Càlid despertar

Som
Un dolç neguit
de cors humits
que estenen pell
i anhelen dits
que busquin solcs
on saciar-se.

Després de llegir el poema, no em faria res d'ocupar qualsevol dels llocs dels protagonistes. No heu notat una enveja sana en tot el relat? Jo, per descomptat! Enhorabona, Saladina!

amoros, sensual, sensible. Un poema tendre que desperta un munt d'emocions envers l'autèntic amor. Molt bonic Saladina.

Salutacions.

Rosa

M'agrada molt el teu relat, simbolitza les coses boniques de l'amor senzill, de la parella que està avinguda, que no necessita res més, que no li cal cap aventura, que canvien amb el temps l'apassionament per l'afecte...

Em recorda l'afecte que vaig sentir, encara que només va durar unes poques setmanes, amb la meva ara excompanya... ja no la tornaré a veure, suposo, i si la veiés ni la saludaria (el que fa la por als seus) però una part de mi l'enyora.

A veure si ens veiem més a Relats amb més bons relats teus.

Salutacions!!