En una pantalla gegant

Avui he anat al cinema, sola.

M'he assegut a la butaca i m'he quedat inmersa en la meva pròpia pel·lícula. Feien "La meva vida".

Havien grabat tot el meu passat; gent que ni tan sols recordava, llocs que no ser encara on són.

Anava distribuïda en capítols, i a l'últim hi sorties tu, fins i tot eres el protagonista.

Sopars, converses, festes, cafès, viatges, sortides, discussions, històries ; hi sortia tot.

Després del darrer capítol, venia un final obert. Però tu ja no hi eres, ni tan sols com a actor secundari.

Avui he plorat al cinema, sola.