Quan és fosc

Un relat de: Xocolata

Apago la llum i com cada nit , entre la foscor i el silenci, començo a plorar. És la primera nit que em pregunto perquè ploro.
Vaig a buscar entre els records, la primera nit que vaig començar a plorar. No l´ha trobo.
Començo a sentir l´enyorança dels sopars , excursions, vida, llum, sol, abraçades, petons, el riure de les nenes...i tots els plors...Tardes llarges, fum i cafè.
Recordar i recordar...Mirades i somriures s´han convertit en una foto, res més, una sola fot en b/n, i aquella que vaig llençar...
Els orgasmes plens de llàgrimes.
Continuo buscant més enllà, molt més enllà, que em fa plorar? Ho vull saber, i ho vull saber ara. M´enrabio entre els llençols, perquè cada nit? ploro . m´enfado i m´entristeixo.
Recordo paraules fora de context, és repeteixen , sense parar. Paraules que són traÏcio i engany. Mentides, rabia ,impotència.
Més enrera encara. M´ho han pres tot?
On és el meu hort?
No, no és el meu hort el que em fa pena realment, ni la Masia que em vas robar. Ni aquella terra que era meva.
Res, tot són excuses, la pena de veritat és que ets el meu pare i m´has abandonat.
És el no sentir-me estimada el que em fa plorar.
Fa messos que espero que truquis i em preguntis com em trobo.
No, no em trobo bé, perquè no estas mort. Estas viu i no hi ets.
Si, si,... ara ser que és això el que em fa plorar, però hi ha alguna cosa més. Sóc jo que em faig plorar.
Sóc incapaç de caminar cap al poble, en aquella direcció. Trucar a la porta, esperar que m ´obris, tenirte davant, mirar-te i dir-te, tota serena i tranquila :
Fa dos anys que no et veig i una vida que t´espero.
M´has deixat sola.
Sola.



Comentaris

  • Algú ha...[Ofensiu]
    AVERROIS | 26-03-2006 | Valoració: 10

    ...de fer el primer pas. Si ho necessites no dubtis fes-ho. Baixa pel camí al poble i truca a la porta. Just en el moment que s'obri i ell surti sabras la veritat de si t'estima. Benvinguda a relats i una abraçada.

  • ninaaa...[Ofensiu]
    març | 10-03-2006

    una bona teràpia, em vas dir. Doncs sí, i tant! Està molt bé que puguis verbalitzar-ho així. Em quedo amb l'última frase "fa dos anys que no et veig i una vida que t'espero".

    M'has fet posar tristona...

    T'estimo!

l´Autor

Xocolata

5 Relats

7 Comentaris

5510 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67