M'han regalat un núvol

Un relat de: Lluís

M'han regalat un núvol,
Un núvol molt bonic!!
I amb ell viatjo, sense descans, pels sentiments,
Pels sentits,
Sense pressa...
Fins l'infinit.

Un núvol blanc, tranquil,
Quan parla és franc, decidit:
Si diu "no"…
és no!
Si diu "sí"…
és sí!

M'han regalat un núvol,
I el vull compartir!!
Deixa mentides, preocupacions, equipatge…
Puja nuu,
Sigues tu,
És bén senzill…

M'han regalat un núvol...
i estic feliç!!

Comentaris

  • Què agradable![Ofensiu]
    Unaquimera | 01-06-2006

    Ets afortunat de tenir accés a un núvol semblant i que a més sigui un regal.

    Un poema molt agradable de llegir, pel fons i per la forma.

    Compartim algunes coses, em sembla: el gust per viatjar, sense pressa, pels sentits i pels sentiments: una imatge molt ben trobada, m'agrada força!

    Ets feliç i ets generós, per oferir el teu núvol i per compartir el teu moment del procés de descoberta: gràcies!

    T'envio una abraçada ferma i sincera, que espero et sigui grata,

    Una quimera

  • març | 27-05-2006

    Encantada de compartir amb tu la vetllada d'ahir, t'he de dir que em va encantar veure't tan feliç i saps, el temps posa les coses al seu lloc. Amb això t'ho dic tot.

    Molts petonarros i fins aviat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lluís

Lluís

10 Relats

24 Comentaris

13551 Lectures

Valoració de l'autor: 9.14

Biografia:
Sóc fill d'una familia treballadora, humil i honrada. Obligada a marxar de la seva terra per establir-se a Catalunya, i fer d'ella, la seva patria, el seu país. El nostre país.
He crescut envoltat de l'amor d'una família que sempre ha estat al seu lloc per ajudar a convertir-me en un homenet de bé. Ho han aconseguit? No ho sé...El temps dirà.
Moltes han estat les ensenyances que d'uns i altres he rebut...i de tots, els que estan aquí i els que porto a dins per sempre, intento recordar-me a diari.
Ni molt menys sóc ni escriptor, ni poeta, ni res de res de tot això!! Simplement, quan tinc ganes d'escriure alguna cosa, doncs agafo paper i llapis i deixo que el cor escrigui el que li vingui de gust. Així de fàcil. Senzill.
Tot i haver passat uns anys meravellosos a la meva vila natal...ara és moment de canvi...i, per tant, poc a poc, estic sortint a conèixer món! A buscar aire nou que m'ompli els pulmons i les idees amb noves maneres de veure la vida, d'entendre les coses, de sentir, d'existir...
El món és molt gran i només conec una petita part...I quedant-me de braços creuats...Doncs no en coneixeré massa més...Per tant, hauré de moure'm i descobrir noves postes de sol, nous horitzons, noves imatges, nous sorolls, noves olors...
Així...que mica en mica, arriba l'hora de sapiguer valorar lo bo de la meva estimada vila i guardar-ho al cor...perquè aviat, molt aviat, la deixaré cada vegada més enrere...¨
És hora de volar.