Cinema terrorífic

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

En Boris va sortir del cinema tremolant. El seu pare ja li havia advertit que no anés a veure aquest tipus de pel·lícules, però ell va voler fer el valent i va insistir tant i tant que el pare va haver de cedir i el va deixar anar a l’última sessió.

Corria més que caminava, volia arribar ben aviat a casa i tancar-se a la seva estança. A més, no volia veure el seu pare, sabia que el renyaria si el veia tan tremolós.

Quan va arribar, va obrir la porta lentament procurant no fer soroll, sabia que si ho feia amb rapidesa grinyolaria sorollosament. Entrà de puntetes aguantant tant com podia la tremolor i l’espetec de dents...

Dins la seva habitació l’estava esperant un figura espectral, alta, tota vestida de negre, cara blanca amb uns grans ullals que regalimaven sang.
Quan la va veure, es va quedar petrificat...

***
Al Boris encara li durava la tremolor. Una altra vegada faria cas al seu pare i no aniria a veure mai més aquell tipus de cinema, era ben evident que ell només podia veure pel·lícules de morts vivents, matances i altres coses d’aquest estil.

Lentament, va obrir el taüt i s’hi va allitar. El Boris, fill del comte Dràcula no estava prou preparat per anar a veure cintes de dibuixos animats per a criatures.

————
Escrit el divendres 20/11/2020
Retocat, sols una mica, el dissabte 21/11/2020
Retornat de les mans benefactores de la Pilar Campmany i Piqué el diumenge 22/11/2020


Comentaris

  • Molt perspicaç![Ofensiu]
    Pallars | 30-12-2020

    Un relat molt ben portat, trobo que també tens la mà trencada (no et voldria aterrir, eh?) creant un ambient terrorífic com aquell que res...
    Espero que acabis aquest any bandejant el terror per endinsar-te en una nova aventura que ens deixi bocabadats.
    Salutacions!

  • Quina por[Ofensiu]
    Naiade | 16-12-2020 | Valoració: 10

    Ai Joan,, avui si que m'has ben enredat, no m'esperava aquest gir final. Com sempre l'hi has fet punta. Ets un gran mestre .
    Una abraçada i Bones Festes!!

  • Qui té por de què?[Ofensiu]
    MariaG | 15-12-2020 | Valoració: 10

    Molt ben pensada aquesta jugada. És cert que cadascú té les seves pròpies pors i que el que em fa por a mi, potser no li fa por a un altre. Tot i que jo sóc molt poruga, quan era una adolescent anava a veure les 24 hores de pelis de terror. Hi havia de tot, també molta peli de sang i fetge. I després m'estava una temporada que veia fantasmes per tot arreu. Per això m'he sentit una mica identificada amb la primera part del teu relat. Després, quan li has donat la volta, ho he trobat genial.

  • Sensacional ![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-12-2020 | Valoració: 10

    Un relat sensacional, Joan! El gir que li has donat al final és bestial ment bestial! M’ha encantat llegir-te de nou i retrobar el teu estil tan Personal. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Pel·lícules que traumatitzen[Ofensiu]
    Montseblanc | 09-12-2020

    És ben bé que això de les pors és una cosa molt personal i cada un de nosaltres podem tenir "la nostra". Al final m'ha semblat divertit el teu relat tot i que l'escena en que el protagonista arriba a casa i obre la porta m'ha posat en tensió.

    (Per si ho vols arreglar al teu arxiu, on diu "un figura espectral", diria que l'article hauria de ser femení. Tot i que la paraula "figura" també pot ser del gènere masculí segons el significat, no crec que en el cas del teu relat ho sigui)

  • brins | 06-12-2020

    Volia dir "enredat". Ai aquests ditets...





  • Uau!!![Ofensiu]
    Materile | 05-12-2020 | Valoració: 10

    Ostres, Joan! Quina por que he passat, jo sóc molt poruga!

    El final, el final és BRUTAL!!! Quin gir més impensable! Pobre Boris!!

    Molt bé, m'has ben enganyat. Ja no es pot confiar ni amb el amics; no els veus venir i, plas!!!, te la claven pel darrere.

    Materile

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Crec que ja havíem donat per bo un relat anterior amb el mateix títol. Si vols fer modificacions després de rebre el nostre missatge d'acceptació, el pròxim cop t'agrairem que ens ho comentis, ja que si el retoques i no ens adonem, és possible que els jurats rebin el relat anterior.

    No passa res, aquest cop, però si molta gent comença a modificar relats un cop presentats, ens serà molt difícil controlar qui presenta un relat i qui no. A part que a les bases diem que no es poden esborrar relats un cop acceptats.

    Volem que quedi clar que sense el consentiment de la Comissió del Concurs, aquests canvis no es poden fer.

    Agraïm la comprensió de tothom.

    Enfront de qualsevol dubte, concursos. arc@gmail.com

    Gràcies.

    Relat acceptat, gràcies per participar, i sort!


    Comissiço XI Concurs ARC de microrelats

  • A cadascú lo seu[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 05-12-2020

    Salvant les distàncies, sóc una mica com el pobre Boris, no necessito ni entrar al cinema per a q em faci por una peli de terror. Potser la primera película de terror a Vaig veure va ser Blancaneus. Van haver d'arrencar el cromo de l'àlbum de la xocolata.
    Fins al proper mes-relat, Joan!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182836 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.