Homenatge

A la introducció ens dius que dediques una frase a cada una d'aquestes persones que t'importen, que sents tan aprop. Si cada vers és una persona... Et felicito per la quantitat de bona gent que tens al costat!

Em va il·lusionar molt veure el teu últim comentari... Gràcies! Feia molt de temps que no et veia per aquí, i de fet veig que també fa molt que no escrius cap relat. T'animaràs a publicar de nou? Jo t'animo molt a fer-ho. Ja veus que entre tots, compartim moltes coses, i això sempre ens ajuda a tirar endavant.

Espero que estiguis bé i que tot vagi tornat, encara que sigui poquet a poquet, a la normalitat... o al més semblant a la normalitat, oi?

Una abraçada ben forta, març i, ja ho saps, per tot el que necessitis, a la teva disposició!

al cafè la paraula es converteix en melodia, la veu en conversa, els ulls en un gest, i aquesta poesia en el millor homenatge que podries fer.

M'agrada el títol, i m'agrada tot el que hi has posat. Saps? Sempre he pensat que la amistat és un joc de dos, un gronxador on uns cops et toca gronxar i després ser gronxat. I no és millor una cosa que l'altre. Ho saps. I tant d'agraïment ve de tant d'amor com has rebut.
Saps que tens molta sort de tindre'ls tots al teu costat, oi?

Des de l'altre banda de la collada, una abraçada maca

Henry

és...realment precós...es desprèn tant de sentiment dins aquests versos...
Sempre m'has de fer emocionar?!?!?!
jeje, ets genial, Marta, no t'aturis...
Un petonàs reina!
cuida't!
Sílvia

Em sento com un intrús que s'ha colat en un sopar d'empresa, un convit de noces o alguna cosa així, sobretot després de llegir el primer comentari. Bé, espero que no em descobreixin i mentrestant tornaré a fruir d'una tercera lectura d'aquest teu bell poema. Bona nit de lluna plena!
Quim