En una pantalla gegant

Un relat de: sempre

Avui he anat al cinema, sola.

M'he assegut a la butaca i m'he quedat inmersa en la meva pròpia pel·lícula. Feien "La meva vida".

Havien grabat tot el meu passat; gent que ni tan sols recordava, llocs que no ser encara on són.

Anava distribuïda en capítols, i a l'últim hi sorties tu, fins i tot eres el protagonista.

Sopars, converses, festes, cafès, viatges, sortides, discussions, històries ; hi sortia tot.

Després del darrer capítol, venia un final obert. Però tu ja no hi eres, ni tan sols com a actor secundari.

Avui he plorat al cinema, sola.



Comentaris

  • La idea es bona[Ofensiu]
    Melcior | 16-12-2006

    Els finals ja sabem que mai son com els volem.
    Endavant.

  • març | 11-09-2006

    Oh! Ha estat una agradable sorpresa tornar a llegir de tu! No sabia que havies publicat res de nou...

    Els personatges apareixen i desapareixen de la nostra vida, sempre. És qüestió de saber-ne guardar bé l'essència per mantenir-la en el record.

    Una abraçadíssima!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: