Aniversari [4] Alguna cosa hem de fer

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
En Joan C. Ràfols i l’Arseni Loren eren amics de tota la vida, havien crescut junts, havien anat al mateix col·legi i també havien treballat a la mateixa empresa més de quaranta anys. Ara, però, eren víctimes de les circumstàncies i fregant la seixantena es trobaven sense feina i amb poques esperances de trobar-ne.

***

—Arseni, hem de fer alguna cosa...
Ja em diràs! A la nostra edat què podem fer?
—Sí, és ben cert que ho tenim difícil.
Jo, la veritat, havia pensat que...
—Què havies pensat?
Doncs... veuràs no sé com dir-t’ho.
—Parla, parla sense embuts!
Mira, avui he rebut un WhatsApp que m’ha donat una idea.
—I què deia aquest guasap?
És d’aquests que aprofiten el personatge de Mafalda i es preguntava: ¿Si atraco a un político, es un robo o un reembolso?
—Molt bé, ja m’has contat l’acudit... ara explica’t.
Doncs això, que podríem atracar a polítics corruptes...
—I quins són els polítics corruptes?
Molt fàcil. Ni tu ni jo som gaire aficionats a la política, però sempre hem votat el mateix partit.
—I què vols dir amb això?
Que no ho veus? És molt senzill, els corruptes sempre, sempre, són els dels altres partits.

***

Bé, ja ho hem dit al començament, els dos amics sempre ho havien compartit tot; esperem que aquesta continuïtat de compartir la feina no els porti a compartir la cel•la.

——————
Escrit el dimecres 12/02/2020
Revisat el dijous 13/02/2020... Gràcies Pilar!


Comentaris

  • Comentari d'aniversari[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 15-01-2021 | Valoració: 10

    Em refereixo al teu, Joan. Feia tant de temps que no havia entrat a RC que ho he fet amb un cert respecte.. Però, ara que ja he donat el primer pas, crec que m'agradarà comentar els escrits dels meus amics, si més no, per tornar a entrar en contacte amb ells. Jo no crec que pengi res perquè ja saps el que escric jo i no voldria pas que hi haguessin polèmiques.

    Be, anem a la conversa entre els dos amics. Que atracar els polítics és una acció molt meritòria no n'hi cap dubte. Només cal seguir els debats polítics per a veure que la gent que hauria de donar exemple de civisme s'embarca en discussions sense aturador només per fer quedar malament el de l'altre partit i tenir més possibilitats de conservar la cadira. Hem sentit mentides tan grans que fins i tot fan vergonya aliena.
    Ara, això sí, als nostres els hi perdonem els pecadets com ho fem amb els nostres familiars. Per tant, crec que els dos amics del teu deliciós escrit tenen tota la raó del món. Ves, què vols que et digui, tots som una mica parcials en aquest món, fins i tots els que no ho haurien de ser, és a dir, els jutges espanyols. Ha, Ha, ha.

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 09-03-2020 | Valoració: 10

    Com sempre Joan ens ofereixes un diàleg ben actual i divertit. Que llests que son els teus protagonistes. Esperem no acabin a presó.

  • I tu més ![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-02-2020 | Valoració: 10

    Aquesta és una tàctica molt utilitzada, que denota un cert egoisme. Tots tenim pecats i tots els fem. Ara, els dels altres sempre seran més grossos, clar que sí. Una forta abraçada, Joan.
    Aleix

  • "Touché"[Ofensiu]
    Materile | 21-02-2020 | Valoració: 10


    Molt bo!!! Enginyós i divertit!! què més es pot demanar. Molt ben trenat.Felicitats!

    Gràcies pel teu comentari. Vaig estar a punt de no enviar-lo, ja saps com vaig amb el problema de la mama. No em queda temps ni per mi..

    Gràcies per ser aquí, estimat Joan!

    Una abraçada,

    Materile (Maria Teresa )

  • És així...[Ofensiu]
    brins | 17-02-2020 | Valoració: 10

    A part d'un magnífic humor, aquest relat també conté una veritat com una casa de pagès;no sé per quina raó, sempre parlem molt de la corrupció dels partits que no hem votat, però poc de la del partit que normalment votem...

  • E. VILADOMS | 17-02-2020

    Penso que quan es vagin a confessar els posaran molt poca penitència a aquests pecadors, Joan.
    Fins al proper relat!

  • Que ho facin![Ofensiu]
    Montseblanc | 17-02-2020

    Hahaha quina idea més bona, robar als corruptes. Si fos possible de fer... I com que hi ha tanta corrupció, tant és el partit en el que es fixin, si volen esquivar el seu propi, tant és, corruptes n’hi ha a tots els cantons, que no vol dir que ho siguin tots però Déu n’hi do... Però que consti que robar a un lladre no és pecat, ni hauria de ser delicte hahaha.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

121 Relats

1271 Comentaris

156193 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.