Cercador
M'han regalat un núvol
Un relat de: LluísM'han regalat un núvol,
Un núvol molt bonic!!
I amb ell viatjo, sense descans, pels sentiments,
Pels sentits,
Sense pressa...
Fins l'infinit.
Un núvol blanc, tranquil,
Quan parla és franc, decidit:
Si diu "no"
és no!
Si diu "sí"
és sí!
M'han regalat un núvol,
I el vull compartir!!
Deixa mentides, preocupacions, equipatge
Puja nuu,
Sigues tu,
És bén senzill
M'han regalat un núvol...
i estic feliç!!
Comentaris
-
Què agradable![Ofensiu]Unaquimera | 01-06-2006
Ets afortunat de tenir accés a un núvol semblant i que a més sigui un regal.
Un poema molt agradable de llegir, pel fons i per la forma.
Compartim algunes coses, em sembla: el gust per viatjar, sense pressa, pels sentits i pels sentiments: una imatge molt ben trobada, m'agrada força!
Ets feliç i ets generós, per oferir el teu núvol i per compartir el teu moment del procés de descoberta: gràcies!
T'envio una abraçada ferma i sincera, que espero et sigui grata,
Una quimera
-
eiii[Ofensiu]març | 27-05-2006
Encantada de compartir amb tu la vetllada d'ahir, t'he de dir que em va encantar veure't tan feliç i saps, el temps posa les coses al seu lloc. Amb això t'ho dic tot.
Molts petonarros i fins aviat!
l´Autor

10 Relats
24 Comentaris
13865 Lectures
Valoració de l'autor: 9.14
Biografia:
Sóc fill d'una familia treballadora, humil i honrada. Obligada a marxar de la seva terra per establir-se a Catalunya, i fer d'ella, la seva patria, el seu país. El nostre país.He crescut envoltat de l'amor d'una família que sempre ha estat al seu lloc per ajudar a convertir-me en un homenet de bé. Ho han aconseguit? No ho sé...El temps dirà.
Moltes han estat les ensenyances que d'uns i altres he rebut...i de tots, els que estan aquí i els que porto a dins per sempre, intento recordar-me a diari.
Ni molt menys sóc ni escriptor, ni poeta, ni res de res de tot això!! Simplement, quan tinc ganes d'escriure alguna cosa, doncs agafo paper i llapis i deixo que el cor escrigui el que li vingui de gust. Així de fàcil. Senzill.
Tot i haver passat uns anys meravellosos a la meva vila natal...ara és moment de canvi...i, per tant, poc a poc, estic sortint a conèixer món! A buscar aire nou que m'ompli els pulmons i les idees amb noves maneres de veure la vida, d'entendre les coses, de sentir, d'existir...
El món és molt gran i només conec una petita part...I quedant-me de braços creuats...Doncs no en coneixeré massa més...Per tant, hauré de moure'm i descobrir noves postes de sol, nous horitzons, noves imatges, nous sorolls, noves olors...
Així...que mica en mica, arriba l'hora de sapiguer valorar lo bo de la meva estimada vila i guardar-ho al cor...perquè aviat, molt aviat, la deixaré cada vegada més enrere...¨
És hora de volar.