Cercador


Llista categories

Aniversari [7] Els testos s’assemblen a les olles

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Uns dies abans de complir els cinc anys, el meu net petit, li va dir a la iaia: Iaia, compra’m un regalet que t’agradi a tu i que sàpigues que m’agradarà mi.

Aquesta frase dita amb tanta espontaneïtat em va arribar i, seguidament vaig pensar que de petit, li havia sentit dir la meva mare [que a.C.s.] que ella, mai, però mai, regalaria una cosa que a ella mateixa no li agradés.

I... relacionant les dues coses vaig recordar que una vegada s’acostava el sant o l’aniversari de la meva mare i jo que devia tenir uns set o vuit anys a tot estirar li volia fer un regal. Com que no tenia cap dineral li vaig fer un regal força senzill però que, almenys a mi m’agradava. Li vaig regalar un tebeo d’en Roberto Alcázar y Pedrín, tebeo que a finals dels anys quaranta del segle passat estava força de moda.

Queda ben palès que les tres generacions reafirmen allò que es diu dels testos i les olles.


————
Escrit el dijous 14/05/2020 i el divendres 15 la Pilar Campmany i Piqué me’l torna revisat. Gràcies!

Comentaris

Afegir comentari
  • Què llest és el net petit.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-09-2020 | Valoració: 10


    M'ha fet riure, aquest especial relat, on el net és un xic molt intel.ligent i molt especial.

    Es tesos s'assemblen a les olles? Bo.... excepcional!!!
    Ha ha ha...
    Saluts i cuida't...

  • Que difícil!!![Ofensiu]
    Materile | 23-05-2020 | Valoració: 10

    Sí, m'agrada el teu relat! Un problema que potser ens el fem nosaltres. Decidir és difícil, però decidir pels altres, encara ho és més, i, a sobre per dos. Ai, els nets, quan es posen a pensar treuen tot allò que guardava el motlle.
    Molt bé.
    Em sap greu no haver estat apunt d'acabar el relat. La salut no és el meu fort.

    Una forta abraçada,

    Materile

  • Poesia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-05-2020 | Valoració: 10

    A mi que m'agrada la poesia, moltes vegades es debat què és. I diem que un bon poema l'ha de fer seu cada lector. I és veritat. I aquest relat teu és com un bon poema, cada lector se'l pot fer seu. Tots ens hem dit alguna vegada això del regal, que si m'ha d'agradar a mi o al receptor. Els teus dubtes són de tots, perque tots enm passat per aquest dubte. Una forta abraçada, Joan!

    Aleix

  • Doncs, sí[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-05-2020

    M'has fet pensar, benvolgut Joan, en la feinada que vaig tenir l'estiu passat per comprar-me un vestit que, alhora, havia d'agradar a la meva mare i a mi, era el regal que ella em volia fer pel meu sant. I també m'has fet pensar que serà molt dur l'aniversari que celebraré aquest divendres, sense poder abraçar a cap dels meus, ni a la mare, tot i viure a la residència de la cantonada de casa. No, no faré cap relat d'aniversaris i covid, no podria.
    Fins al proper curs relataire, Joan!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182767 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Afegir a preferits
Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >