En Jordi, la princesa, el drac i el cavall

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
En Jordi, la princesa, el drac i el cavall

En Jordi ja feia molts anys que es dedicava a salvar princeses de les urpes dels dracs i després feina fuig, mandra no em deixis, havia de sortir per cames, sempre havia estat un conco empedreït, per no haver de casar-se amb la princesa de torn..

Però ja en començava a estar cansat d’aquesta feina, hauria de buscar un lloc desconegut on la seva fama no hagués arribat i no el poguessin localitzar...

—En què penses, Jordi —li etzibà en Cametes, el seu cavall, que quan anaven sols sempre li donava un xic de conversa.
—Penso que ja n’estic més que cansat de la feina, Encara no sé com he acceptat l’encàrrec dels reis Prudenci i Remei...
—No deu ser perquè la filla es diu Esperança i...?
—Què hi té a veure el nom?
—Així de bell començament em consta que la princesa és una preciositat i potser tens l’esperança d’un bon casament —contestà en Cametes, amb la secreta esperança que fos així per poder descansar de la vida tan atrafegada que portaven.
—No em facis riure, Cametes, ja saps que la vida de casat no es per a mi.
—Doncs hauries de pensar-hi una mica. Ja tens una edat! A mi, la veritat també m’agradaria trobar una bona euga...
—Au, va! Deixem de parlar de dones. Ens estem acostant a la zona on ens han dit els reis que es trobava la cova del drac.
—És veritat, es comença a notar una certa escalforeta.
—Mira! Allà al fons hi ha l’entrada de la cova. Sembla que hi ha un rètol... Cova del drac Bonifaci!
—Caram! Sí que n’és de modern aquest drac.
—Sembla que hi ha algú al defora.
—Jordi, jo diria que és la princesa.
—Doncs, què vols que et digui. No tindria cap disgust si s’hagués escapat tota soleta. Sembla que ens fa senyals amb la mà.
—Potser no vol que fem soroll.

Així que en Jordi i en Cametes arribaren a la cova, la princesa els digué amb una veu ben dolça:

—Oh! Bon cavaller. No feu soroll o despertareu el drac.
—Si es desperta, pitjor per a ell —contestà en Jordi fent-se el valent i defallint alhora davant la bellesa de la princesa.
—Oh, no! No us hi hauríeu de barallar pas. És un drac la mar de bona persona... vull dir que és un drac molt bo.
—Això vós com ho sabeu? —preguntà en Jordi amb un fil de veu.
—Perquè fa temps que ens coneixem.

En Jordi baixà d’en Cametes i fent veure que mirava si els arnesos estaven ben tibats, li digué en veu baixa:
—Aparta’t un xic i deixa’m fer...
—Em sembla noi, que només en tens dues, però has caigut de quatre potes —li contestà en Cametes de manera sorneguera.
—Ara no estic per brocs, deixa’m fer, deixa’m fer!

I dirigint-se a la princesa continuà

—Fa temps que el coneixeu? Com és això?
—Quan era ben petit no volava gaire bé i va caure als jardins de palau. Jo també era petita i ens vàrem entendre força tot jugant...
—I els vostres pares...
—Ells no sabien res de res ho fèiem d’amagat. Fins i tot li vaig ensenyar a llegir i a escriure
—Si tan bo és, cóm és que us té segrestada?
—I ara! La de vegades que m’ha vingut a buscar i hem passat força estona aquí en els seus dominis.
—Doncs... com és que el vostres pares m’han demanat que us alliberi de les seves urpes?
—Es deuen haver espantat perquè la meva estança s’està allargant un xic més del compte. Deuen haver temut el pitjor... Com que tothom parlar tan malament dels dracs ho han donat per fet.
—Més del compte? Què voleu dir?
—Altres vegades ni s’assabentaven que marxava de palau, me n’anava i hi tornava amb força prestesa, però aquest cop...
—Què té de diferent?
—Com us he dit, de petit li vaig ensenyar a llegir i a escriure, però sense aprofundir gaire. Ara per fi s’ha decidit a escriure una novel•la i la hi estic corregint.
—Una novel•la?
—Sí, una novel•la! —digué el drac sortint de la cova tot bo i badallant.
—Vaja, ja hi som tots! —pensà en Jordi prement el pom de l’espasa.
—No temeu, cavaller, no temeu. Sóc un bon amic de l’Esperanceta i, a més a més, sóc vegetarià.
—Doncs la princesa hauria de tornar a palau. Els seus pares pateixen... Una cosa... com es titula el llibre que heu escrit?
—El bon drac i el cavaller destraler.
—Títol força original! I de què tracta?
—Senzillament de desmitificar una llegenda que corre molt i que fa quedar força malament els dracs. Sí, és que els dracs només volem ser ben tractats i donar escalfor a les llars que ens acullen bé.
—Vist així, no deixeu de tenir la vostra part de raó —digué en Jordi.
—I tant que tinc raó!
—I ara, ara que ja comencem a tenir-nos confiança per què no ens tutegem tots tres? —proposà la princesa.
—Per mi d’acord —digué el drac.
—Per mi també —afegí en Jordi tot mirant embadalit la princesa.

***

Hola a tots, suposant que hi hagi algun lector, sóc en Cametes i us explico el final d’aquesta història ja que els tres protagonistes no estan per aquestes coses.
Decididament, en Jordi va caure en les mans de l’Esperança.
Decididament, el llibre del drac va ser un best-seller,
Decididament, a palau vaig trobar una euga per... bé ja us ho podeu imaginar i tots contents!


Escrit la vigília de Sant Jordi 2020
Revisat per la Pilar Campmany i Piqué, el dimecres 5 d’agost del 2020

Comentaris

  • Bona versió[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 06-05-2021

    Ja saps que m'agraden els teus girs originals dels relats, com el del Colom que has presentat al concurs, per exemple. Fas amb gràcia versions ben trobades, i ben estructurades, ets el mestre dels diàlegs, aquí a relats. Poca gent els utilitza amb la teva mà esquerra.

    Un dia que tinguis temps i estiguis avorrit, cosa que sé no et passa -sempre estàs fent coses, m'han dit-, hauries de publicar els teus relats, fer una autoedició, o publicar-ho amb la gent de l'associació... ets associat? Bé, no importa, has de fer un recull dels teus relats més famosos, els teus contes de Nadal i altres llegendes com aquesta, a Bubok, per exemple, també es pot fer, hi ha un xicot que ronda els vint que et pot ajudar, segur.
    I després fer que la gent els compri, o els regales als amics, ens farà gràcia tenir un llibre teu a les prestatgeries.
    Rumia-hi!

    Bona llegenda Joan, i gràcies per penjar-lo també en el repte, encara que fos fora de concurs.

    Una abraçada

  • Molt bo[Ofensiu]
    TerricheT | 04-05-2021

    M'agrada aquesta versió de la llegenda del drac, la princesa, el cavaller Jordi... i el cavall, el cametes, que a moltes històries queda bandejat ignominiosament, tu el fas prendre el protagonisme que es mereix. Molt bé!

    Molt ben escrit i ben redactat, i malgrat que tot és diàleg, ens descrius l'entorn i la situació amb elegància, i ens situes en un indret sense gaire esforç, i la lectura és fluida i agradable, que tot i semblar llarg el relat, se't fa curt.

    Et felicito.

  • Una versió més civilitzada i divertida[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 25-04-2021 | Valoració: 10

    Comencem bé: un cavaller que diu "feina fuig", "mandra no em deixeu" i que se'n va per cames cada cop que salva una princesa perquè no té vocació de casat. Això ja és una novetat per aquells que creuen a ulls clucs la llegenda tradicional de Sant Jordi i el Drac. Aquí el lector ja comença a somriure esperant que hi haurà més canvis al llarg de la història. Un cavall que es diu Cametes i que vol formar una família amb una bona euga i descansar de tantes aventures per aquests mons de Déu tampoc és el que ens havien explicat. Però un drac que que té per nom Bonifaci ja és la traca final.

    Però encara hi ha més sorpreses. Resulta que en Bonifaci, drac il·lustrat per la princesa, vol escriure una novel·la, com tothom en aquest país nostre. Només ens faltava el drac per a fer la competència a tots els escriptors que volen estrenar per Sant Jordi. Ja són una munió. I el títol ja apunta a que el cavaller no aconseguirà matar-lo, primer perquè no ha segrestat ningú i en segon lloc perquè té massa mandra per a actuar. A més a més, només té ulls per la princesa. Ai, l'AMOR! Quan arriba, no té aturador.

    Resultat: una versió oficiosa de la llegenda, però que m'agrada molt més que no pas la de sempre on hi ha princeses esporuguides, sang i morts. I si algú vol una rosa, no cal que sorgeixi de la sang del drac. Que la cultivi al jardí o que la compri a les paradetes que omplen els carrers de la ciutat en el dia de la nostra Diada primaveral.

  • Evolució[Ofensiu]
    Materile | 23-04-2021 | Valoració: 10

    Una bona evolució de l Història del drac i de Sant Jordi, i la princesa, esclar!
    Tres personatges imprescindibles per escriure aquesta llegenda.
    Gràcies al gran escriptor i pensador JOAN GAUSACHS!!! Sense ell no podríem gaudir de bona lectura.

    Una forta abraçada!!

    Materile

  • Evolució[Ofensiu]
    Materile | 23-04-2021 | Valoració: 10

    Una bona evolució de l Història del drac i de Sant Jordi, i la princesa, esclar!
    Tres personatges imprescindibles per escriure aquesta llegenda.
    Gràcies al gran escriptor i pensador JOAN GAUSACHS!!! Sense ell no podríem gaudir de bona lectura.

    Una forta abraçada!!

    Materile

  • visca el drac[Ofensiu]
    Laura Serradell Meler | 22-04-2021 | Valoració: 10

    Un relat molt entretingut i original. Desmitificant llegendes i mites....

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

123 Relats

1282 Comentaris

157575 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.