La il·lusió d'un nou estiu

He començat el primer matí d'estiu en un món enfonsat ple de vida encisant. Braçada rere braçada, entre eriçons i donzelles, he ofegat les preocupacions dins l'aigua i m'he quedat entusiasmada mirant un pop jugant amb una alga. Un cop estirada damunt les roques, el sol ja intens de juny ha evaporat de seguida l’aigua que em relliscava pel cos i m’han quedat en la pell les restes de sal com empremta del mar. Per sort, he gaudit de la calma dels matins que queden lliures de masses nocives asfixiant Mallorca.
Un cop a casa, he observat com el vent de llebeig sacsejava la cortina que vaig col·locar anit passada a la barra de la terrassa. He acceptat que ja no tornarà a ser tan blanca en tot l'estiu. L'horitzó s'ha omplit de pols en suspensió, baix un cel càlid de juny es va tenyint de marró tota la regió. Les plantes del jardí llueixen grogues, vermelles i liles. Algú especial ha anat omplint les pasteres de llavors aquest hivern. Les hi han anat creixent arrels mentre a nosaltres ens creixien ales. L'olor floral em recorda que és essencial cuidar el que estimes per tal que no es mustii quan apareixen onades de pesada xafogor, i les petúnies que vaig comprar un horabaixa grisós d'hivern, que també és vital donar-se un cop d'ull a un mateix i saber omplir de color els dies emboirats.
Dos carrers més enllà, una veu potent llança un "retruc". Aquí abaix una noia crida "victòria de sa padrina cinquanta-set a seixanta-tres". I m'entren ganes de jugar a escambrí, mentre els jocs de cartes es fan evidents en les nits a la fresca prop del mar. Encenc la vela de citronel·la després que un núvol de moscards sobrevoli per davant de la pantalla de l'ordinador. Vaig a buscar una jaqueta fina. Em cauen de l'armari els pantalons de futbol que es va deixar un romanç la nit més curta de l’any d’ara ja fa un temps, i en faig pedaços. Amb ells retir la pols del balancí, mentre per dins acab d'espolsar el seu record.
Repica el mòbil, despenj la telefonada.
Cervesa o vi? Roques o platja?
L’oratge de les nits d’estiu em bufa a l’orella l’essencial d’improvisar i sense pensar-ho responc.
Cervesa a la platja, joc de cartes i deixar-nos endur per l’atzar.
Abans de sortir, no oblid regar les plantes, agaf els fruits secs que tant li agraden, i per res em deix a casa la il·lusió d’un nou estiu.