La bruixa i el darrer fill

Un relat de: Fredegard Dogwood of Shadydowns

Un llenyataire i la seva muller vivien en una humil cabana al llindar del bosc. Duien una penosa existència que s'agreujà en constatar la impossibilitat de la dona per engendrar cap fill. Una casa sense nens no és una llar, i la joia de sentir les corredisses i jocs d'un infant era el tresor més anhelat pel matrimoni.

Això va empènyer al marit a fer tractes amb l'horrible bruixa que vivia en una cova dins l'atapeït bosc. Ell sabia de l'alt preu que exigia com a pagament pel seus remeis i de les pràctiques obscures que duia a terme, però la por no li va impedir endinsar-se a les profunditats de la boscúria.

A la tenebrosa gruta hi bullia una munió d'olles i calderes regalimants, que viciaven l'ambient d'aquell cau infecte amb els seus vapors, quan la encorbada anciana accedí a oferir els seus serveis al llenyataire. No era un encàrrec massa difícil però ella volia seguir rebent la mateixa abusiva compensació que demanava sempre. Deia que necessitava la sang i el llard de nens petits per preparar altres de les seves pocions i ungüents. El llenyataire va témer que li hagués d'entregar la vida del seu primogènit a canvi. Al contrari, ella li va demanar la del darrer dels fills que tingués gràcies a la seva intervenció, argumentant que no tenia gaire sentit cobrar amb precisament allò que el client havia demanat ajuda per aconseguir. Però com sabria quin seria el seu últim descendent? va preguntar el llenyataire. Ho sabria, li respongué la remeiera, i li lliuraria al poc de néixer o ell mateix acabaria sacrificant-lo.

No sense basarda, i forts dubtes, el llenyataire va administrar el pudent beuratge a la seva dona; pocs mesos més tard ella va quedar embarassada. Des de llavors l'alegria que sentien després del naixement de cadascun dels seus fillets i filletes es veia ràpidament enterbolida per la profunda angoixa del progenitor, a l'espera de la senyal que li indiqués que aquell era el nadó que havia d'oferir a la bruixa. Doncs, tot i saber que la personeta que acabava de néixer podia ser reclamada com a pagament del deute, un pare és incapaç de deixar d'estimar-lo des d'abans que vingui al món.

Així va ser com el matrimoni va anar engendrant fins a sis criatures, tres nens i tres nenes, amb l'esperança, cada vegada, de que el següent germanet fos el que salvés la vida al seu predecessor. Una desesperada manera de burlar durant anys el deute que havien contret amb la fetillera.

Mantenir tal quantitat de canalla va ser una càrrega inassumible per al llenyataire. La família empobria més després de l'allumbrament de cada nou infant, i la salut de la seva esposa es va veure molt ressentida en haver de suportat una maternitat tan continuada. Aquestes van ser les causes que van dur a que la dona no sobrevisqués al part del seu setè fill. La matrona no va poder aturar el torrent de sang que brollava de les entranyes de la mare després de fer-ne sortir el nadó. La mort de la seva muller va ser la senyal inequívoca de que aquell fill era el darrer que tindria el llenyataire.

Desolat, però amb gran determinació, va picar als podrits taulons que feien de porta al forat a la pedra on vivia la bruixa. Quan ella el va reconèixer esperava rebre la notícia de que ja podia endur-se l'últim fill del seu client, però l'únic que va entomar va ser un cop de destral que li esberlà el cap, segant-li la vida.

El llenyataire va respirar tranquil per primera vegada en anys. Però la felicitat que li donava la certesa de no haver de perdre cap dels petits va durar poc temps. El seu benjamí va emmalaltir greument. Ni avisar a la matrona va servir de res, aquella dolència li era totalment desconeguda. Era com si al nen li fos perjudicial ingerir qualsevol dels substitutius que li donaven en absència de la llet materna. Només hi havia un últim recurs, va dir ella: demanar ajuda a una vella curandera que vivia en una cova bosc endins, però exigia un preu molt alt com a pagament pel seus serveis.

Ell va agenollar-se a terra, posant-se les mans a la cara per amagar les llàgrimes que començaven a brollar. Havia acabat per sacrificar al seu propi darrer fill; en certa manera l'havia entregat a la bruixa.

Comentaris

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Rondalla de bruixeria, lliçó de vida[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-06-2008 | Valoració: 10

    Un conte, efectivament, amb molts dels elements clàssics.
    El personatge masculí accepta les condicions draconianes d'un pacte amb el personatge de forces obscures. Aquest li permetrà satisfer els seus desitjos ( el del matrimoni ), però un cop ha obtingut el que pretenia, pagant de pas un alt preu ( empobrir-se d'allò més, veure emmalaltir progressivament la seva companya per acabar perdent-la i haver de criar uns fills sense mare ) com a conseqüència, es nega a fer el que havia pactat i trenca brutalmente les condicions. En el mateix moment de cometre el delicte, signa la sentència ( la d'ell i la de la criatura ): el càstig és immediat, comença la penitència.

    M'ha agradat aquesta història amb regust de rondalla amb lliçó pràctica.
    Per cert, si a tu et va agradar el Retrat, permet-me que t'ofereixi la seva continuació: Galeria de retrats d'home feliç caient en un forat. Confio que serà del teu grat!

    T'envio una abraçada sense fer cap sacrifici, ben bé al contrari: amb molt de gust,
    Unaquimera

  • No he tardat gaire...[Ofensiu]
    copernic | 10-06-2008

    en complir la meva promesa i aquí estic, decidit a comentar-te aquest conte.
    Un relat fluid com deia la Clar de Lluna, ben evocat, amb moralina i que es llegeix amb interés. La història, és a dir el guió, és bo i et permet esplaiar-te en els detalls amb gran riquesa de vocabulari.
    Si em permets et faré una observació. Hi ha alguna frase una mica llarga, la construcció de la qual fa arrufar el nas. És un defecte que també tinc jo, per això el reconec quan el veig. No es que sonin malament però no acaben d'integrar-se en la general fluidesa del relat.
    Espero que valoris la meva crítica com una opinió personal, de la qual, evidentment, en pots fer cas o no. Rep una abraçada!

  • Clar de lluna | 10-06-2008

    ...un peix que es mossega la cua, eh? El teu relat podria ben ser una pel·lícula amb "moraleja" final ben trobada! Relat que es llegeix amb facilitat, diverteix i finalment fa pensar amb el misstge que transmets.

    Una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fredegard Dogwood of Shadydowns

Fredegard Dogwood of Shadydowns

62 Relats

120 Comentaris

67484 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Escric perquè m'agrada llegir. I segons deia Jorge Luís Borges:
"Cuando uno escribe, el lector es uno."

Vol dir això que escric perquè m'agrada llegir-me?

No n'estic segur. Però el que sí és cert és que si penjo els meus relats aquí és perquè m'agradaria ser llegit.

Espero els vostres comentaris!!!


També trobareu relats meus als llibres Relatsencatalà.com, versió 2.0 i 10x10 Microrelats. I podeu sentir-ne un parell a la Edició 31 i la Edició 42 del programa "Breus" de Ràdio Kanal Barcelona.


E-mail: txescu@yahoo.es
Web: www.FrancescGarcía.cat
Flog: Els ambigrames d'en Txescu