Passejar en el temps...

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

Heribert Jordi Bel estava treballant amb força dedicació en la construcció d’un aparell que fos capaç de traslladar-lo en el temps. Una idea que l’obsessionava des que de jovenet havia llegit la novel·la La Màquina del temps de Herbert George Wells. Ara, amb els estudis adquirits creia, intuïa que seria capaç d’aconseguir-lo…

La constància i els esforços varen tenir premi, va aconseguir fer una mena de vestit espacial, amb el qual, i per mitjà de la ment, podria viatjar a través del temps i ser un espectador privilegiat del que havia succeït anys, segles, enrere… Havia gaudit, i molt, rememorant passatges de la seva infantesa. L’havia, però, de perfeccionar, havia de trobar la manera de viatjar cap al futur.

———oOo———
Heribert Jordi Bel contemplava, força abatut, les restes cremades del seu invent. En mala hora va trobar la manera de viatjar vers el futur i ser espectador de les desgràcies que li havien de passar. No hi ha res pitjor que conèixer el que t’ha de succeir sabent que no pots evitar-ho de cap de les maneres…

————
Escrit el26/03/2021
Revisat el mateix dia per la Pilar Campmany i Piqué


Comentaris

  • Molt original[Ofensiu]
    Naiade | 18-04-2021 | Valoració: 10

    Encara que el tema dels viatges en el temps esta molt treballat, li has donat un caire distint a tot el que he llegit. De vegades la curiositat ens pot gastar males passades.
    Sort

  • És cert...[Ofensiu]
    brins | 16-04-2021 | Valoració: 10

    Descrius una gran realitat, Joan, viatjar vers el passat podria ser agradable si estigués
    a les nostres mans escollir només els moments feliços, però fer-ho vers el futur, pot ser molt perillós.

  • Ai, la curiositat![Ofensiu]
    Materile | 13-04-2021 | Valoració: 10

    Suposo que l'home quan va néixer ja portava incorporada la curiositat.. Les ganes de saber per fer X. Has plantejat un relat un relat molt molt ben travat, diferent i sorprenent.
    Felicitats!!
    Una abraçada,
    Materile

  • Ben senzillament[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-04-2021

    Ens fas un resum de la màquina del temps d'H.G. Wells, i ens fiques a un catalanet de pro, amb llinatges semblants al del famós escriptor noucentista, que no dubto que deu ser casual... ;-) iens fas un micro de ciència-ficció molt ben trobat, amb el teu estil personal, la teva gràcia narrativa, i la teva fina ironia.

    Especular és allò que ens fa mirar al futur, no cal anar-hi a viure, ni voler saber què passarà. Especular sobre què pot passar és la gràcia de la cifi, i tu ho has encertat en un relat senzill i ben dibuixat.

    Un relat de cifi ben portat, i senzillament.

    Sort!


    Ferran

  • Estava a punt[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 10-04-2021

    Com m'agrada trobar els teus relats al peu del canó. A veure si puc esgarrapar estones i idees, abans no s'acabi el curs relataire. M'he embolicat en fer una novel·la, Joan, jo q sempre he sigut d'escriure curt.
    M'agrada molt la màquina del teu Jordi, quina feinada m'hsuria estalviat en aquest projecte d'escriptura en q, t'acabo de dir, estic ficada. Potser no em caldria ni escriure, si pogues fer aquest viatge d'espionatge al passat. Però, casum l' olla, li has deixat q cremi la màquina. A mi, mai se m'ocorreria d'anar a guaitar el futur.
    Abraçades virtuals!

  • Passat, present, futur [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-04-2021 | Valoració: 10

    Sempre m’ha intrigat el per què tants escriptors i directors de cine volen anar més enllà, descobrir el futur, descobrir la màquina del futur. Reconec que és una temptació saber-ho, però no estem millor ara , no hauríem de millorar la màquina del present? Joan, com sempre és un plaer llegir-te. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182058 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.