Mar de cotó

Un relat de: Lluís

El cel està ennuvolat, el meu cap també. Bufa el vent i un ocell travessa el cel i em recorda que has volat, que ja no hi ets. Has marxat direcció a l'horitzó desconegut, al futur llunyà o proper… al futur per descubrir.
Una llàgrima surt del meu cor i s'evapora tot dibuixant la princesa de cara alegre que em va il·luminar el camí durant tant temps.
Hi ha turbulències als pensaments. Res és clar. Tot varia d'un moment a l'altre quan s'ajunten al cap les quatre màgiques lletres del teu nom.
Què haig de fer?
Et trobo tant a faltar… Rialles, mirades, petons, carícies, cançons, converses, somnis i camins recorreguts plegats.
El món se'ns feia tant petit!!
Mentrestant, seguiré navegant entre nuvolosos mars de cotofluix esperant el moment per veure't de nou. Abraçar-te…
I descansar…

Comentaris

  • Cotó del suau i del dur.[Ofensiu]
    buscador | 10-02-2006

    Recordar la princesa, única, fantàstica, intensa. Ser feliç pensant que fou, i qui sap potser... L´esperança és un refugi que ningú ni res pot robar-nos.
    Moltes gràcies luiso per fer-ho tan evident.

  • març | 08-02-2006

    És molt tendre, Lluís. Ja tenia ganes de llegir alguna coseta nova. M'encanta el títol: "mar de cotó", una expressió preciosa!

    Doncs, res, nino, ara tinc poques coses a dir-te després de l'intensiu que vam fer ahir. Això sí, t'envio molts petons i abraçades cap a la neu!

  • Preciós… [Ofensiu]
    Yuna | 08-02-2006

    Quanta veritat en tan curtet relat, és impossible passar un sol dia sense que res ens faci recordar l'absència de qui estimem... molt molt maco

    ¶:)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lluís

Lluís

10 Relats

24 Comentaris

13723 Lectures

Valoració de l'autor: 9.14

Biografia:
Sóc fill d'una familia treballadora, humil i honrada. Obligada a marxar de la seva terra per establir-se a Catalunya, i fer d'ella, la seva patria, el seu país. El nostre país.
He crescut envoltat de l'amor d'una família que sempre ha estat al seu lloc per ajudar a convertir-me en un homenet de bé. Ho han aconseguit? No ho sé...El temps dirà.
Moltes han estat les ensenyances que d'uns i altres he rebut...i de tots, els que estan aquí i els que porto a dins per sempre, intento recordar-me a diari.
Ni molt menys sóc ni escriptor, ni poeta, ni res de res de tot això!! Simplement, quan tinc ganes d'escriure alguna cosa, doncs agafo paper i llapis i deixo que el cor escrigui el que li vingui de gust. Així de fàcil. Senzill.
Tot i haver passat uns anys meravellosos a la meva vila natal...ara és moment de canvi...i, per tant, poc a poc, estic sortint a conèixer món! A buscar aire nou que m'ompli els pulmons i les idees amb noves maneres de veure la vida, d'entendre les coses, de sentir, d'existir...
El món és molt gran i només conec una petita part...I quedant-me de braços creuats...Doncs no en coneixeré massa més...Per tant, hauré de moure'm i descobrir noves postes de sol, nous horitzons, noves imatges, nous sorolls, noves olors...
Així...que mica en mica, arriba l'hora de sapiguer valorar lo bo de la meva estimada vila i guardar-ho al cor...perquè aviat, molt aviat, la deixaré cada vegada més enrere...¨
És hora de volar.