Jo mateixa

Un relat de: sempre

Aquell moment vaig descobrir-me, vaig poder conèixer la meva pura essència. Em sentia dèbil,sola, incapaç de moure una sola part de mi mateixa.

Feia fred.
Sentia por, des del sentit més pur de la paraula.
Pànic a perdre tantes coses...

La música em va acompanyar durant tot el viatge, les paraules que m'arribaven em consolaven, em tranquilitzaven i a la vegada m'entristien.

En un sol minut va aparèixer a la pantalla de la ment; la meva història, les meves petites coses del dia a dia que ni recordava, la meva gent que mai fins llavors havien estat els protagonistes. Sentia les olors més penetrants, formant part de mi.

De cop em sentia lliure, amb força, capaç de tot. La por i la soledat s'havien quedat a terra abans de que l'avió comencés a arrencar. Era el moment més solitari que mai havia viscut, no me n'adonava, estava completament cega.

Records. Venen imatges, cançons, olors que em recorden l'enyor de la gent, de la vida que mai tornarà a ser la mateixa, d'un passat que no m'agradava com estava formulat, caòtic, però en el qual m'hi sentia segura......simplement no era nou.

Cada pas es un repte, un fet a explicar, una novetat...cada dia m'afronto a alguna cosa que em fa por...El "no puc" no existeix quan estàs en un altre païs, o això és el que tothom vol creure quan et veu marxar...

Veure'm marxar, per esperar que torni, que res sigui extrany...





Comentaris

  • un comentari preciós...[Ofensiu]
    queta | 22-08-2006

    i m'agradaria poder-te'n fer jo un igual... però mai t'havia llegit... i he llegit aquest relat que probo de comentar... i m'ha deixat tan moixa...

    Jo ara marxo a viure lluny de totes les persones properes a mi, de la ciutat que m'ha vist crèixer, lluny de tot... i m'en vaig sola... però ho faig perquè és, des de fa anys, el meu somni, perquè estic segura que seré més feliç allà... però ara s'acosta el moment i tinc molta por. Estic aterrada, de debó. I les teves paraules no m'ajuden gaire a veure-ho més fàcil...

    No et retrec res... però ara m'hauria estimat molt més llegir que quan l'avió es va enlairar vas sentir ... no ho sé... qualsevol cosa abans que l'enyorança i la por que descrius...

    prometo llegir-te tan aviat com pugui i fer-te, aquest cop si, un bon comentari.

    queta



  • ninaaaaaaaa[Ofensiu]
    març | 20-02-2006

    Ohhh...quina il·lusió llegir-te de nou, sabent que has escrit des de lluny! Se't troba a faltar!!!

    Descius totes les sensacions que em provoquen pànic i que fan que no faci el que has fet tu! I com t'he dit un munt de vegades, és per això que t'admiro! Perquè després de la por, la solitud, l'enyorança ja ets mig italiana!!!

    Molts petons i fins aviat, preciosa!!!

  • El caliu...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-02-2006

    ...del que un coneix fa que et sentis molt més segur, però el teu univers viatja amb tu i com deien el grecs "La Hélade" esta a on tu estas. Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: