Cercador
Llegir i escriure.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
De llegir i escriure el mateix text que s'ha llegit se'n diu copiar. I això, copiar, era precisament el que feien aquells pacients monjos benedictins. A l'scriptorium hi treballaven sis amanuenses, quatre d'ells cal·lígrafs experts i dos aprenents, i un il·luminador que rebia el patracol de folis de cada manuscrit i es delectava omplint de filigrana i color els espais lliures d'escriptura, reservats per a caplletres i miniatures, deixant-lo llest per enquadernar.
Però un dels quatre mestres copistes, que a més duia la comptabilitat del monestir i potser per això titllaven de fill de jueus conversos, era un cul inquiet que, pencant tant o més que els altres, no parava de dir que aquella forma de treballar tan improductiva no podia plaure a Déu. Com que no li faltava enginy, havia ideat procediments alternatius i algun inclús l'havia posat en pràctica:
Experimentà escrivint manualment sobre un pergamí ben fi que, exposat al sol cobrint-ne un altre prèviament pintat amb un producte alquímic de la seva invenció, havia de reproduir l'original, però no obtingué resultats satisfactoris.
Avançant-se a les tècniques xilogràfiques, encara desconegudes a occident, provà de tallar en fusta una matriu de cada foli, per entintar-la i estampar-la, però el procediment, molt laboriós, només hauria estalviat temps d'amanuense per a una tirada molt llarga de còpies, no pas per a la dotzena curta que l'orde els encomanava per assortir altres monestirs.
També va estar a punt de demanar-li a l'abat que destinés a l'scriptorium un germà, de lector, perquè així, al dictat, tots farien més via escrivint. Fins que li van fer veure que els aprenents no podrien seguir el ritme dels copistes experts i tampoc seria solució destinar-los a altres tasques, perquè la veu del lector els faria perdre concentració.
Tot això s'esdevenia en un monestir benedictí del segle XII (dC) que, per la transcendència històrica de l'invent de la impremta, millor seria referenciar com a segle III aG (abans de Gutenberg).
Però un dels quatre mestres copistes, que a més duia la comptabilitat del monestir i potser per això titllaven de fill de jueus conversos, era un cul inquiet que, pencant tant o més que els altres, no parava de dir que aquella forma de treballar tan improductiva no podia plaure a Déu. Com que no li faltava enginy, havia ideat procediments alternatius i algun inclús l'havia posat en pràctica:
Experimentà escrivint manualment sobre un pergamí ben fi que, exposat al sol cobrint-ne un altre prèviament pintat amb un producte alquímic de la seva invenció, havia de reproduir l'original, però no obtingué resultats satisfactoris.
Avançant-se a les tècniques xilogràfiques, encara desconegudes a occident, provà de tallar en fusta una matriu de cada foli, per entintar-la i estampar-la, però el procediment, molt laboriós, només hauria estalviat temps d'amanuense per a una tirada molt llarga de còpies, no pas per a la dotzena curta que l'orde els encomanava per assortir altres monestirs.
També va estar a punt de demanar-li a l'abat que destinés a l'scriptorium un germà, de lector, perquè així, al dictat, tots farien més via escrivint. Fins que li van fer veure que els aprenents no podrien seguir el ritme dels copistes experts i tampoc seria solució destinar-los a altres tasques, perquè la veu del lector els faria perdre concentració.
Tot això s'esdevenia en un monestir benedictí del segle XII (dC) que, per la transcendència històrica de l'invent de la impremta, millor seria referenciar com a segle III aG (abans de Gutenberg).
Comentaris
-
Mandra o diligència[Ofensiu]kefas | 06-05-2024
No diuen les cròniques si la inquietud inventora tenia la pigrícia com a motor o era la voluntat de servir el Creador propagant la seva voluntat la que el movia?
-
Innovar[Ofensiu]llpages | 05-05-2024
Quan l'entorn acumula segles de tradició en fer una cosa, un canvi costa molt d'introduir. Bon relat sobre una realitat passada però molt interessant de conèixer.
-
Innovar[Ofensiu]llpages | 05-05-2024
Quan l'entorn acumula segles de tradició en fer una cosa, un canvi costa molt d'introduir. Bon relat sobre una realitat passada però molt interessant de conèixer.
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 02-05-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre PRIMERENC/NOVELL [temps real de lectura: 3 minuts]
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts]
- Hem begut oli.
- Llegir i escriure.
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut]
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.