Somni daurat

Sé qui s'amaga darrera el nom de Jan Gim i sé que la data és important pel personatge a l'ombra. I també sé que, a hores d'ara, les aventures infantils adquireixen una rellevància especial pel fet de ser llunyanes i pel fet de ser una època de descobertes.
Tot allò que fèiem de petits porta una aureola d'aventura meravellosa.

Ho has transmès perfectament, Joan. La sensació de perill en estar en una cova fosca i la pèrdua de l'espelma que il·luminava el camí, la por d'haver de fer marxa enrere a poc a poc i l'alleugeriment en trobar l'entrada finalment. Tot i que la companyia dels altres donava, sens dubte, una mica de seguretat al grup. Aventures de petits mascles!

Una abraçada

Tot i estant a les palpentes he visualitzat aquesta colla d'amics agosarats a la recerca d'aventures sota terra. Segur que resultaven tan excitants com per mantenir-les vives dins la memòria i reviure-les a través dels somnis.Uns tocs de nostàlgia ben bonics.
Salutacions.

Són aquelles que m'agraden, les que la memòria et retorna.
Jo no vaig estar mai, de jove, en cap d'aquests búnquers de la guerra, a la meva escola també en tenien, era dels Maristes, i recordo que en fer la piscina va sortir al descobert un d'aquests túnels que duia a un cementiri de monges, mortes durant la incivil guerra aquella.

M'agrada el ritme del relat, està ben escrit i de comprensió ràpida (no com els meus, oi? Que sempre et feia patir). T'arriba al cor, i al cervell, i això m'agrada també.
És del teu estil, i això està bé, tenir un estil vull dir, una marca de la casa.

Sort en el concurs!

Ferran

un bon relat, Joan, i un bon exercici de memôria i de retorn a una edat meravellosa, sense problemes i amb un futur per endavant.
Una forta abraçada

un bon relat, Joan, i un bon exercici de memôria i de retorn a una edat meravellosa, sense problemes i amb un futur per endavant.
Una forta abraçada

S'ha de ser infant per trobar aventures on els adults només hi veurien una activitat avorrida o fins i tot un perill. Petites aventures com les del relat que es viuen amb tanta intensitat que queden gravades per sempre dins nostre. I quina sort si el cervell de tant en tant ens les presenta en somnis!
Gràcies per aquests records i que per molts anys puguis anar celebrant aniversaris amb salut i relats!

Sí noi, quins records més entranyables aquells dels 10 o 12 anys! Has dibuixat perfectament els jocs d’aquells nens pel turó de la Peira.
I per cert, ja saps que em vaig jubilar als 55, el 31 de desembre del 2014? Ara visc a Ribes de Freser. Si puges per aquí dalt, serà molt i molt ben rebut!
Una forta abraçada, Joan!

Aleix

M'ha agradat molt aquest relat tan ben explicat, quasi m'hi he trobat acompanyant a aquests nois, de fet quelcom de similar, encara que no tan agosarat vaig fer en aquestes edats. Records inoblidables, que perduren en la memòria, llàstima de no poder retenir el rostres dels amics que ens hi acompanyaven.

Uns records molt ben plantejats, Joan, que faciliten la memòria del lector.Jo també vaig participar en aquest tipus d'aventura, però no va ser en el Turó de la Peira, va ser a la plaça de Virrei Amat, amb la companyia d'unes amiguetes i del meu pare quan sortíem de missa. Després que el meu pare morís, molt jove, ja no vaig tornar a entrar a la cova; necessitava la seva companyia.

Pilar

Gran petit relat, que m'ha portat bonics records, jo també havia fet incursions pel turó de la Peira quan era un nen. Una abraçada

No és gens fàcil ser un heroi, però és una aventura que mai s'oblida!

M'ha agradat molt el teu relat i m'has tingut amb l'ai al cor, ai aquests nois que no en tenien prou amb les aventures del seus pares!

No cal que digui que està molt ben trenat. Felicitats!

Una abraçada,

Materile

El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

Comissió XI Concurs ARC