuperant la tranquil·litat. El temps és el millor remei per a totes les circumstàncies que ens toquen viure. Tu i jo sabem prou bé del que parlem, oi?

    Doncs vinga, molts ànims i endavant amb aquesta força tan encisadora que tenen sempre els teus escrits.

    Un petonet, Marta.

  • no hi ha res escrit![Ofensiu]
    sempre | 15-06-2006

    be reina, aquest escrit el tinc a sobre la tauleta de nit del meu nou pis a roma....i realment es molt bonic...

    crec pero que simplement son coses de la vida..no haguessis pogut pretendre res i si ho haguessis fet ara no hauries escrit aquest precios poema

    Anims reina que tot va a ratxes!!!
    testimo molt

    un peto desde terres italianes!
    Sempre