Òrfena d'inspiració

Un relat de: març

Apedaço sentiments,
Cuso forats, omplo bocins de temps.
Passo però no trepitjo;
No camino, em deixo estirar.
El dolor em bull, m'ofega, em mata.

Somriure mecànic,
Ulls buits,
Cor egoïsta.
Esperança esgotada,
Batalla perduda.
Òrfena d'inspiració,
Immune de tota emoció.

Sola

Buida

Vençuda

Comentaris

  • Monty | 01-08-2005

    Això va a dies, potser avui no estàs així. Ara mateix no t'ahuré de consolar perquè possiblement ja estaràs més optimista.

    De totes maneres és molt bo això d'escriure. I per molta inmunitat que diguis, estàs escrivint un sentiment. No ets òrfe de sentiment, simplement ara no et ve de gust sentir.

    Jo què sé.

    Però guai, prosa poètica o poesia prosaica, digues-li com vulguis, però molt ben escrita

    Petonnnnnns

  • Feia temps que em deies...[Ofensiu]
    Henry | 01-08-2005

    que volies escriure, però que no et sortia res que erets "Orfena d'inspiració", i acceptaves amb tristesa aquest fet, com reflexes de forma tan dura i tant fidel alhora en aquests versos: et deixes endur per la força del corrent que t'arrossega, pel pas de les hores, per què no et veus en cor de girar-te i mirar que el sentit que has de prendre és justament el contrari..., però poc a poc, temps al temps.

    Darrera aquests versos tristos intueixo paraules d'esperança, darrera paraules conformistes llegeixo lletres rebels, darrera lletres aturades, noto una ànima dinàmica, que comença a despertar i a ser la que havia estat un dia introvertida, amb energia, orientada inspirada i emocional...

    No et donguis pressa. Pren-te el temps que et calgui...i un dia escriuras:

    que ets sents mes acompanyada que mai

    plena

    vençedora


    molts animssssss!

    Henry





  • sempre | 29-07-2005

    Buf. És molt dur el que expliques, vas amb inercia davant la vida, tires per on s'ha de tirar per pura inercia.

    Ho trobo molt lògic que et sentis buida, extranya, amb somriures mecanics, però espero que quan tot aquest dolor que et menja i que s'apodera de tu mateixa, deixi de fer-ho, vegis que darrera d'aquest taló dangoixes de sentiments durs, i de situacions horribles, hi ha un public que està esperan-te, hi ha una vida per endavant que te moltes portes obertes per tu, i hi ha mil nens que volen somriure't i que depenen de tu, que seras un referent per ells,...Hi ha tantes coses que ara no veus que faran que siguis una dona feliç.

    Perquè els fets condicionen però aquest no et privarà de ser feliç.

    Lluita per ser-ho siusplau! T'estimo molt!!!

    muaaaa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: