I...per què?

Un relat de: març

- Mama...Qui és aquesta senyora?

- És la teva àvia.

- I on està?

- Ja no hi és.

- Per què?

- Perquè va marxar.

- Per què?

- Perquè es va posar molt malaltona.

- I el metge no la va curar?

- No. De vegades les persones es posen molt malaltes i el metge no les pot curar.

- Per què?

- Perquè estan massa malaltes.

- I es moren?

- Sí.

- I què passa quan es moren?

- Que ja no els veus mai més.

- I on van?

- Molt lluny, nina.

- I no la podem anar a veure?

- No?

- Per què? On viu la iaia?

- Mira, molt fàcil. Posa't la maneta aquí. Notes com es mou?

- No.

- Deixa'm la mà. Ho sents ara? Sents com el meu cor es mou?

- Sí.

- Doncs la iaia viu aquí, al meu cor. Algun dia l'acabaràs de conèixer i viurà en el teu, també.

- Vindrà al meu i marxarà del teu?

- No, això és impossible. La iaia viu al cor del tots els que l'estimem.

Comentaris

  • Només tu,[Ofensiu]
    Henry | 13-10-2005

    podries escriure un relat com aquest. Amb la delicadesa i la tendresa d'una mare, amb l'amor que fa que sàpigues explicar les coses de la millor manera possible:

    - Vindrà al meu i marxarà del teu?

    - No, això és impossible. La iaia viu al cor del tots els que l'estimem.

    Així tot és més fàcil d'entendre, oi?

    Una abraçada nena!

    Henry

  • amb una senzillesa...[Ofensiu]
    Capdelin | 13-09-2005 | Valoració: 10

    aclaparadora, amb un vocabulari adient per a la nena, amb una melangia, respecte i amor esquisits com es mereix l'àvia... has desgranat un poema que toca el cor... sobren les metàfores i les belleses sumptuoses... no li cal res més!
    la mort és... jugar a amagar-se una estona, retirar-se un moment per descansar en el puny de déu...
    la vida és recordar les persones que estimes més allà de la seva partença!
    una abraçada!

  • Marta[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 12-09-2005

    és preciós.....
    m'he quedat sense paraules.....i emocionada....
    el que pot fer una conversa, i els que pots fer tu amb els nanos...
    un petonàs!

  • ostres....[Ofensiu]
    tramuntana | 09-09-2005 | Valoració: 9

    M'has fet emocionar molt amb aquest poema... M'ha agradat molt.

    laura^^

  • Sitges | 09-09-2005

    Març, encara tinc llagrimes als ulls, m'ha trobat un sentiment que creia estava molt ben amagat i l'ha trobat.
    Gràcies

  • tan...[Ofensiu]
    ainona | 09-09-2005 | Valoració: 9

    senzill i tendra...

    M'ha recordat a moltes coses amb els pocs segons que dura aquest relat... M'has tocat ben endins...
    Crec que avui, sé per què he -una altre vegada- entrat aquí.

    Una abraçada...
    Nonä..

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: