Una altra tarda qualsevol

De ben segur, una altra tarda qualsevol que suma 'una nova tarda única i irrepetible'.

Bonic poema.

Bon diumenge 'kefas'!

Em sembla que en més d'un poema he escrit...." la tarda d'un diumenge qualsevol" i el teu poema m' ho ha recordat. Perqué potser era la mateixa tarda.

Penses molt bé aquest poema. Vas cercant la bellesa i el sexe que s'aparta, que a la vegada s'omplen.
Tens un estil molt original.

Cordialment.

PERLA DE VELLUT.

No heu llegit en alguna banda que l'ociositat fomenta la creativitat? Tenir la ment sempre ocupada no ajuda a generar noves idees, sovint cal buidar-la de continguts i, aleshores, recomençar des de zero. Aquestes línies del relat en són testimoni, reclamant la bellesa i el sexe com a font d'inspiració. Bona reflexió, kefas, i no defalleixis, les muses aviat vindran a socórre't.

"Veus? El suau vent a l’herba,
i tu i jo, una dona i un home,
i tots els noms de tan fràgil bellesa,
i aquesta tarda per a nosaltres
potser immortal."

S. Espriu

El dolent és que les tardes immortals són escasses i van molt buscades.

Era un dia rùful? El teu poema retrats situacions en les que a vegades ens trobem.... Desconec si ets jubilat o no.... Si més no tens el refugi de l'escriure, que tan ens emplena l'ànima...
T'animo a que vegis la vida de color de rosa encara que sigui mentida.

castiga la ment, la bellesa i el sexe, restableixen l'equilibri i l'anima.

Intento pensar
perdo l'equilibri
i un teclat
em mossega el pati blau de l'ànima.

Genial.

Rosa.