RESOLUCIÓ DEL RPV CCCXXXIX (Repte Poètic Visual - 339) - MIGDIADA

RESOLUCIÓ DEL RPV CCCXXXIX (Repte Poètic Visual - 339) - MIGDIADA

Una participació de qualitat en forma d'un poema de rautortor fa innecessària la votació.

L'autor no accediria a votar-se a si mateix i jo, pel meu vot de qualitat, votaria el seu poema. Ho he fet moltes vegades en votacions amb innumerables alternatives.
Sense estridències ni efectismes, la seva poesia recorda la de Feliu Formosa, a qui he sentit dir que la seva és una "poesia descriptiva". Sense exageracions emocionals ni amuntegament d'adjectius de pastisseria lírica, aquesta poesia ens descobreix l'emoció de la senzillesa.

Nua

Nua de fora i de dins
per oblidar el temps
i perdre’s en els somnis.

Sense mirar, sense parlar, sense pensar,
espera que la son, companya de la nit,
arribi a ple migdia.

El cos s’abandona a la sesta
quan les retopades del tedi
retrunyen amunt i avall del cap.

Si algú la veu, si algú la contempla,
tal vegada pensi que és una nimfa
reposant després d’un joc sensual.
Ella ni ho pensa, ni ho imagina,
només vol adormir-se i absentar-se
de l’ensopiment que l’aclapara.

Nua de dins i de fora, somnia.
La lluna, la pruna, vestida de dol...


Així doncs, rautortor, l'organització del pròxim repte poètic visual és tota teva.