Somni daurat

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

De vegades en Jan Gim recorda, encara que només sigui de manera selectiva, els somnis que té. Avui 14 de gener del 2021 s’ha despertat amb el record del somni de la nit, somni que l’ha transportat, amb tota nitidesa, als anys 53-54 del segle passat, quan tenia la tendra edat d’onze o dotze anys...

———oOo———

En Jan Gim i tres companys més de classe en sortir del col•legi i abans de tornar a casa solien apropar-se al Turó de la Peira a córrer l’aventura de passar mines. Sí, ells en deien “a passar mines” al fet de ficar-se dins dels refugis antiaeris perforats durant la guerra [in]civil del 36 al 39 (1)

El que anava al davant era portador d’un trosset d’espelma (2) i els acompanyants el seguien ben juntets i caminant a poc a poc. Tots es consideraven uns herois davant el fet d’endinsar-se en una cavitat tan espantosa.

Aquestes heroïcitats les feien de tant en tant, fins que un dia, quan ja estaven força endins del refugi, al capdavanter li va caure l’espelma i, com es pot preveure, es va apagar. A les palpentes van trobar-la però els mistos, en obrir la capsa de cap per avall, van anar a parar al terra i no hi va haver manera de trobar-ne cap. Fent el cor fort, i ben agafadets, varen fer marxa enrere i van aconseguir sortir d’aquell cau. Aquell dia es varen considerar més herois que mai!

Varen trigar una mica a tornar a fer aquestes temeritats, fins que un dia un del components de la colla es va presentar amb una lot. Allò, allò era una altra cosa... encara que, ben mirat, no tenia el mateix gust!


———oOo———

La memòria flaqueja. N o en va a Jan Gim, demà li cauen els primers 79 anys, i per més que s’esforça, un cop despert no pot recordar els rostres dels companys amb la mateixa claredat que en el somni... somni daurat!


(1) Refugi 647 anomenat Refugi Antiaeri de Can Peguera
(2) Era una època de força restriccions elèctriques i a totes les cases hi havia espelmes a dojo.


—————
Escrit el dijous 14 de gener del 2021
Revisat al dia següent per la Pilar Campmany i Piqué





Comentaris

  • Ei, ja sé qui és en Jan Gim[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 11-02-2021 | Valoració: 10

    Sé qui s'amaga darrera el nom de Jan Gim i sé que la data és important pel personatge a l'ombra. I també sé que, a hores d'ara, les aventures infantils adquireixen una rellevància especial pel fet de ser llunyanes i pel fet de ser una època de descobertes.
    Tot allò que fèiem de petits porta una aureola d'aventura meravellosa.

    Ho has transmès perfectament, Joan. La sensació de perill en estar en una cova fosca i la pèrdua de l'espelma que il·luminava el camí, la por d'haver de fer marxa enrere a poc a poc i l'alleugeriment en trobar l'entrada finalment. Tot i que la companyia dels altres donava, sens dubte, una mica de seguretat al grup. Aventures de petits mascles!

    Una abraçada

  • Somnis nostàlgics[Ofensiu]
    Pallars | 25-01-2021

    Tot i estant a les palpentes he visualitzat aquesta colla d'amics agosarats a la recerca d'aventures sota terra. Segur que resultaven tan excitants com per mantenir-les vives dins la memòria i reviure-les a través dels somnis.Uns tocs de nostàlgia ben bonics.
    Salutacions.

  • Aquestes aventures[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 24-01-2021

    Són aquelles que m'agraden, les que la memòria et retorna.
    Jo no vaig estar mai, de jove, en cap d'aquests búnquers de la guerra, a la meva escola també en tenien, era dels Maristes, i recordo que en fer la piscina va sortir al descobert un d'aquests túnels que duia a un cementiri de monges, mortes durant la incivil guerra aquella.

    M'agrada el ritme del relat, està ben escrit i de comprensió ràpida (no com els meus, oi? Que sempre et feia patir). T'arriba al cor, i al cervell, i això m'agrada també.
    És del teu estil, i això està bé, tenir un estil vull dir, una marca de la casa.

    Sort en el concurs!

    Ferran


  • Bon excercici de memôria[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 23-01-2021 | Valoració: 10

    un bon relat, Joan, i un bon exercici de memôria i de retorn a una edat meravellosa, sense problemes i amb un futur per endavant.
    Una forta abraçada

  • Bon excercici de memôria[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 23-01-2021 | Valoració: 10

    un bon relat, Joan, i un bon exercici de memôria i de retorn a una edat meravellosa, sense problemes i amb un futur per endavant.
    Una forta abraçada

  • Aventures inoblidables[Ofensiu]
    Montseblanc | 22-01-2021

    S'ha de ser infant per trobar aventures on els adults només hi veurien una activitat avorrida o fins i tot un perill. Petites aventures com les del relat que es viuen amb tanta intensitat que queden gravades per sempre dins nostre. I quina sort si el cervell de tant en tant ens les presenta en somnis!
    Gràcies per aquests records i que per molts anys puguis anar celebrant aniversaris amb salut i relats!

  • La petita història [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-01-2021 | Valoració: 10

    Sí noi, quins records més entranyables aquells dels 10 o 12 anys! Has dibuixat perfectament els jocs d’aquells nens pel turó de la Peira.
    I per cert, ja saps que em vaig jubilar als 55, el 31 de desembre del 2014? Ara visc a Ribes de Freser. Si puges per aquí dalt, serà molt i molt ben rebut!
    Una forta abraçada, Joan!

    Aleix

  • Molt interessant!![Ofensiu]
    Naiade | 20-01-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat tan ben explicat, quasi m'hi he trobat acompanyant a aquests nois, de fet quelcom de similar, encara que no tan agosarat vaig fer en aquestes edats. Records inoblidables, que perduren en la memòria, llàstima de no poder retenir el rostres dels amics que ens hi acompanyaven.

  • Grans records, grans aventures...[Ofensiu]
    brins | 20-01-2021 | Valoració: 10

    Uns records molt ben plantejats, Joan, que faciliten la memòria del lector.Jo també vaig participar en aquest tipus d'aventura, però no va ser en el Turó de la Peira, va ser a la plaça de Virrei Amat, amb la companyia d'unes amiguetes i del meu pare quan sortíem de missa. Després que el meu pare morís, molt jove, ja no vaig tornar a entrar a la cova; necessitava la seva companyia.

    Pilar

  • Quins records[Ofensiu]
    Josep Maria Gispert i Amorós | 20-01-2021 | Valoració: 8

    Gran petit relat, que m'ha portat bonics records, jo també havia fet incursions pel turó de la Peira quan era un nen. Una abraçada

  • Quines aventures![Ofensiu]
    Materile | 20-01-2021 | Valoració: 10


    No és gens fàcil ser un heroi, però és una aventura que mai s'oblida!

    M'ha agradat molt el teu relat i m'has tingut amb l'ai al cor, ai aquests nois que no en tenien prou amb les aventures del seus pares!

    No cal que digui que està molt ben trenat. Felicitats!

    Una abraçada,

    Materile

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

123 Relats

1293 Comentaris

164231 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.