no dir res

Un relat de: PERIS

Les meves paraules
ja no mullen,
surten seques
dels meus llavis,

No esquitxen,
no impregnen,
no pugen ingràvides
per la punta del mocador.

mar,
llac,
toll

la meva aigua s'esgota
s'evapora amb mi
ja no deixa marca,
no fa créixer verd.

el que sento
m'ho quedo,
no explota
per la boca...

les passions
sense sortida
m'ofegen.

il·lusions evaporades,
en quedar-se
immòbils, estancades.

les meves paraules
ja no mullen,
surten captives
quan poden ser sentides.

Comentaris

  • Fort i contundent[Ofensiu]
    Girotondo | 16-04-2010

    La sequera de les paraules vol dir molt. Es nota contudent el sentiment. I ja fa molt que no escrius?

  • holaaa[Ofensiu]
    març | 18-01-2006

    M'alegro que finalment t'hagis decidit a enviar les teves paraules aquí. És genial, Peris, molt tendre, molt teu, de fet. No diré que em sorprèn perquè ja sabia que tenies la intenció de penjar-ho i perquè ja havia tingut el gust de llegir-ho.
    Amb els retocs finals...genial! Espero que segueixis escrivint!!!

    Un petonàs i fins el proper sopar de correfoc!!

    Marta

  • aaaaai[Ofensiu]
    Monty | 18-01-2006 | Valoració: 10

    Em sembla que m'acabaré enamorant de tu....

    Ets directe i franc, però sensible i delicat

  • Doncs [Ofensiu]
    Yuna | 17-01-2006

    les impregnes força bé en aquest relat tan maco.. musical i de fàcil lectura.

    No deixis d'impregnar !

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: