...en tornar a comentar-te, però he estat molt atrafegat durant una temporadeta, fins i tot he tingut que tornar a llegir els altres tres capítols per fer memòria abans d'enfrontar-me a aquest.

No m'esperava aquest final, ni que arribés tan ràpid. Això m'ha fet pensar en que si jo hagués estat un dels veïns de la micronovela també m'haurien aixecat la camisa. M'han agradat molt aquestos quatre relats, els temes que hi has tocat i com ho has fet. Seguiré llegin-te, que ja he vist que en aquest temps has penjat força coses noves.

Una abraçada.

Una vida plena de coses buides és una vida buida, un forat de vida. Ho reflexes excel·lentment en aquest relat.

M'ha agradat en especial la part en la que detalles la total desvinculació emocional del protagonista envers les altres persones, però alhora, com manté el tracte estrictament necessari per a no semblar mal educat, per aparentar. Això ho diu quasi tot d'una persona.

Reitero el meu agraïment per haber-me recomanat aquest relat.

Una abraçada.

...els meus favorits el 6, el 10 i el 12. Tots tenes prou mala llet i un humor negre genial.

Una abraçada.

...que cerebral. Cada dia concatenem pensaments amb records, amb sensacions, amb sentiments... sense ser conscients de que és el nostre cervell el que ha establert aquestes conexions, que ens defineixen com a persones.

Un relat magnífic.

Una abraçada.

Havia sentit a dir que la xocolata era el substitut perfecte del sexe, però en Joan en fa un gra massa, demostra un egoïsme malaltís. Com aquest relat, la xocolata més bona és la que te un punt amarg.

Una abraçada.

...és la millor manera de viure, la més plena. Un poema genial.

Una abraçada.

...que hem de tenir en compte. Una manera encertadíssima de recordar-nos l'abraçada final.

Una abraçada.

...i amb final molt sorprenent. Jo diria que inesperat.

En el que portem de novel·la s'ha parlat de la crescuda del nivell del mar (que afecta directament a la vivenda del protagonista) i en aquest capítol també de les pluges torrencials; però resulta que la desgràcia la provoca un terratrèmol. Es tracta d'una maniobra de distracció? Em sembla genial, hi he caigut de quatre potes. A sobre, la desgràcia en qüestió està de rabiosa actualitat.

Tinc ganes de saber com afecten aquestos fets al desenvolupament de la història. També m'ha despertat molt d'interès el personatge femení.

Seguiré atent a les peripècies d'en Bonòs.

Una abraçada.

...i per aquesta genial recomanació. M'ha encantat el relat. És entremaliadament romàntic i juganer. Sobre tot m'ha posat un somriure a la cara la manera que tenen els protagonistes de marcar el seu "punt de trobada"; amb un PostIt, és tant d'oficina.

A mi també m'agraden molt els relats amb sorpresa final, de fet la immensa majoria dels meus són així. Suposo que en té la culpa haver llegit contes de Roald Dahl.

Seguiré buscant més sorpreses als teus relats.

Una abraçada.

No se'm hauria acudit mai que la protagonista li estava posant les vanyes a Déu... jejejej

No, seriosament. La sorpresa final és un dels grans valors d'aquest relat. Mentre el llegia no m'he pogut estar de fer-ho sense buscar constantment una pista que em digués perquè aquest amor era tan impossible.

També m'ha semblat molt tendre la part "amatoria" del text, de fet, ha contribuït força a fer més gran la sorpressa del final.

M'ha encantat.

Una abraçada.

...revisar la història (sagrada, o no) de tant en tant. I millor encara si es fa des del punt de vista literari.

Sobre la idea més important que he pogut extreure del teu relat, la del martiri, m'ha fet pensar en el que va dir Gandhi. Doncs afirmava que Jesús va ser el satyagrahi (revolucionari no-violent) perfecte, i que com a tal va portar la seva lluita fins a les darreres conseqüències, fins al sacrifici personal. Alliçonant i alliberant d'aquesta manera tant als oprimits com al seus opresors.

I sembla tenir raó, perquè el seu missatge a perdurat 2000 anys. Llàstima que ho hagui fet d'una manera esbiaixada, a costa de posar-se de la banda dels poderosos i gràcies a derramar tanta sang. En definitiva contradient-se.

És un plaer donar-li al coco amb cadascun dels teus relats.

Una abraçada.

...aquest conte que em va inspirar el darrer relat que he penjat. Sí, mentre el llegia, em va venir la idea per a una altra història. Passa't-hi, a veure què et sembla.

Una abraçada.

...aquest relat. Molt bo, però esfereïdor. He passat una mala, i això sí, intensa estona.

Mentre llegia no he pogut evitar de possar-me a la pell dels dos personatges. El cert és que el paper de l'assetjador (que potser m'escauria més, com a home) no se'm passaria pel cap mai de la vida i trobar-me en la situació de l'assetjada m'horroritza, i no crec que haguès tingut els pebrots d'actuar com ella. Només em queda el paper d'espectador al metro i, realment, tampoc hauria sabut reaccionar davant d'una escena com la que descrius. En la que, des de fora, no se sap qui juaga amb qui, ni quin grau de malicia hi ha en aquest joc.

També m'ha semblat molt fort que la protagonista narri els fets parlant de tu al assetjador. Això té un punt d'intimitat terrorific.

Com veus el teu relat m'ha fet pensar molt, i això m'encanta.

Una abraçada.

Nova entrega, nous personatges interessantíssims (i amb el dubte de si tindrán molt o poc protagonisme en els futurs capítols), i situacions que es van definint. Un canvi radical de vida és un gran començament per a una història.

Seguiré atent a les evolucions d'en Bonós.

Una abraçada.

...de l'assassí és complicat, però aquestes dues aproximacions m'han semblat genials. Dos relats complementaris per a uns fets realment escabrosos. M'han encantat.

Una abraçada.