Qüestió de subsistència

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

Em dic… bé, potser serà millor no dir-ho, encara que sóc tan cèlebre per la resolució de casos com Joanet l’esbudellador; el fantasma de l’òpera; els crims de Conca; els assassinats del ressentit director del museu de cera... i tants i tants d’altres que faria interminable la llista que han fet que la meva fama pugi com l’escuma i el meu nom sigui força conegut.

Quatre periodistes dels diaris més importants m’han fet tanta, tanta propaganda esbombant els meus èxits que temo ser víctima de la màfia. Afortunadament —potser aquesta no és la paraula més encertada—, tres d’aquests repòrters ja han passat a millor vida...

Ara em queda l’esperança que el quart em doni les mateixes facilitats i no em resulti massa dificultós donar-li el passaport. Tot és qüestió de subsistència.

————
Escrit el dilluns 18 de gener del 2021
Tornat revisat per la Pilar Campmany i Piqué al dia següent.


Comentaris

  • Materile | 16-02-2021 | Valoració: 10


    Ui, tindré feina per endevinar el personatge aquest tan horrible i alhora fascinant.

    Aquest més, Joan, m'has deixat sense alè i sense saber qui és aquest ésser tan misteriós. Et felicito per la teva gran imaginació. Ben escrit, i sense trepitjar el camí de la llum.

    Una abraçada,

    Materile

  • Bon relat[Ofensiu]
    brins | 15-02-2021 | Valoració: 10

    Curt, però molt complet. Gràcies per oferir-nos tanta imaginació, Joan; el teu estil és inconfusible.i els teus personatges, deliciosos encara que siguin assassins...

    brins

  • Subsistència adequada [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-02-2021 | Valoració: 10

    És molt curt i a més molt esfereïdor... i intrigant... fins al final.
    Aleshores ets víctima de la màfia per assassí...
    Saluts...

  • Ui, quina por em fas![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 11-02-2021 | Valoració: 10

    Sempre t'empatolles històries originals i de suspense i això és una de les coses que més m'agrada dels teus escrits. A banda de la correcció de la llengua, que també és molt important. Ja saps que jo no visito gaire RC per qüestions que ara no venen al cas. Per això tens l'amabilitat de donar-me facilitats i penjar-me els teus escrits al whats. Però ara el whats no vol funcionar i hauré d'esperar a que algú em solucioni el que, segurament, serà una futesa.

    Em fa molt de goig llegir els teus relats, ja ho saps, Tens aquesta capacitat, que deu d'ésser innata, de transmetre tota una història amb poques paraules, escollides, esclar, per a frapar el lector.

    Molt bo!

  • Així no sabrem com es diu?[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 10-02-2021

    Ens has deixat amb les ganes de saber-ne el nom, d'aquest, detectiu?, tan cèlebre, amb qui prefereixo tenir la fortuna de no topar-m'hi mai.
    Sobre els teus comentaris al meu relat, t'he de dir que no he vist "El diablo sobre ruedas", si la trobo ho faré. I sobre si t'explicaré com acaba: pot acabar de moltes maneres, prefereixo que cadascú triï final que li agradi més (com amb els noms del teu famós detectiu) o pot no acabar i tractar-se d'una interminable persecució..
    Fins al proper!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

119 Relats

1253 Comentaris

153738 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.