Prou

Sóc un cercle que no aconsegueixo trencar.

Un bipolar estat d'ànim que accepta el canvi com una forma de vida.

Vull arribar al cim altre cop i mirar-me el món. Vull sentir-me interessant i segura, i l'únic que aconsegueixo amb l'intent és delatar-me fins la senzillesa de la transparència.
Sentint-me feble i poruga, pensant en com em pot destrossar la pròxima pedra.

Ara em toca altre cop pujar el cap i creure'm el que realment sóc, treure'm la capa de víctima i fer servir l'escut que fa temps que he amagat.

Sortiré a fora i pararé de pretendre l'imprevist.

Estimaré si cal i si puc a aquell que em sorprengui, i buscaré la senzillesa d'allò que m'omple.