Aniversari [6] Duet per a una sarsuela

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Quan jo era jovenet escoltava força sarsueles. Els temes que es tocaven eren força repetitius, qüestions amoroses, mals entesos, enfrontaments... En el mes d’agost del 2009 se’m va ocórrer aquesta bajanada.

Els personatges de Fermí i Agustí estan lleugerament enemistats. En Fermí, que sempre ha estat un bala perduda, com si fos un nou Tenorio, li vol pispar la promesa.

Fermí
Si, com jo t’aimo, sabessis
No em miraries així,
Tu, Pepita, ets mon destí
No em facis aquest menyspreu

Pepita
Però, tu ja saps, bon Fermí
Que jo ja estic compromesa
No vulguis, que una sorpresa
Jo li clavi a l’Agustí

Fermí
L’Agustí és un pocapena
Que no mereix altra cosa
Pensa que tu li fas nosa
Pensa que surt amb l’Helena

Pepita
Amb l’Helena, l’Agustí?

Fermí
Sí, Pepita, et dic que sí!

Pepita
Això no m’ho pot fer a mi
Jo no l’he mai enganyat

Fermí
Però pots fer un disbarat
Pensa en tu, i pensa en mi
Au, beneita digues que sí


La Pepita, que no és tonta, s’adona de les intencions d’en Fermí i canvia de tàctica.

Pepita
Mira que n’ets de pesat,
Però… no està mal pensat
Ja, que ell, a mi, em traeix
Jo m’hi tornaré amb escreix

Fermí
Ara t’escolto, Pepita,
Amb mi seràs més feliç
Jo, per tu, estic malaltís
Sents el cor com em palpita?

Pepita
Es talment com el motor
D’un cotxe de fer curses
Ai, Fermí, t’ho dic de veres
L’Agustí ja és un record


En Fermí, de cop i volta, pensa que potser ha anat un xic massa lluny i...

Fermí
Pepita dels meus amors
Vols dir que no corres massa?
L’Agustí és el teu promès...

Pepita
Doncs haurem de partir peres
Sí, Fermí, t’ho dic de veres
L’Agustí ja és un record.
Aquesta mateixa tarda
Et presento la família
Els pares, la tia Otília...
I no et faci cap basarda

Fermí
Pepita pensa-t’ho bé,
No cal que ens precipitem
Serà millor que ho deixem
O sigui que passi ho bé.


En Fermí, surt precipitadament per un cantó de l’escenari ia Pepita, aguantant-se el riure, continua cantant

Pepita
Doncs haurem de partir peres
Sí, Fermí, t’ho dic de veres
L’Agustí ja és un record.



Aquí va acabar la inspiració, potser continuarà un altre dia, ja veurem...

—————
Començat a l’agost del 2009... acabat el diumenge 5 d’abril del 2020, en ple confinament pel coronavirus.
Tornat revisat per la Pilar Campmany i Piqué, el dilluns 6 d’abril del 2020

Comentaris

  • M'has fet riure[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-05-2020

    I no facis cas dels comentaris del fòrum, i el del jutge, que potser té raó, però tu has d'acabar amb un altre relat aquest curs.

    I tal dia farà un any i així celebrarem l'aniversari!

    Espero el teu últim relat!

    Ferran, l'homefosc

  • La volta del mitjó [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-05-2020 | Valoració: 10

    Amb quatre ratlles has dibuixat la picardia de la vida. I amb el sentit de l’humor que et caracteritza. Parles d’una època, però podria ser també avui. Una forta abraçada, Joan, m’alegra molt comentar-te i llegir-te de nou.
    Aleix

  • comentari del jurat[Ofensiu]

    És un text escrit amb gràcia, simpàtic. Tanmateix, no podem dir que es tracte d’un microrelat. Algú ens explica que, fa uns anys, va escriure una mena de sarsuela i, a continuació, la transcriu. Potser l’autor es podria haver limitat a transcriure la sarsuela com a microrelat (la peça en si conté una història).

  • T'escric amb un somriure als llavis[Ofensiu]
    Montseblanc | 26-04-2020

    Amè, divertit, un sainet en tota regla, i gens passat de moda, que el tema es ben actual!

  • Ideal![Ofensiu]
    Pallars | 26-04-2020

    Ideal per aquests temps de confinament que estem vivint. S'agraeix un toc de bon humor ben amanit amb música.
    I a veure si segueix la inspiració que en volem més!
    Salutacions

  • Ai, els homes[Ofensiu]
    Materile | 16-04-2020 | Valoració: 10


    Estic en pura contradiccions de fets. Quan he acabat d'aplaudir m'he posat a llegir el teu relat del mes.
    Ooooh, he passat de la gran tristor al riure, per obra i gràcia de les teves paraules escrites.Boníssim, un sarsuela molt picaresca. Quin paio el Fermí!! A veure què fa l'escriptor... Haurem d'esperar, això serà feixuc, estimat Joan!
    Molt bo i un bon diàleg, ja m'ho imagino! Felicitats!!!!

    Una abraçada,

    Materile

  • Molt divertit[Ofensiu]
    Naiade | 16-04-2020 | Valoració: 10

    S'agraeix en temps de confinament, poder riure una bona estona... Ai que murri que es el teu Fermí, però que llestes son les dones...M'ha agradat molt

  • Començo[Ofensiu]
    Josep Ventura | 16-04-2020 | Valoració: 10

    pel 6 que m'encanta i acabo pel 1 amb el cor alegre, són tots molt bons.
    Salut

  • Murri i picardiós...[Ofensiu]
    brins | 14-04-2020 | Valoració: 10

    Ets una capsa de sorpreses, Joan, ara ens presentes un gènere musical teatral amb la mateixa mestria de sempre!

    Ai aquest Fermí...un veritable pillet que vol conquistar la Pepita a qualsevol preu, però sense cap compromís...Potser aquesta actitud no ens és gaire desconeguda, oi?

    Una abraçada,

    Pilar

  • L'he sentit[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 10-04-2020

    Teatre, Pastorets... i, ara, Sarsuela! El to irònic i el gènere dramàtic són el teu terreny, Joan. Un text que s'escolta mentre es llegeix.
    Que bé llegir-nos malgrat el confinament! Per les ganes de broma, suposo i desitjo que tu i els teus esteu bé.
    Fins al proper mes-relat!

  • Interessant sarsuela ;)[Ofensiu]
    Romy Ros | 09-04-2020 | Valoració: 10

    Enhorabona Joan Gausachs,
    No t'imaginava escrivint sarsuela, però he de reconèixer que no està gens malament.

    Tindrem la resolució d'aquest conflicte? Una propera entrega estaria bé...
    Vull saber com acaben aquest parell... ha, ha, ha!
    M'has fet dibuixar el somriure que aquest confinament començava amagar.

    T'envio una cordial salutació,
    Romy Ros ;)

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182578 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.